Lluís Apesteguia va guanyar el mes d’octubre passat les eleccions internes de Més per Mallorca per ser el futur cap de llista al Parlament a les eleccions autonòmiques del pròxim mes de maig. Posteriorment, el novembre, es va convertir en el nou líder o coordinador de la formació sobiranista. En les dues ocasions es va mostrar favorable a que Més adquireixi un perfil més consistent davant del PSOE i, a més, que calia que els militants valoressin com està anant el pacte amb els socialistes i amb Unides Podem, tant en el Govern com en el Consell de Mallorca així com a l’Ajuntament de Palma.
Enquesta interna. Fruit d’aquesta voluntat, Més ha fet una amplia enquesta entre totes les seves bases per copsar quina és la valoració de la militància dels acords que mantenen amb el Partit Socialista. Segons informava el passat dimecres el diari local Última Hora, la direcció de la formació sobiranista va realitzar el sondatge entre els afiliats recentment i ara s’ha conegut el resultat.
En general es pot dir que la militància mallorquina de Més es troba «satisfeta» amb els pactes que manté a les principals institucions baleàriques. L’enquesta demanava una quantificació i el resultat ha estat que es valora l’acord en el Govern amb un 6,1 sobre 10, gairebé igual en el cas del Consell i una mica per sota de la valoració que es fa de l’acord a Ajuntament de Palma. Val a dir que -tal i com ja ha informat aquest setmanari anteriorment – la cap del partit al Consistori de la capital, Neus Truyol, està imputada judicialment i haurà de fer front a un judici per una acusació fiscal de delicte ambiental per mor de la seva gestió durant el mandat anterior - 2015/2019 -, en relació a uns vessament d’aigües brutes a la mar, una circumstància que no li impedirà ser candidata a batllessa el 2023 -segons ha assegurat – amb el suport de la direcció. Ara, aquesta valoració de la militància és un reforç per a la seva determinació de seguir al front de la candidatura futura.
A pesar que la militància es considera globalment satisfeta, les bases sobiranistes mantenen, segons el diari citat, una actitud crítica cap al que consideren «la submissió al PSIB» i consideren que caldria «diferenciar-se més dels socis i marcar prou més el perfil propi» en vistes al futur immediat, és a dir la recta final cap a les eleccions. No només això sinó que caldria que per a futurs pactes la formació es posés més dura a l’hora de negociar i que obtingués conselleries de major rellevància política que les d’ara, que són les d’Afers Socials i Esports, que ocupa Fina Santiago, i la de Medi Ambient, el titular de la qual és Miquel Mir.
Pel que fa al pacte que manté Més en el Consell de Mallorca amb el PSOE i Unides Podem, es repeteix la queixa per la dependència cap als socialistes i, a més, prop d’un 10% dels afiliats sobiranistes troben que és una institució que pateix una crònica manca d’explicació als ciutadans de per què serveix, cosa que fa que no s’entengui bé quin és el seu paper. La qüestió de la «submissió» al PSOE també motiva queixes en el pacte de l’Ajuntament de Palma, tot i ser el més ben valorat, i, igualment que en les altres dues institucions, es considera que caldria ser més durs a l’hora de negociar un futur acord de govern municipal.
L’enquesta interna demana als afiliats, així mateix, sobre la valoració dels diferents líders de la formació. Resulta que el més ben considerat és el senador Vicenç Vidal, amb un 7,89 de puntuació mitjana, mentre que el segon, el coordinador, Lluís Apesteguia, assoleix un 7,77. Els segueixen la consellera Fina Santiago, amb un 7,35, la cap a l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol, amb un 7,20, i el cap al Consell mallorquí, Jaume Alzamora, amb un 7,03. Els pitjor valorats són els Miquel Ensenyat, portaveu parlamentari, amb un 6,41, i Bel Busquets, vicepresidenta del Consell. Es dona la circumstàncies que aquest dos darrers foren els els que encapçalaren les llistes electorals el 2019 al Parlament i al Consell.
Respecte a les qüestions que més preocupen a la militància, destaca en primer lloc la necessitat del canvi de model econòmic i, en segon, el problema social de l'habitatge. En tercera posició apareix la manca de sobirania i en quart la llengua pròpia. Per sota, la superpoblació de Balears també és una de les grans preocupacions de les bases sobiranistes mallorquines.