L’episodi final és una de les parts més difícils de fer d’una sèrie i en la que hi ha posada més pressió. L’últim episodi determina sovint la valoració final que en farà l’audiència i hi ha molts elements que pesen sobre els guionistes: aconseguir emocionar l’espectador, sorprendre’l de manera que no sigui un final previsible, ser coherent amb la trajectòria dels personatges i fidel a l’essència de la sèrie són alguns dels molts reptes que pot plantejar el final d’una sèrie, alguns dels quals són incompatibles entre si. Hi ha sèries que se’n surten i sèries que no, i d’altres que tenen finals que funcionen només en alguns aspectes i deceben en d’altres. De vegades no hi ha manera d’entendre per què els guionistes han pres una decisió determinada quan sembla evident que perjudica el tancament de la sèrie. Quan això passa molt sovint els motius que hi ha al darrere no tenen a veure amb el que la sèrie ha estat fins aquell punt, si no en el que la sèrie podria ser en el futur, en la possibilitat de continuar esprement aquell univers de ficció a través de futures sèries, que acaba condicionant negativament el final de la sèrie original.
En aquests casos, les decisions incomprensibles d’un final s’acaben aclarint al cap d’uns anys. Tot acaba tenint sentit. I això és el que aquests dies està passant amb Joc de Trons. Les notícies al voltant dels spin-off de la sèrie porten a mirar-se un altre cop aquell final amb la perspectiva que dona saber què era el que tenien al cap els seus creadors quan el van concebre (a partir d’aquí, espòilers del final de Joc de Trons). Una de les decisions més controvertides del final va ser el fet que Jon Snow matés Daenerys i que això no tingués cap conseqüència per ell. Si ho recorden bé, després de matar-la, el drac Drogon no esbocina Jon Snow per haver matat la seva “mare”, i l’exèrcit de Daenerys tampoc no decideix jutjar-lo ni executar-lo. Era bastant evident aleshores i encara més ara que els guionistes necessitaven que Jon Snow continués viu. Ara saberm per què, i és per fer un spin-off amb el personatge que hauria proposat el mateix actor, Kit Harington. A l’altre cantó de la moneda, Emilia Clarke tenia clar que no volia continuar interpretant a Daenerys, com ha tornat a repetir en una entrevista aquesta mateixa setmana.
L’escena de l’assassinat de Daenerys i salvació de Jon Snow s’entén així perfectament com una solució pensada en el futur de la sèrie, ara convertida en franquícia. Qui volia continuar amb Joc de Trons va viure, qui no volia continuar va morir. El final obert que van donar a Arya va ser també una porta oberta per al retorn del personatge, que (i des d’aquí faig l’aposta) segurament apareixerà a la sèrie de Jon Snow i després acabarà tenint el seu propi spin-off. Per suposat, la victòria dels white walkers, que hauria arrassat amb tot el món de la sèrie era impensable perquè hauria eliminat cap possibilitat d’esprémer la història en aquesta línia temporal. I encara que el món creat per George R. R. Martin és prou gegantí per generar més sèries situades en altres períodes (com la futura House of the Dragon) s’havia de mantenir la possibilitat de recuperar alguns dels personatges que ja havien tingut èxit, per si de cas. L’episodi final de Joc de Trons em fa pensar ara en el de Dexter, que es va entendre millor quan, anys més tard, un dels guionistes va explicar que tenien prohibit matar el personatge per poder-lo fer tornar en un futur. Dexter ha tornat aquest any i ha tingut un nou final que va estar igualment condicionat per poder fer-ne un spin-off, repetint el mateix error. Esperem que no passi el mateix amb Joc de Trons i sàpiguen veure quan és millor no continuar.
Joc de Trons
Creador: D.B. Weiss i David Benioff
Repartiment: Kit Harington, Emilia Clarke
Temporades: 8
Plataforma: HBO Max