L’esquerra que governa l’Ajuntament de Palma viu la seva crisi més important d’ençà que governa la institució –des de 2015- quan falten menys d’onze mesos per a les pròximes eleccions locals: el grup consistorial d’Unides Podem s’ha hagut de renovar a la força en dues terceres parts i, al mateix temps, la portaveu de Més, Neus Truyol, i que hauria de ser la cap de llista electoral per als comicis locals de 2023 a Palma, ha estat imputada judicialment i la fiscalia li demana quatre anys de presó.
Més que una crisi són, en realitat, dues. Prou diferents. La d’Unides Podem no ha estat una mera brega interna, a l’estil de les que solen passar en el si dels partits. Ha suposat la sortida del grup municipal de dos dels seus tres membres. Els dos díscols han estat destituïts dels càrrecs executius i han tornat les actes de regidors. L’episodi va esclatar quan la regidora Sònia Vivas —protagonista de diversos episodis en els passats tres anys que posaren en problemes el seu partit i, sobretot, el batlle, José Hila, socialista— atorgà a una empresa d’una amiga l’organització de la Pride Week Palma. Les declaracions delirants de l’organitzadora durant la presentació d’aquestes jornades LGTBI —entre d’altres, que amb l’esdeveniment arribaria a la capital mallorquina “gent de poble que no ha vist mai una lesbiana”— provocaren una allau de befes. I de crítiques polítiques, com les de la portaveu municipal de Més, Neus Truyol, a la qual cosa contestà Vivas exigint-li disculpes o “que s’atengui a les conseqüències”. Unides Podem es desmarcà de Vivas, ella no canvià d’actitud i el batlle finalment la destituí. Aleshores un altre regidor morat, Rodrigo Romero, digué que ell no havia participat en res de tot allò de Vivas, però al cap d’uns dies es filtraven converses seves enregistrades en les quals posava de volta i mitja a qui havia estat el cap de llista d’Unides Podem a l’Ajuntament, Alberto Jarabo, al batlle socialista Hilla i, sobretot, a la portaveu de Més, Truyol. Esclatà l’escàndol que és bo de suposar i la conseqüència final fou la destitució de Romero. Tant ell com Vivas tornaren les actes. Han estat substituïts i el govern municipal no queda en minoria. Però l’episodi, que ha durat en total més de tres setmanes, deixa en evidència la feblesa d’una de les tres potes esquerranes de la majoria municipal.
I per si no bastava això, al cap d’una setmana —la passada— es coneixia que la fiscalia demana quatre anys de presó per a Neus Truyol, imputada per un delicte mediambiental per la gestió feta a l’empresa municipal d’aigües i clavegueram durant el mandat anterior —2015-2019— en relació amb els vessaments d’aigües brutes a la badia de Palma. No es tracta d’un cas de corrupció ni de res semblant, sinó de la conseqüència de la seva gestió. Per això ella ha descartat la dimissió i Més li ha donat tot el seu suport, així com ho ha fet també la resta del govern municipal.
No obstant, és un potencial problema polític seriós. Resulta que Truyol va guanyar l’octubre passat les eleccions internes —en realitat va ser l’única aspirant— per ser la cap de llista a les eleccions municipals de Palma de l’any que ve. No se sap quan serà el judici. Si és després dels comicis, durant tota la precampanya i campanya haurà de sofrir les crítiques i peticions de dimissió de la dreta. El millor per a ella seria que fos ràpid, immediat. Però tractant-se de la justícia espanyola això és impossible. És ociós dir què suposaria que s’obrís la vista oral en ple procés electoral. Si més no, està clar que la situació s’ha complicat per a Més a Palma.
El vot a Palma
Aquesta situació de l’esquerra palmesana ja seria de per si delicada, amb vista a les pròximes eleccions, però resulta que ho és molt més encara si es té present l’única enquesta que s’ha publicat d’intenció de vot. Aquest setmanari ja l’ha referida en un parell d’ocasions i, per tant, no cal insistir-hi. Basta recordar que el sondeig —elaborat per l’Instituto Balear de Estudios Sociales, publicat en el diari Última Hora el passat 19 de març— augurava que, en cas de celebrar-se en aquell moment les eleccions locals a Palma, PP i Vox guanyarien clarament, amb més del 50% de vot conjunt i majoria absoluta d’escons. És a dir, a menys d’onze mesos de la cita amb les urnes l’esquerra municipal entra en crisi doble enmig d’una situació d’intenció de vot que ja li és prou complicada, o més aviat molt dolenta.
Encara pitjor: la importància política de Palma transcendeix el que pugui passar a les eleccions locals, perquè també afecta el vot autonòmic que emeten els votants de la capital. A cada partit l’afecta de manera diferent, però existeix un clar efecte d’arrossegament entre un i l’altre sufragi. El vot dual —o confiar en diferents partits a cada institució— no és important, de fet sol ser simbòlic. Per tant, el que passi amb les candidatures locals a Palma afectarà el sufragi al Parlament. I el pes de la capital és molt alt. Per això resulta encara més important la crisi que pateix l’esquerra a l’Ajuntament de la capital balear.
Per avaluar correctament el pes que té Palma en el vot autonòmic, cal veure quin percentatge de sufragis al Parlament es concentren a la ciutat. Del total de vots emesos el 2019 a la circumscripció insular de Mallorca, el 42,7% van ser dipositats a les diferents meses electorals de Palma. Si s’estableix el percentatge de vots autonòmics de cada formació —amb representació al Parlament— a la capital en relació amb el seu resultat al conjunt de Mallorca i es contrasta amb aquest 42,7%, s’obté l’índex que es podria dir de dependència palmesana de cada partit. Fa quatre anys, el PSOE fou el més equilibrat, el que situà més a prop el seu percentatge de vot palmesà en relació amb el mallorquí, un 45%, poc per sobre del 42,7%. El PP, amb el 36,7%, queda sis punts percentuals per sota dels socialistes. En el cas de Ciutadans, amb un 57,8%, foren 15,1 punts per sobre l’índex mitjà —el 42,7%—, cosa que identifica clarament l’enorme grau de dependència taronja de Palma: si fracassa a les eleccions locals a la capital —com l’enquesta citada augura— senzillament li serà impossible compensar a la resta de localitats. Vox és l’altre gran dependent de Palma, amb el 56,1% de vot concentrat a la capital, 13,5 punts per sobre de la mitjana. I just després apareix Unides Podem amb el 53,7% de tot el seu vot emès a Mallorca que es va concentrar a Palma, 11 punts per sobre de l’índex de referència. Rere UP apareix Més, amb el 32% dels seus vots autonòmics a Mallorca, que es concentraren a Palma. Finalment, el PI; amb el 21,9% dels seus suport al Parlament de 2019 recollits a Palma —20,8 punts per sota la mitjana— és la formació que menys depèn del que passi a les eleccions a la capital.
En resum: Unides Podem entra en una crisi interna seriosa a Palma quan és el partit esquerrà que més dependència palmesana presenta. Pel seu costat, Més, amb un terç de concentració del seu vot autonòmic a la capital, té la candidata local en una situació política si més no delicada. I tot això, sobre una intenció de vot municipal a la capital ja prou dolenta per als progressistes en el seu conjunt. Quan falten menys d’onze mesos per a les eleccions. Una situació si més no delicada per a l’esquerra a Palma.