Queden poc més de deu mesos per a les eleccions autonòmiques i comencen els nirvis a tots els partits. Les cúpules posen les respectives estructures orgàniques en mode de precampanya. Quan el setembre retorni l’activitat política habitual, després de les vacances, ja tot serà en clau d’urnes. A Balears, la continuïtat del Govern d’esquerres es basarà en diversos factors, el principal dels quals -com per tot – serà el comportament electoral del PSIB-PSOE.
Diferencial entre PSIB i PSOE. Durant aquests últims tres anys Francina Armengol ha conreat una bona imatge entre els votants progressistes. Sobretot durant la pandèmia. No debades la seva gestió va ser -en la primera fase, la més aguda – força més bona -i així ha estat reconegut de manera generalitzada – que per exemple la del Govern central del seu company Pedro Sánchez. Però a jutjar per la darrera enquesta d’intenció de vot publicada a les Illes – el mes de març – el conjunt de la ciutadania no ho veu igual i existeix un evident càstig cap a la presidenta i ja decidida candidata socialista per al 2023. Cosa que suposa un seriós risc per a les eleccions del proper mes de maig. Perquè si el PSOE caigués prou, el volum de vot que aniria a la resta de partits d’esquerra – Unides Podem (o la marca que es presenti en el seu lloc: l’operació de Yolanda Díaz o qualsevol altra), Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera – seria molt improbable que pogués compensar la minva socialista.
El sondatge referit -publicat el 20 de març en el diari Última Hora i realitzat per l’Instituto Balear de Estudios Sociales – preveu que a Mallorca el PSIB es quedi a Mallorca en el 20,3% dels vots, quan el 2019 va arribar al 27,2%. A Menorca en el 22,5%, enfront del 27,9% de fa tres anys. I a Eivissa, respectivament: 24,6% i 30,5%. És a dir que hi ha una important pèrdua de suports a cada illa, però on serà més greu és, justament, a l’illa per la qual es presenta Armengol, Mallorca. En efecte, la cap de llista socialista per Mallorca al Parlament avui perdria 6,9 punts percentuals, mentre que a Menorca serien 5,4 i a Eivissa 5,9. O sigui que la força electoral d’Armengol és 2,5 punts inferior a la dels seus companys menorquins i 2,4 a la dels eivissencs.
A més d’això, una altra dada important hauria de preocupar als estrategs socialistes de les Illes. Que el diferencial de vot del PSIB en relació a la mitjana del PSOE a l'àmbit estatal sempre ha estat negatiu.Per exemple, ara fa tres anys, el vot local socialista a Balears fou 5,2 punts percentuals inferior al mitjà espanyol del PSOE i a les generals de novembre ho va ser 2,7 punts. En circumstàncies favorables no té gaire importància perquè el resultat final - quan s’assoleixel poder – fa oblidar el detall negatiu. Però quan les coses venen mal dades en el conjunt estatal, és un indicador fiable que pitjor aniran a les Illes.
En el vot autonòmic no es pot fer la mateixa comparació perquè les eleccions no se celebren per totel mateix dia, per tant complica força el contrast. Així i tot, Armengol pareixia que almenys en els comicis al Parlament illenc podia capgirar el diferencia negatiu tradicional del PSIB en relació al PSOE. I el 2019 així ho va semblar quan va fer un gran resultat a l’arxipèlag, un 27% de mitjana balear. Si es compara amb el registre socialista del mateix anys al País Valencià, el 24%, és prou bo. I si es fa l’exercici amb el resultat del PSC a les últimes eleccions catalanes, 23%, encara millor queda la mallorquina. Però si es posa a la balança el pes del vot socialista illenc i el madrileny de 2019, 27,3%, ja s’eixuga la diferència positiva. I si la comparativa es fa amb el vot autonòmic del PSOE el mateix any a les comunitats de l’Espanya castellana, el PSIB hi perd clarament:a Múrcia el 32%, a Castella La Mancha el 44%; a Castella i Lleó el 45%, a Extremadura el 46,7%, a Astúries el 35,2%,i amb l’excepció de Cantàbria on el PSOE queda en el 17%.
El diferencial negatiu del PSIB en relació al PSOE ha de preocupar per força als estrategs d’Armengol perquè la intenció de vot cap a Pedro Sánchez està caient. Per tant, existeix el seriós risc que el suport als socialistes illencs ho faci igual o amb més intensitat. Si s’observen les enquestes d’àmbit estatal publicades entre el 9 de juny i l’1 de juliol en les principals capçaleres mediàtiques espanyoles, el PSOE hi oscil.la entre el 22,6% de suport i el 25,2%, quan el resultat que va tenir a les urnes generals de novembre de 2019 fou del 28,3%. Mentre, la intenció de vot en el sondatge de març cap al PSIB era del 20,3% a Mallorca, 22,5% a Menorca i 24,6% a Eivissa. Només el PSOE de la Pitiüsa major entra dins dels marges dels registres actuals que els sondatges atorguen al PSOE a tot l’Estat, a Menorca queda per un pèl per sota i cau clarament a Mallorca.
En resum: quan s’està a punt d’encarar la recta final cap a les urnes autonòmiques de Balears, la situació del PSIB no és tan bona com era fa un any -quan una altra enquesta en el mateix diari i feta pel mateix institut demoscòpic li atorgava un 24% de mitjana balear, quatre punts percentuals més que ara – i si la intenció de vot cap al PSOE segueix caient a tot l’Estat, a ben segur que a Balears ho farà igual o més.