Fa 27 anys que Sergio Venegas, que en té seixanta, ven llibres jurídics en un quiosc ambulant del centre de Santiago. Des de fa setmanes, a la seva parada, el llibre més venut és l’esborrany de la nova Constitució que durant un any han escrit els membres –escollits a les urnes– de la Convenció Constitucional. “He arribat a vendre 100 exemplars en quatre hores”, diu mentre assaboreix un cafè. La venda de textos jurídics al carrer és un costum molt vinculat a la idiosincràsia xilena, amb una fal·lera especial per la llei i l’ordre, però que un text d’aquest tipus es converteixi en un dels més buscats és un fet insòlit. “Estem decidint el futur de Xile per als propers quaranta o cinquanta anys i la gent té molt interès per votar informada”, afegeix. Fa quasi dos anys que el país està immers en un procés constituent inèdit –democràtic, participatiu, paritari i inclusiu– que marcarà l’inici d’una nova etapa per al país.
El Manuel, un enginyer civil de 31 anys, s’atura davant l’estesa de llibres, revistes, diaris i suplements de la Marcela. En una cantonada, des d’on anuncia les ofertes del dia, comenta que ven entre vint i tren publicacions al dia del text constitucional. “He seguit el procés des de l’inici i estic molt atent al que passa amb la nova Constitució. Prefereixo llegir el contingut en paper i no en digital”, explica el noi mentre compra un exemplar per 3.000 pesos (3,2 euros).
El procés constituent de Xile va posar-se en marxa el 15 de novembre de 2019, quan feia gairebé un mes de l’inici de la mobilització social més important al país des del final de la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990). Aquella nit, un pacte transversal entre les forces polítiques va donar lloc a la convocatòria d’un plebiscit per preguntar a la ciutadania si volia una nova carta magna que deixés enrere l’actual, que data de 1980 i és part del llegat del règim pinochetista. El 80% dels votants va apostar pel canvi.
Tant el Sergio com la Marcela es preparen ara per rebre els exemplars del text definitiu, una versió més reduïda i estructurada que l’esborrany que ja venen i que inclourà també el preàmbul i les normes transitòries. Tot apunta que també serà un èxit de vendes. La Convenció Constitucional ha entregat el 4 de juliol la seva proposta final al president xilè, Gabriel Boric, en una cerimònia oficial que marca l’inici del camí cap al plebiscit de sortida que tindrà lloc al setembre. Si s’aprova, la nova carta magna en substituirà l’actual i permetrà enterrar definitivament l’herència de la dictadura.
La fi de l’estat neoliberal
“Xile és un Estat social i democràtic de dret. És plurinacional, intercultural i ecològic. Es constitueix com una República solidària, la seva democràcia és paritària i reconeix com a valors intrínsecs i irrenunciables la dignitat, la llibertat i la igualtat substantiva dels éssers humans i la seva relació indissoluble amb la naturalesa”. És el primer article de la nova Constitució i dona moltes pistes de la magnitud dels canvis que es poden produir al país sud-americà si guanya el plebiscit per més del 50% dels vots.
Comparat amb el text actual, la nova norma fa un gir de 180 graus en matèria de drets fonamentals. La salut, l’educació o les pensions, nuclis de les principals demandes de la revolta d’octubre de 2019, són alguns dels àmbits que presenten més canvis. “Passem d’una Constitució neoliberal subsidiària, que protegeix i consagra l’acció dels privats per proveir drets mercantilitzats, a una altra en què l’Estat és garant d’aquests drets”, explica l’escriptor Jorge Baradit, membre de la Convenció Constitucional per la coalició d’esquerres Front Ampli. L’advocat Cristóbal Osorio, professor de dret constitucional de la Universitat de Xile considera que el primer article “canviarà la manera com l’Estat s’haurà de relacionar amb les persones per garantir els drets fonamentals consagrats a la llei fonamental”.
La Constitució actual va ser dissenyada per Jaime Guzmán, un dels ideòlegs de la dictadura. Tot i que va ser reformada de forma parcial el 2005 sota el govern del socialista Ricardo Lagos, ha mantingut fins avui l’armadura que ha permès bloquejar un canvi del model neoliberal xilè instal·lat durant el règim de Pinochet i considerat per a molts l’origen de les desigualtats que avui pateix una gran majoria del país.
Més enllà de les normes que responen a reclams històrics de drets bàsics i fonamentals, alguns articles de la nova proposta constitucional apunten a una transformació profunda de l’Estat, com el que estableix la plurinacionalitat o la descentralització a partir d’assemblees regionals; i altres col·loquen el país a l’avantguarda internacional en àmbits com el reconeixement del treball domèstic i de cures, els drets dels animals o la crisi climàtica.
Democràcia paritària, la gran innovació
L’acadèmica de la Universitat Andrés Bello i directora de l’Associació Xilena de Dret Constitucional, Tania Busch, posa el focus en l’avenç més destacat que, segons ella, ha aconseguit la nova Constitució: “Tot i que hi ha diversos temes importants, la gran innovació que té als constitucionalistes del món amb els ulls posats a Xile és la democràcia paritària”.
Almenys la meitat dels membres de qualsevol organisme de l’Estat –policia i forces armades incloses– hauran de ser dones, i es reconeixerà la representació de persones trans i no binàries en tots els espais de decisió. Es tracta d’un assoliment inèdit al món fins ara i que ha estat possible gràcies a la composició paritària de la mateixa Convenció. “Aquesta serà la primera Constitució del món escrita per un òrgan paritari i també serà la primera a garantir que el nostre lloc a la democràcia mai sigui inferior al nostre lloc al món: almenys la meitat”, sosté Alondra Carrillo, integrant de la Convenció i activista de la Coordinadora Feminista 8M.
El text fa referència explícita al gènere i a temes fins ara invisibilitzats. Parla de “dones, nenes, diversitats i dissidències sexegenèriques” i incorpora la perspectiva de gènere de manera transversal i interseccional. En paraules de Carrillo: “La vida de les dones és visible a l’entramat normatiu global i no es tracta com un assumpte puntual. Som a totes les parts del text”. El catàleg de garanties s’amplia als drets sexuals i reproductius –inclòs l’avortament, l’aprovació del qual ha estat rebutjada diverses vegades pel Parlament–; l’educació sexual integral; la vida lliure de violència de gènere, i al dret a la identitat “en totes les seves dimensions i manifestacions”. També reconeix el treball domèstic i de cures, les famílies en “la seva diversitat d’expressions i formes de vida” i la no-discriminació per raons com “l’orientació sexual, afectiva, d’identitat i expressió de gènere”.
“És un dels textos constitucionals més avançats del món en matèria de gènere”, afirma la directora de la Divisió d’Assumptes de Gènere de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (Cepal), Ana Güezmes. Segons ella, la norma “avança cap a una societat de cures que posa de manifest la interdependència entre les persones i entre els processos productius i la societat”.
“La plurinacionalitat arriba per fer justícia”
No es pot parlar de fites de la Convenció sense esmentar el protagonisme dels pobles originaris. Una visibilitat que va començar a agafar forma amb els disset escons per als representants indígenes i sota la primera presidència de l’òrgan constituent, a mans de la maputxe Elisa Loncon. La seva contribució s’ha traduït al text en forma de reconeixement constitucional dels pobles indígenes, després d’haver estat històricament discriminats per l’Estat xilè. “Per primer cop la societat xilena es proposa una ruta per resoldre els problemes que ha causat l’Estat als pobles originaris per millorar la convivència democràtica i basada en els drets humans”, assenyala Loncon. A diferència d’altres països de la regió, com Colòmbia, Equador o Bolívia, a Xile la falta de reconeixement s’havia convertit en una assignatura pendent de tots els governs de la democràcia. Ara el país té l’oportunitat de passar de ser “un Estat unitari” a un “Estat regional, plurinacional i intercultural”. “La plurinacionalitat arriba per fer justícia pels més de dos segles de negació política, cultural i social de les primeres nacions”, sosté el periodista maputxe Pedro Cayuqueo.
La proposta constitucional també recull altres drets de les nacions originàries, fins ara totalment desconsiderats. Destaquen les autonomies territorials indígenes amb competències i finançament “necessaris per a l’exercici del dret de lliure determinació dels pobles i nacions indígenes”, el plurilingüisme, els escons reservats per als seus propis representants en tots els òrgans estatals de representació popular a escala nacional, regional i local (Parlament, consells municipals, Consell de la Justícia, etc.). A més, la majoria de la Convenció va votar a favor d’implementar els sistemes de justícia indígenes, que dependran de cada poble originari que habita el país i s’encarregaran d’impartir justícia entre les persones que hi pertanyin, i la restitució de les terres ancestrals, que Xile i l’Argentina van usurpar al poble maputxe a finals del segle XIX. Segons Cayuqueo, si s’aprova el text, “Xile passarà a l’avantguarda mundial entre els estats amb més estàndards de reconeixement de drets indígenes”.
Tot i que els grups més conservadors han titllat la nova Constitució d’”indigenista” i han criticat normes com el pluralisme jurídic perquè –diuen– acaba amb la igualtat davant la llei, Loncon assegura que hi ha hagut “un diàleg favorable i comprensió” per aprovar les normes que reconeixen els diversos pobles de Xile. “Només són resquícies d’aquell Xile racista, blanc i sense indis que els intel·lectuals i elits criolls del segle XIX van decretar com a destí per a la societat xilena”, assegura Cayuqueo. La plurinacionalitat, però, és un dels punts que, segons les enquestes, no convenç part de la població, que la percep com una amenaça a la seva pròpia identitat: “No és fàcil sortir de l’esquema mental de culte a l’estat nació i a la identitat nacional única i indivisible amb què s’ha formatat la societat xilena durant dos segles”, afegeix el periodista.
Estat “ecològic” i descentralitzat
La marca verda de la nova carta magna es resumeix en tres elements fonamentals: el reconeixement dels drets de la naturalesa, la protecció del medi ambient i el paper de l’Estat en la lluita contra el canvi climàtic. “Aquesta és la primera Constitució escrita sota l’amenaça de la crisi climàtica i això impregna totes les decisions sobre polítiques públiques”, indica la científica Cristina Dorador, membre de la Convenció. El text, que fa referència a un estat “ecològic”, senyala que la llei podrà establir “restriccions” a l’exercici de determinats drets o llibertats per protegir la natura i el medi ambient. “Ens hem fet càrrec que els límits del planeta exigeixen canvis a la matriu econòmica de Xile, basada en l’extracció i exportació de matèries primeres”, afegeix Dorador.
La normativa sobre l’accés i distribució de l’aigua és de les més rellevants, ja que fins ara aquest bé comú estava totalment privatitzat, perquè l’actual Constitució prioritza el dret a la propietat per sobre de qualsevol altre. Tot i que pot semblar un principi bàsic, el dret a l’aigua i al sanejament han estat relegats fins ara: “Hem declarat la redistribució de l’aigua a favor de la naturalesa i les comunitats”, diu Dorador. També esmenta la creació de la Defensoria de la Naturalesa i el reconeixement del concepte de maritori com a part integrant del territori de Xile que ha de comptar amb una regulació específica.
Una altra novetat important que sacsejarà l’estructura actual és la creació d’un estat regional a través d’un procés progressiu de descentralització. Si s’aprova la proposta, hi haurà tres nivells d’organització: la regió autònoma liderada per un governador i una assemblea regional –amb potestats normatives, resolutives i fiscalitzadores–; la comuna autònoma, una mena de districte que serà la unitat territorial de l’Estat, i les autonomies territorials indígenes.
El model també inclou canvis en la distribució dels recursos de l’Estat, que vira cap a un plantejament més solidari, absent fins ara. “Les regions i comunes autònomes que comptin amb ingressos per sobre de la mitjana ponderada d’ingressos fiscals transferiran recursos a aquelles equivalents amb ingressos per sota de la mitjana ”, resa el text. Per a Tania Busch, la descentralització serà un dels aspectes més complexos d’implementar, perquè requerirà una instal·lació “gradual” en el traspàs de competències, recursos i capital humà. “Serà un desafiament molt interessant i de llarga durada que generarà pols de desenvolupament econòmic, polític i individual a les regions”, opina. L’historiador de la Universitat Diego Portales Claudio Fuentes es pregunta fins a quin punt podrà funcionar aquesta estructura de poder “considerant les desigualtats entre regions que poden impactar en les relacions de poder amb el centre”.
Diversitat i participació
Si hi ha una raó per la qual ha estat possible obtenir una proposta constitucional amb un enfocament social i de drets tan marcat ha estat gràcies a la diversitat de membres que conformen la Convenció Constituent mateixa. Són 154 homes i dones, la majoria joves –45 anys d’edat de mitjana–, sense militància política, però molts vinculats a l’activisme i procedents de fora de la capital. “Procedim de diferents regions, orígens i experiències”, comenta Dorador. “El text no hauria estat el mateix si s’haguessin aplicat les regles tradicionals que regeixen la política de partits, però en aquest cas es va aprofitar el potencial de la revolta social, que reclamava que fossin persones comunes i corrents les que formessin part d’aquest procés”, afegeix.
Entre els escollits hi ha defensors mediambientals, activistes pels drets de les dones, del col·lectiu LGTIBQ+ o dels animals. “Com a Coordinadora Feminista 8M vam decidir disputar la participació a la Convenció i no delegar la nostra veu a altres”, explica Alondra Carrillo, que va ser electa per un dels districtes de l’àrea metropolitana. “Temes que no apareixen en les discussions polítiques s’han visibilitzat aquí, perquè hi havia persones que els defensaven sense interessos econòmics ni polítics pel mig”, reflexiona Cristina Dorador.
Al llarg d’un any, la societat civil també s’ha implicat en la redacció de la proposta a través de diferents fórmules: audiències públiques i temàtiques, trobades locals autoconvocades, cabildos (reunions) provincials, una consulta indígena i 2.500 iniciatives populars de norma presentades per la ciutadania que van ser votades per més de 980.000 persones. 78 d’elles van arribar a discutir-se al ple de la Convenció. “La ciutadania ha pogut incidir directament en la creació de lleis presentant projectes perquè siguin discutits a la sala”, destaca el constitucionalista Cristóbal Osorio. Per a Fuentes, que també és coordinador de la Plataforma Contexto d’informació sobre aquest moment constituent, “ha estat el procés de discussió més obert i participatiu que ha tingut el país”. Els experts consideren que les exigències del calendari han impedit una participació “més prolongada” en el temps i que ha faltat “retroalimentació” de les propostes per part de l’assemblea. Però, malgrat tot, aplaudeixen el resultat d’un procés “inèdit”.
Cap al plebiscit de sortida
A partir del 5 de juliol, Xile comença el camí cap al plebiscit de sortida, que serà obligatori. La campanya s’allargarà fins al 4 de setembre, quan es votarà si s’aprova o no la proposta que ha redactat la Convenció.
Malgrat els avenços que proposa la llei fonamental, les expectatives han anat apagant-se amb el pas dels mesos. Les enquestes apunten la possibilitat que es rebutgi la nova normativa i mostren un augment del nombre d’indecisos. El ritme frenètic per complir els terminis legals, les polèmiques entre convencionals de diferents sectors i la difusió de notícies falses per part dels grups conservadors no ajuden a revertir la percepció de la ciutadania. “Els plebiscits tenen inconvenients com la polarització, que s’extrema quan circulen notícies falses en relació amb allò que el text diu en realitat”, planteja Tania Busch. Segons ella, el gran repte fins al 4 de setembre serà “el combat contra la desinformació”.
Els partits que formen la coalició conservadora ja han anunciat que votaran en contra de la proposta i alguns representants de dreta i del centre moderat fins i tot han posat sobre la taula un pla B, en cas que la consulta acabi declinant el text. Han parlat de reformar l’actual carta magna o elaborar-ne una de nova a través del Congrés. La llei, però, no ho preveu i tant des del Govern com des de la Mesa de la Convenció asseguren que les opcions continuen essent només dues: aprovar o rebutjar.
El president Gabriel Boric ha reiterat el seu suport al procés constituent. De fet, diverses de les seves promeses de campanya depenen de l’aprovació de la normativa. “Hi ha articles que donen un termini d’entre dos i quatre anys per implementar-se; per tant necessitarem el suport de l’executiu perquè presenti els projectes de llei necessaris i del Congrés perquè els tramiti”, admet Cristina Dorador, que recorda que el procés continua “fins a la implementació total” de la nova Constitució.
Els experts consultats consideren que un dels inconvenients per instal·lar la nova norma serà la correlació de forces del Parlament: “No li juga del tot a favor i hi ha el risc que no sigui suficientment àgil per implementar les reformes”, pronostica Busch. Segons Pedro Cayuqueo, si la Constitució no va acompanyada d’un procés legislatiu que permeti “la baixada pràctica i concreta dels drets”, es quedarà en “una bonica declaració d’intencions”. Analistes i experts aposten per “moderar expectatives”, perquè el gir constitucional serà lent. Implica canvis culturals, del rol de l’Estat i en la distribució del poder. Sigui quan sigui, però, coincideixen que marcarà una nova etapa amb noves formes d’organització, drets socials i un rol més preponderant de l’Estat. Claudio Fuentes ho resumeix així: “A escala institucional, podem parlar del tancament del període de la transició i l’inici d’un nou cicle polític a Xile”.