-El 2016 el govern de les Illes Balears, format per socialistes i Més -amb el suport extern de Podem-, va aprovar el que anomenaren 'impost de turisme sostenible'. Ho van fer només un any després d'arribar a les eleccions. Per què ho van fer tan prompte?
La realitat era que només Més per Mallora dúiem l'impost en el nostre programa electoral. Pensàvem que els nostres socis, el PSIB-PSOE, hi seria molt reticent, però no va ser així. Era l'any 2016 i les arques públiques de les Illes estaven en un moment molt delicat. Nosaltres vam fer la proposta i de seguida ens vam trobar amb la complicitat de qui aleshores era la responsable d'Hisenda, la Catalina Cladera, qui de seguida s'hi va mostrar receptiva. De fet, va ser amb Podemos que va ser més complicat tirar-ho endavant. Però amb PSIB-PSOE les discussions van ser, sobretot, de tipus tècnic. Sense aquesta complicitat, hauria estat molt difícil tirar-ho endavant.
-El govern de Francesc Antich que va trencar amb el monopoli de la dreta de Jaume Matas havia aprovat, en la legislatura 1999-2003, l'ecotaxa. Després d'aquella aprovació, Matas va tornar a recuperar la majoria absolut. Algunes veus han atribuït aquella derrota a l'aprovació de l'ecotaxa. Teníen por, el 2016, que els passara alguna cosa semblant?
Una situació i l'altra era diferent. En primer lloc, hi havia un conseller de turisme socialista. En segon lloc, en aquella legislatura 1999-2003, els va costar molt tirar endavant aquesta mesura. Nosaltres, en canvi, la vam posar en marxa de bon començament i amb la complicitat dels dos partits que estàvem en el govern. En tercer lloc, hi hagué una oposició empresarial molt forta, no només del sector hoteler, sinó de tots els sectors econòmics de les Illes. Aquells van ser temps molt durs perquè qualsevol iniciativa que partia del govern d'Antich rebia una resposta molt contundent dels poders econòmics. Aquella legislatura entre 1999 i 2003 hi hagué una mobilització constant de la dreta econòmica.
La situació de 2015, per contra, era diferent. Des del principi, hi hagué diàleg amb els sectors econòmics; vam seure amb la patronal, amb els sindicats i amb tots els agents implicats. El 2015, a més, ja hi havia una incipient sensibilitat socials sobre les externalitats negatives del turisme, per tant, comptàvem amb una base social molt sòlida. I una cosa va ser important: a les reunions amb les patronals deixàvem sempre molt clar que la nostra posició era favorable a la taxa turística. Podíem negociar els detalls, però no l'aplicació, perquè teníem clar que l'anàvem a aplicar.
-Quan s'aprova aquest impost el 2016 es fa amb la posició molt contrària de la patronal hotelera. Com van gestionar aquesta oposició?
Vam parlar moltíssim, amb les patronals, amb els ecologistes, els consells insulars... I ho vam fer en molt poc temps, però sempre des de la contundència que l'impost s'aplicaria. I a pesar d'això, la patronal s'hi continua mostrant contrària, fins al punt que, en el darrer moment, van presentar un recurs judicial contra el reglament. I el van perdre. La justícia ens va donar raó. Mentrestant també vam haver de lidiar amb la posició contrària del Partit Popular, què deia que seria una catàstrofe per al turisme.
-En el seu cas, optaren per una taxa autonòmica. Van avaluar altres opcions? I si és així, per què es van decantar per una taxa en l'àmbit autonòmic?
El 1999-2003 es va aprovar un impost autonòmic i vam decidir repetir. Des del nostre punt de vista, el problema d'un impost d'aplicació municipal era que deixava en una posició molt desigual els municipis, perquè hi ha que concentren moltes places hoteleres i hi ha que no en tenen, però sí reben l'impacte del turisme. Per això optàrem per la modalitat autonòmica.
-Creu que una taxa autonòmica, però d'aplicació local, com la què s'ha aprovat al País Valencià, tindrà efectivitat?
Cada territori té les seues particularitats. No sé si funcionarà en el cas del País Valencià, però des del meu punt de vista, la cosa ideal és que tot el territori estiga cobert per la mateixa taxa turística. A les Illes tenim mercats turístics molt diferenciats; no té res a veure el perfil de turista d'Eivissa que el de Menorca. I hi ha municipis que són turístics i altres que no. Nosaltres optàrem per aplicar una única tarifa a tot el territori i ens ha funcionat.
-I com es gestionen els diners recaptats?
Els diners van a parar a un fons de turisme sostenible, què, en els anys normals, recapta al voltant de 120 milions anuals d'euros. La llei marca quins són els objectius que s'han de perseguir amb aquests diners, per bé que sempre han de tenir un sentit de sostenibilitat turística i, sobretot, mediambiental. Hi ha diners que es poden dedicar a la recuperació de la posidònia, a la recuperació de les zones turístiques degradades o a la recuperació del patrimoni històric. A més, ajuntaments, conselleries i consells insulars poden presentar projectes i una comissió on hi ha tots els agents implicats tria els més adients. D'una altra banda, la llei estableix que hi ha un mínim assegurat per cada illa.
-Per l'experiència balear, diria que l'impost ha restat competitivitat a la destinació?
L'experiència balear, com la catalana, demostra que no resta competitivitat a la destinació. Els turistes continuen venint a les Illes ara que hi ha la taxa turística. De fet, abans de la seua aprovació, es va fer un estudi per veure quin seria l'impacte sobre la demanda. L'estudi va concloure que hi hauria una afectació petita. Doncs, bé, l'impost s'aplica des de l'estiu de 2016 i el que tenim és que el nombre de turistes, en condicions normals, no minva. Europa està plena de països, regions i ciutats que apliquen l'impost turístic i això no afecta el seu atractiu.
-Quina recomanació faria als responsables públics del País Valencià en relació amb aquesta qüestió?
Jo no soc qui per dir què han de fer o no fer al País Valencià. Han de fer allò que troben més convenient per al seu territori. Ara bé, els recomanaria que tiraren endavant aquesta mesura sense cap por perquè experiències com la nostra demostren que aquesta és una bona mesura. Els sectors econòmics que tant d'enrenou van generar en el seu moment, ja ni en parlen. I el PP, a un any d'eleccions, ni tan sols en fa esment. I això és perquè saben que un impost d'aquestes característiques compta el suport de l'opinió pública.