Si algú es vol posar a buscar el rastre de multimilionaris russos a la petita ciutat de Zug, li convindrà tenir a mà extractes dels registres mercantils i adreces d’empreses. Perquè els oligarques i els protegits de l’entorn de Vladímir Putin oculten les seves filials al paradís fiscal de Suïssa amb discreció.
¿La companyia KSL AG, dedicada al carbó i fundada per la cosina segona de Putin Anna, empresa que ara nega tota relació de parentesc amb el clan de l’inquilí del Kremlin? A la Bahnhofstrasse de Zuric no hi ha ni tan sols una placa que indiqui on és. El germà d’Anna, Mikhaïl, és des del 2018 vicepresident de la junta directiva de Gazprom, companyia majoritàriament de propietat estatal, la filial de la qual es troba a Zug, no gaire lluny d’allà.
¿La multimilionària Eurochem, d’Andrei Melnitxenko –a qui li van intervenir el iot perquè apareix a la llista de sancions–, empresa ara traspassada a l’esposa del magnat? Doncs s’amaga a la part del darrere d’un edifici de vidre del Banc Cantonal. ¿I Nord Stream 2, en què Gerhard Schröder presideix el consell d’administració? Té una bústia en un pati de la Baarerstrasse, però ja no hi té timbre. ¿Metal Overseas AG, empresa filial de Vladímir Potanin, suposadament el segon rus més ric i un poderós exportador de níquel? Aquesta està atrinxerada en una anodina galeria comercial.
“Zug és un paradís per als oligarques i, si es vol dir així, encarna el model de negoci de Suïssa”, diu Luzian Franzini. El vicepresident dels Verds helvètics, membre del consell cantonal de Zug, és, podríem dir, la principal pedra a la sabata que hi ha al discret El Dorado de l’evasió d’impostos situat al sud de Zuric. Però, des que Suïssa –amb un retard de quatre dies– es va sumar a les sancions de la UE contra Putin i el seu entorn, les coses s’han alterat força: “El model del cantó de Zug no havia trontollat mai tant com ara”.
Hi ha molts diners en joc. El 2021, per exemple, la revista econòmica Forbes va assignar a Potanin, el productor de níquel, una fortuna de 27.000 milions de dòlars, al magnat dels fertilitzants Melnitxenko gairebé 18.000 milions de dòlars i a Víktor Vekselberg, empadronat al municipi de Zug, com a mínim la meitat d’aquesta xifra. La tarda posterior a l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, 37 multimilionaris i magnats per la gràcia de Putin van ser citats al saló de Santa Caterina del Kremlin com si fossin alumnes d’una escola, cridats a capítol perquè juressin fidelitat.
Disset dels oligarques russos més destacats tenen connexions al cantó de Zug. D’altres, igualment adinerats, es camuflen com a ciutadans de la UE: més de la meitat dels suposats xipriotes que viuen al cantó van néixer a Rússia o a la Unió Soviètica. Sorprenentment, la seva proporció respecte al total de la població de Zug s’ha multiplicat per més de setanta des del 2006. Suïssa és un paradís dels amagatalls: quin efecte hi poden tenir, doncs, les sancions?
Un cert efecte, diu Franzini, del consell del cantó, insultat pels seus adversaris polítics amb l’apel·latiu de “comunista de fireta”. Passejant amb ell per la ciutat, a través de galeries comercials, patis o edificis d’empreses amb portes de vidre fosc, trobem rastres dels beneficiaris del sistema de Putin en discretes oficines. Franzini assenyala amb el dit les sucursals d’aquells que, gràcies a un pacte fàustic amb el senyor del Kremlin, van obtenir permís per enriquir-se il·limitadament.
La bandera tricolor russa, que, fins i tot començada la guerra, encara penjava del pal que hi ha davant de la central a Zug de Nord Stream AG, ara ha estat retirada. Però hi ha peces essencials de l’engranatge dels oligarques que continuen intactes. “A Occident busquen els suports clandestins necessaris per esquivar les sancions”, declara amb entusiasmela versió en línia de Pravda –antic òrgan del partit a la Rússia soviètica– sota una foto de la bandera suïssa davant d’un paisatge de glaceres.
A la llista de sancions de la UE encara no hi ha, per exemple, Vladímir Potanin, que amb la seva companyia és responsable del 40% de la demanda mundial de pal·ladi, una matèria primera cobejada pels fabricants de cotxes. A la llista dels que, juntament amb el seu patrimoni, queden proscrits pel fet de ser pròxims al Kremlin, tampoc hi surt Víktor Vekselberg, protegit de Putin des de fa molts anys.
El cantó de Zug i els russos tenen una relació que no és d’avui. El 2022 –precisament durant la seva campanya d’aniquilació contra els rebels txetxens–, a Putin se li va concedir un premi per la pau al casino que hi ha a la vora del riu. L’autor del discurs laudatori davant de 500 convidats selectes va ser, encara que costi de creure, Mikhaïl Gorbatxov. Al cantó hi ha 6.300 empreses “insubstancials”, que en la majoria dels casos només consten d’una bústia. No és clar darrere de quantes d’aquestes empreses hi ha diner rus. A Suïssa no hi ha un registre en què apareguin els beneficiaris reals.
En pràcticament cap altre lloc es pot veure millor el principi d’èxit helvètic –una opacitat conscient en la gestió de lleis i decrets– com al cantó de Zug. Però ara que, després de cinc mesos de guerra contra Ucraïna, a Suïssa se l’està analitzant cada cop més, també acapara els focus de l’opinió pública l’idil·li dels multimilionaris a la riba del llac de Zug. El 2014, després de la invasió de la península ucraïnesa de Crimea, Suïssa es va negar a assumir literalment les mesures punitives europees contra Rússia.
“Per a Suïssa tot això és un problema de reputació. Aquest cop no pot optar per una via especial com va fer el 2014”, diu Balz Bruppacher, autor de l’obra fonamental Die Schatzkammer der Diktatoren (‘La cambra del tresor dels dictadors’). A la Seco, la secretaria d’Estat d’Economia responsable de les sancions, amb seu a Berna, afirmen que apliquen les normes millor que a la UE. Reconeixen, però, que la zona grisa és enorme: “Els valors de patrimoni que s’inclouen en el bloqueig són només una petita part del diner rus que hi ha a Suïssa”.
Un expert en compliance de l’empresa Dow Jones diu que hi ha més de 59.000 individus i companyies que estan subjectes a les actuals sancions russes. Però només uns quants centenars apareixen alhora a les tres grans llistes de sancions determinants: les de la UE, els EUA i el Regne Unit. Tant els afectats com els sospitosos tenen un abundant marge per fer maniobres d’evitació.
Durant dècades Suïssa va ser considerada un refugi segur. Gairebé un terç del patrimoni rus a l’estranger estaria amagat entre St. Gallen i Ginebra. La unió de banquers parla de fins a 200.000 milions de francs: una estimació conservadora. A més, cal afegir-hi que el 80% del comerç de petroli i gas, font de divises, es du a terme a través de Suïssa. Si algú vol fer mal a Putin no pot passar de llarg del país alpí.
“Coneguda des de fa temps com a lloc habitual de criminals de guerra i cleptòcrates que volen amagar el seu botí, Suïssa és un dels principals suports del dictador rus Vladímir Putin i dels seus amics”, s’afirma en el polèmic discurs d’obertura de la comissió Hèlsinki, creada pel Congrés dels EUA i que es va reunir a començament de maig. Unes relacions massa estretes entre Moscou i Berna han exercit, diu la comissió, una “influència corruptora” en sectors de les autoritats judicials suïsses.
“S’està posant a prova definitivament el model de negoci de Suïssa”, diu Robert Bachmann, de l’ONG zuriquesa Public Eye, la qual amb una considerable tenacitat intenta descobrir els autoenganys del lucratiu constructe helvètic: “Perquè canviï de debò alguna cosa, Suïssa hauria de modificar de dalt a baix les seves lleis, en primer lloc pel que fa al comerç de les matèries primeres; en aquest àmbit cal urgentment una autoritat supervisora. I a més, s’hauria de posar fi a les llacunes que hi ha en la lluita contra el blanqueig de capital”.
Les mesures contra Putin i els que donen suport a la seva guerra contra Ucraïna no van abordar el nucli del problema, diu a Zuric un expert anticorrupció de la xarxa internacional d’investigació OCCRP: “Tots els criminals, comerciants de matèries primeres i malabaristes financers són a Suïssa. El tema real gira entorn de l’ajuda activa que reben per amagar el patrimoni a escala internacional; però, malauradament, el coneixement necessari per fer això no es pot sancionar. El patrimoni està emmagatzemat en caixes fortes de Zuric i Ginebra, només els advocats hi tenen accés. Aquestes caixes no estan sotmeses a cap mena de supervisió; des del 2008, el negoci amb grans criminals internacionals s’ha desplaçat dels bancs a advocats”.
Juristes suïssos i els anomenats intermediaris financers ofereixen solucions immediates per a persones amb un enorme patrimoni de procedència dubtosa. Si bé els bancs tenen “l’obligació d’obrar amb diligència i d’informar públicament” si sospiten d’un cas de blanqueig de capital, la situació no és la mateixa per als advocats i els agents. I el lobby dels advocats s’oposa a una modificació de la llei al parlament suís.
“Zug és una localitat amb una cultura acollidora, forma part del nostre model d’èxit”, diu amb ingenuïtat Heinz Tännler, director financer del cantó, des del seu despatx amb vistes al llac. No admet les crítiques a la falta d’ambició suïssa en la cerca de patrimoni rus: “Al capdavall, jo només soc un assistent en el compliment de la llei, no podem examinar a fons aquestes construccions complexes”.
Uns quants blocs de cases més enllà, es queixa Anastasia Gilli. Aquesta dona elegant, moscovita d’origen, regentava un negoci pròsper –amb l’empresa Exclusive Swiss Properties & Investment– fins que va esclatar la guerra. Ofereix paquets complets a russos que volen emigrar: “Reubico famílies senceres, m’ocupo des de comprar-los una casa fins a inscriure’ls els fills en una escola internacional”.
Gilli, que va estudiar a l’Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou (MGIMO), d’on surten els diplomàtics russos, darrerament ja no pot recol·locar a Suïssa alumni acabalats que ja n’estan tips de la Rússia de Putin. Les transferències bancàries des de Rússia són un tabú, així com els pagaments en metàl·lic, diu Gilli: “La culpa la tenen els nord-americans, que fan una pressió incessant. És la continuació de la Guerra Freda per altres mitjans”.
Per a Gilli i molts altres agents immobiliaris, advocats, joiers i professionals d’alt nivell suïssos han començat uns temps difícils amb el règim de sancions.
La Rússia de Putin es va tornant “més i més grisa. Ara als nens fins i tot els pregunten a escola què llegeixen els seus pares a cas. Les condicions són quasi com amb Stalin als anys trenta”, diu Gilli. I tanmateix, ja no pot oferir a la seva clientela cap trampolí per saltar a la llibertat: “No envio ningú ni tan sols a Itàlia, allà els bancs també rebutgen les transferències de Rússia”.
Amb vistes a Lugano, veiem asseguts uns quants russos que es van escapar prou aviat i s’estan a l’altra banda del llac, a l’enclavament italià de Campione d’Itàlia, on es fan servir llamàntol a la Taverna de Michel Walser. Altres exiliats russos es deixen veure a l’altra banda, a la riba suïssa, prenent un aperitiu al Boatcenter, en companyia de senyoretes que tenen els llavis més voluminosos que la mitjana.
Lugano, a mig camí entre Zuric i el port de Gènova, és un oasi per als negocis multimilionaris. Aquí hi ha nombroses empreses que es dediquen a les matèries primeres, amb un punt fort: l’acer. Les quatre empreses suïsses amb més volum d’ingressos comercien amb matèries primeres. El sector contribueix més al PIB que el turisme. Es diu que és el “vedell d’or”, que és idolatrat pels governants suïssos.
Ni l’acer ni el petroli o el gas, però, no entren en contacte amb el territori helvètic. El comerç de les matèries primeres és un negoci multimilionari que no embruta ni fa pudor. Els que s’hi dediquen en tenen prou amb un escriptori i un portàtil. Però a Ginebra, on a la noble Rue du Rhône s’ha comprat i venut petroli a milions, als comerciants a poc a poc se’ls va acabant la festa. Però com van les coses a Lugano, on s’han instal·lat els oligarques Aleksei Mordaxov, Vladímir Lissin i Víktor Raixnikov i les seves empreses?
A la ciutat vella es venen icones, matrioixkes i contes en rus. Una església ortodoxa situada al sud de la ciutat i una escola russa faciliten l’aclimatació als nouvinguts. Davant de la clínica Sant’Anna, situada damunt d’un turó –on el 2015, segons informacions de Der Spiegel i altres mitjans, va néixer el fill de Putin–, un boix podat en forma de cigonya saluda els futurs pares. El Kremlin no ha confirmat mai el naixement de la criatura. La presumpta mare, l’excampiona olímpica de gimnàstica rítmica Alina Kabaieva, apareix des de fa poc a la llista ampliada de sancions de la UE.
Qui vulgui saber si les dràstiques mesures contra l’elit russa són efectives, que li ho pregunti a l’ucraïnès Serguí Dintxev. Al seu despatx amb vistes al llac de Lugano, l’atlètic director de l’empresa d’acer Ivancore diu que “evidentment, les empreses amb orígens russos o amb una estreta vinculació amb el mercat rus ara passen dificultats; algunes es plantegen posar les seves sucursals suïsses en stand-by i deixar només uns quants treballadors a Lugano, mentre que a la resta els oferiran traslladar-se a Turquia o als Emirats Àrabs Units, és a dir, llocs que tenen una relació d’amistat amb Rússia”.
Si això afecta Putin, aturarà la invasió russa? Dintxev –camisa blanca, corbata lila i un anglès perfecte– no vol prometre res. A ell la pregunta l’afecta més que a d’altres: va créixer a la ciutat ucraïnesa de Mariúpol, ara destruïda del tot, i el seu pare encara hi viu: “Sense aigua, ni llum, gairebé sense menjar. Se n’ocupen uns amics, ell no pot fugir”, diu el comerciant de matèries primeres. Però no vol fer grans retrets al seu país d’acollida: “Per a Suïssa, un país compromès històricament amb la neutralitat, imposar sancions pròpies és un terreny inexplorat, encara han de veure com es poden aplicar”.
Suïssa es troba més còmoda en l’àmbit diplomàtic. Així, a començament de juliol va tenir lloc justament a Lugano –el lloc on es comercia amb matèries primeres i que està dominat per Rússia– el gran congrés per a la reconstrucció d’Ucraïna. Hi va parlar des de Kíiv el president Volodímir Zelenski.
“El petroli i el gas són el combustible de la maquinària destructora de Putin”, diu un dels experts de l’ONG Public Eye, que té la seu a Zuric. En l’exportació de cru –la font de divises més gran de Rússia– Suïssa hi té una participació de fins al 70%.
L’extens embargament de la UE probablement eixugarà aquesta font d’ingressos.
I aquesta no és l’única mala notícia. A la plaça Paradeplatz de Zuric, on té la seu el gran banc Credit Suisse (CS) en un sumptuós edifici del segle XIX, ara estan treballant en l’acusació d’uns demandants nord-americans que afirmen que, fins i tot després de l’esclat de la guerra d’Ucraïna, l’empresa van donar servei a clients russos.
Prèviament havia sortit a la llum que CS havia demanat a clients seus que “eliminessin” documents sobre la titulització de crèdits a través d’avions privats i iots de luxe propietat d’oligarques. I una novetat en la història dels bancs suïssos: ara CS ha de respondre davant dels tribunals per sospites de blanqueig de capital a favor de traficants de droga.
Sembla que a Suïssa res ja no és el que era. Fins i tot al luxós hotel St. Gotthard, a la Bahnhofstrasse, on la propietària Ljuba Manz –coneguda com “la tsarina de Zuric”– es fa portar per un xofer amb un Audi A8 W12, es nota la manca de clientela de l’est, qualificada al país com “de molt valor afegit”.
Ja són història els temps en què Manz, antiga venedora d’ostres, vivia a l’edifici i per la festivitat de l’any nou rus saludava les personalitats zuriqueses mentre prenien vodka i llamàntol amb salta de xampany. L’hotelera, originària de Khàrkiv, condecorada fa temps pel patriarca Ciril, fidel a Putin, actualment guarda silenci.
Més xerraire és el propietari d’una mansió de l’any 1895 situada a la riba del llac de Zuric: Thomas Borer porta una americana amb un mocador a la butxaca i botons de puny de Bulgari, i als peus, descalços, unes sabatilles de pell. Va ser l’ambaixador de Suïssa a Berlín, on gràcies a la seva excèntrica esposa, que havia sigut Miss Texas, feia les delícies de la premsa rosa. Ara es dedica a les relacions públiques i al capital d’inversió.
Quina visió té algú com Borer de la relació amb Moscou? ¿Ell, que des del 2005 va ser membre del consell d’administració de la companyia multimilionària de Víktor Vekselberg i que va dir que contribuïa a la “construcció de la reputació” russa? Borer diu que aleshores creia en una situació de win-win: “Per un costat, subministrament de matèries primeres i, per l’altre, transferència democràtica i tecnològica: aquesta era la idea. Des d’una perspectiva històrica, és una tragèdia que hagi fracassat aquest projecte fonamental per a Europa”.
A mitjan anys noranta, Borer va dirigir una comissió que es va ocupar del patrimoni inactiu de persones jueves que hi havia en bancs suïssos. ¿Hi veu paral·lelismes amb el present, amb el perill que els helvètics s’embrutin les mans un cop més, aquest cop amb milions russos amagats amb trucs? “Per a Suïssa, que està sent molt observada, l’aplicació de les sancions és fonamental”, diu Borer: “Perquè des de la Segona Guerra Mundial no hi ha res que hagi polaritzat tant com aquesta guerra”.
Ara el que toca, afirma Borer, és prohibir per llei el blanqueig de capital a favor dels ciutadans russos i d’altres nacionalitats: “No som pas un país de pirates. Què passa si unes quantes desenes d’advocats suïssos es queden sense feina? Ja els trobarem alguna altra cosa per fer”.
A l’aeroport de Basilea, just darrere de la frontera de la ciutat amb el territori francès, hi va haver aturats temporalment mitja dotzena d’avions privats d’oligarques russos. Entre ells hi havia les naus sancionades de Roman Abramóvitx, Víktor Vekselberg i de la petroliera Lukoil. L’entusiasme per aquell èxit, però, és precipitat, diu l’expert anticorrupció Cornelius Granig.
Perquè, des del març, en l’espai aeri de Suïssa hi ha força “caixes fortes voladores”, avions privats que, si bé no estan registrats a nom d’un oligarca conegut, es poden atribuir a algun magnat. Transporten la seva càrrega, suposadament valuosa, preferiblement als Emirats Àrabs Units, a Dubai o Abu Dhabi.
“Un advocat vienès conegut a la ciutat va llogar fa poc una mansió a Dubai i hi va col·locar deu advocats”, segons Granig, “l’únic feina dels quals és ajudar ciutadans russos que encara no estan sancionats a portar el seu patrimoni a un lloc segur”.
Cada cop més suïssos n’estan farts, diu Mark Pieth, que “Suïssa sigui el port on es troben els pirates per aconseguir el necessari per als seus robatoris”.
Aquest professor emèrit de dret penal, reconegut activista contra la corrupció, és al tercer pis d’un edifici de la ciutat vella de Basilea amb la seva façana medieval. Dur en el fons i amable en les formes, Pieth s’ha guanyat a pols la fama de criticaire de Suïssa. Diu que com a reacció rep cartes en què entre altres coses li diuen: “Abans a la gent com tu l’haurien passat per les armes”.
El jurista lamenta el comportament massa vacil·lant del govern –“els set nans, a qui els costa posar-se d’acord”– i la falta de voluntat per aplicar les lleis de manera rigorosa.
De la prestatgeria del seu despatx n’agafa el codi penal i l’obre per l’apartat antimàfia: article 72, ell en va ser un dels autors. “I un be negre que Suïssa és neutral i que no pot actuar”, diu Pieth assenyalant la frase decisiva: “Aquí se’n parla de manera concreta: els valors de capital que estan en potestat d’una organització criminal poden ser confiscats. N’hi hauria prou, doncs, demostrant que Putin és el cap d’una organització criminal”.
És urgent aclarir, diu Pieth, si els bancs suïssos han absorbit diner públic rus: “Perquè això seria delicat: el rastre portaria directament a Putin. Es diu que la meitat de les reserves russes estan bloquejades a l’estranger, però encara no se sap on és l’or. I se sospita que potser podria tornar a Suïssa fos, havent passat prèviament per Dubai i, un cop al país helvètic, podria tornar a circular ja amb el segell de la seriositat”.
La pressió de Washington a Berna augmentaria, pronostica Pieth, que durant gairebé 25 anys va dirigir el grup de treball de l’OCDE per a la lluita contra la corrupció: “El problema és que, si Suïssa ha de donar certs noms de ciutadans russos i, apel·lant al secret bancari i a la confidencialitat dels advocats, s’hi nega, s’acabarà ràpidament l’amistat d’Antony Blinken i de Joe Biden, ja que ells volen passar de la mera congelació de patrimoni rus a la confiscació total”.
Durant dècades, Suïssa ha tret benefici de crisis greus escudant-se en la seva neutralitat; tant durant la Segona Guerra Mundial com més endavant amb la Guerra Freda i el règim sud-africà de l’apartheid, assenyala Pieth.
Ara, un cop més, hi ha en joc la reputació del país, perquè: “Des d’un punt de vista purament legal, incomplir les sancions és un delicte greu”.
----------------------
La pàtria dels multimilionaris
Davant la clínica que hi ha vora el llac de Lugano, en què suposadament va néixer el fill il·legítim de Vladímir Putin, la vida sembla tranquil·la. Piuladissa d’ocells i un rum-rum suau d’uns totterrenys. Walter Mayr ha pogut parlar amb un testimoni que ha confirmat la descendència de l’inquilí del Kremlin. Mayr ha seguit la pista dels oligarques russos per tot el país. I l’ha sorprès una cosa: la disparitat entre els esforços individuals d’alguns suïssos per desempallegar-se dels oligarques i el desvergonyiment dels que defensen els privilegis adquirits.
Traducció d'Arnau Figueras