'The Handmaid's Tale' i feminisme

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En les darreres setmanes diverses ciutats nord-americanes han vist com grups de dones que duien un vestit vermell i una còfia blanca s’unien per lluitar a favor dels drets de la dona. La indumentària pertany a l’imaginari de la sèrie 'The Handmaid’s Tale', que cada vegada apareix en més reivindicacions feministes. La més impactant es va produir a Ohio, durant el debat d’un projecte de llei per il·legalitzar un procediment comú en els avortaments en aquell estat. Les dones van entrar a la sala i van seure als bancs en una protesta silenciosa, mentre els homes presents continuaven amb la votació.

El fet que el feminisme estigui assimilant l’estètica de la sèrie com un símbol diu molt de la capacitat d’aquesta ficció per esdevenir una icona popular en la lluita pels drets de la dona. No és el primer cop que un moviment social adopta un element de la cultura popular com a propi (pensem, per exemple, en V de Vendetta i el discurs antisistema). Quan això passa, vol dir que la ficció ha aconseguit connectar ideològicament amb l’audiència i reflectir el món d’una manera que ha provocat una ressonància en l’espectador. El mèrit d’aquests encerts, en el cas concret de 'The Handmaid’s Tale', rau en primer lloc en la fantàstica novel·la de Margaret Atwood, una ficció especulativa d’una vigència sorprenent tractant-se d’una obra del 1985, i en segon lloc en la capacitat dels guionistes de la sèrie per adaptar-la i portar-la a un públic molt ampli.

Ara bé, que sigui popular no vol dir que sigui una sèrie fàcil de veure, al contrari. The Handmaid’s Tale descriu una dictadura teocràtica on la societat ha estat estratificada i la dissidència és castigada de les maneres més esgarrifoses. Un dels trets característics de la novel·la i la sèrie és que s’inspira en formes de funcionar que han tingut els totalitarismes al llarg de la història. El mateix passa amb totes les situacions en què es troben les protagonistes: són actes de crueltat que han patit o estan patint encara moltes dones arreu del món, de manera que és un compendi de les formes d’opressió que ha viscut la dona al llarg de la història i que fa que la ficció tingui una dimensió molt més esgarrifosa que d’altres que presenten escenaris similars.

La clau de la sèrie és convertir l’espectador en una d’aquestes dones, donar-li el seu punt de vista perquè experimenti en primera persona el malson de la protagonista, que, com moltes altres dones que tenen la sort de ser fèrtils (perquè les que no ho són tenen un destí pitjor), és assignada a una parella rica que no pot tenir fills perquè sigui forçada periòdicament pel marit i així aconseguir una criatura. Les escenes de les violacions són les més crues i incòmodes de la sèrie, fent servir una posició subjectiva de la càmera i allargant el moment de forma intencionada. El que fa Elisabeth Moss amb aquestes escenes hauria de garantir-li un Emmy. És una de les interpretacions més emocionals de la seva carrera i molt responsable de la identificació de l’espectador amb la protagonista.

L’altre gran responsable són els monòlegs interiors que ens permeten sentir què sent el personatge en tot moment. El guió també és molt eficaç executantflashbacks, que mostren que aquest estat totalitari no s’ha creat del no-res, sinó que ha estat possible a través de canvis graduals acceptats col·lectivament en una societat sexista, marcada per la cultura de la por. D’aquesta manera, la ficció assenyala la llavor de futurs perills que ja trobem al nostre present. És una llàstima que, amb una feina tan ben feta en aquest sentit, el guió caigui en algunes trampes en el tram final de la temporada que, en tots els altres àmbits, és impecable. Però no deixa de ser un entrebanc insignificant per a una sèrie que ha aconseguit el més difícil: que l’audiència vulgui fer seu el discurs que proposa. The Handmaid’s Tale no ha inventat el feminisme, però com a artefacte cultural li pot donar una visibilitat més gran i, de moment, ho està aconseguint. Haurien estat notícia les reivindicacions d’aquests grups de dones arreu d’Estats Units si no haguessin dut el vestit vermell i la còfia blanca?

 

The Handmaid’s Tale
Creador: Bruce Miller
(basant-se en la novel·la de Margaret Atwood)
Repartiment: Elisabeth Moss, Yvonne Strahovski, Joseph Fiennes, Ann Dowd.
Temporada en emissió: 1
Canal: HBO España

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.