El projecte Psamides ha servit per unir autoritats portuàries, clústers i centres tecnològics i de recerca per optimitzar les funcions dels petits ports a través de la innovació. Com va sorgir aquesta idea?
—És una proposta que va nàixer de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Ens van proposar participar en aquest projecte per potenciar, a través de la innovació, els clústers turístics i el creixement dels ports petits i mitjans de la Mediterrània. Així com els ports grans, com ara els de Barcelona o Gènova, tenen recursos per poder implementar sistemes propis per potenciar la innovació i altres recursos, nosaltres, els petits i mitjans, vam pensar que era bona idea participar en un projecte finançat per Interreg MED per poder crear aquestes xarxes de col·laboració entre socis i potenciar la innovació de forma conjunta i sinèrgica, amb clústers tecnològics i centres d’investigació i recerca.
—Un dels objectius del projecte és “controlar els fluxos turístics”. En quin sentit?
—Es tracta d’un concepte molt vinculat a la idea de l’smart port. Abans els ports eren concebuts com a mers aparcaments d’embarcacions, sense aprofundir en el control ni avaluació de l’activitat desenvolupada. Quan parlem de controlar els fluxos turístics, parlem d’aplicar tota una metodologia smart port per conèixer les pautes de comportament dels nostres usuaris i optimitzar al màxim l’ús del domini públic portuari, adequar les activitats turístiques portuàries a les necessitats de l’entorn i també els recursos, tant humans com materials, a les necessitats reals dels ports. Com a exemple, si un port ha de tenir permanentment una plantilla de deu mariners sense conèixer les pautes de comportament dels usuaris, potser tindrem deu empleats que no tenen feina tots a la vegada i, en el moment de més necessitats de servei, potser no n’hi ha prou. Per això cal conèixer les pautes de comportament dels nostres usuaris, per gestionar de manera eficient els recursos portuaris i donar un servei més efectiu al turisme.
—També hi ha l’objectiu de reduir l’impacte ambiental derivat de l’activitat turística. Com?
—Dins del context del Psamides s’han plantejat diverses proves pilot que s’han portat a terme en diferents ports participants en el projecte, com ara els de la Generalitat de Catalunya, de les Illes Balears, de Grècia o del sud de França. En tots s’han fet diferents proves per reduir l’impacte ambiental. Per exemple, proves innovadores per recollir els flotants que es puguin generar a les instal·lacions portuàries, o per controlar l’aparició de taques d’hidrocarburs i poder actuar de manera eficient; o altres temes relacionats amb el model energètic, com ara la implantació de noves tecnologies, com els paviments solars trepitjables per poder generar energia neta en diferents espais portuaris.
—Quins serveis es poden oferir a través del Psamides, més enllà de l’àmbit turístic?
—Més que serveis, el Psamides el que posa a l’abast dels ports petits i mitjans de la Mediterrània són mecanismes o recursos que es puguin utilitzar per millorar-ne l’eficàcia. No és tant el que han de portar a terme com quins sistemes innovadors es poden fer servir. Es tracta de posar en comú una sèrie de pràctiques, relacionades amb la innovació i la col·laboració entre ports, a fi de proporcionar una sèrie d’eines útils.
—Prompte publicaran un llibre blanc amb les seues propostes...
—La publicació l’està acabant d’embastar un altre membre dels participants en el Psamides, en aquest cas els francesos Pôle Mer i l’Euroregió, i les últimes passes que estem portant a terme són aportacions per enriquir el document final. Ben aviat es publicarà. La funció d’aquest llibre blanc és, per una banda, exposar com s’ha fet tot aquest treball participatiu entre ports, clústers i centres tecnològics, posar de manifest els beneficis que pot comportar aquesta sinergia de col·laboració i proposar pràctiques innovadores que puguin ajudar els diferents ports petits i mitjans a millorar la seva eficiència i eficàcia.
—Hi ha també la intenció de crear un ecosistema de negocis a través dels ports petits i mitjans, de caire transnacional.
—És un dels objectius de tots els projectes europeus, fomentar el treball entre tots els països membres per generar xarxes de col·laboració entre socis que es puguin consolidar amb el temps. El Psamides vol establir els mecanismes per a una col·laboració continuada i un treball conjunt més enllà del mateix projecte: establir i consolidar les bases de col·laboració entre diferents ports petits i mitjans.
—També s’han implementat projectes als ports de Blanes (Selva) i de la Ràpita (Montsià).
—La nostra participació, a banda de portar les tasques comunicatives del projecte, també ha sigut la de participar en les proves pilot del projecte Psamides. En aquest cas s’han escollit dues instal·lacions de Ports de la Generalitat, com són el port de Blanes i el port de la Ràpita. Al primer es van instal·lar unes torretes innovadores, els elements que subministren llum i aigua a les embarcacions, que fins fa no gaire eren comptadors on endollaves o simplement hi agafaves aigua. Ara s’han introduït elements que aporten més informació. D’una banda, cadascú consumeix d’una manera eficient pagant el que li correspon: hi ha alarmes, informació d’ubicació... En definitiva, elements necessaris per al control del port. Això ens permet, d’una banda, reduir molt el consum de recursos d’aigua i energia, i, de l’altra, millorar el servei a les embarcacions i per als usuaris. És qüestió d’eficiència ambiental i operativa. Pel que fa a la Ràpita hem instal·lat tres proves pilot; dues per controlar amb càmeres d’alta definició el moviment de vaixells, per saber quin ús fan de l’embarcació els usuaris, quan surten, quan entren, quant de temps estan a fora... I una altra per controlar l’entrada i la sortida per la bocana del port, i estudiar les pautes de comportament.
—Per acabar, s’ha fet algun càlcul en aquest projecte per saber quina repercussió tindrà en termes d’ocupació laboral o de beneficis econòmics?
—Sí, el projecte Psamides compta amb diferents socis, com deia. A banda dels ports, hi ha els centres d’innovació de Croàcia i Montenegro, que en tot moment recullen les dades i extrauen les conclusions del funcionament i de l’adequació de les proves tecnològiques, per tal d’analitzar, avaluar i extraure conclusions que ens permetin millorar a tots els àmbits, com ara crear oportunitats laborals noves i millorar l’eficiència en la gestió portuària. D’altra banda, nosaltres apostem per la col·laboració amb altres ports de la Unió Europea. També s’ha de dir que disposem d’un dels sistemes portuaris més avançats de la Mediterrània, i la nostra voluntat és continuar col·laborant en aquesta tasca de posada en comú i de millora del sistema portuari europeu.
