Els moviments per la llengua a les Illes ha topat frontalment amb el Govern balear, format per PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca, per mor de la política lingüística. L'Executiu presidit per la socialista Francina Armengol aprovà el decret governamental que preveu la forma de consolidar els llocs de feina del personal interí de l'administració autonòmica i -aquest setmana- s'havia de convalidar -com així ha passat- en el Parlament. Segons advertiren en aquell moment les associacions per la llengua, amb l'Obra Cultural Balear (OCB) al capdavant, la norma no preveia que el català fos requisit per accedir al lloc de feina com ho havia estat abans sinó que atorgava dos anys de termini per demostrar-ne el coneixement.
La diferència es podria entendre com un matís sense gaire importància. I, de fet, des de Més per Mallorca, el seu líder, Lluís Apesteguia, així ho assegurava i donava garanties que tot interí que consolidi el lloc de feina haurà de demostrar el coneixement de català com a requisit previ o abans de dos anys, sense excepcions. Si no, perdrà la feina. Però les entitats per la llengua no n'estan tan segures. De fet, desconfien prou que sigui així.
Desconfiança. Justament per aquesta general desconfiança, l'Obra Cultural Balear, la Plataforma per la Llengua Illes Balears, l'STEI-Intersindical, la UOB Ensenyament, el Sindicat Alternativa Docent, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, els Jubilats per Mallorca, el Grup Blanquerna, els Enllaçats per la Llengua i els Joves de Mallorca per la Llengua emeteren aquesta setmana un comunicat conjunt en què demanen que no es facin excepcions temporals en el requisit de català per als funcionaris.
Al seu entendre, el nou decret, aprovat el 13 de juny, estableix una excepció «que afecta plenament els drets lingüístics de la ciutadania i la capacitat de les administracions de funcionar en català: si, en arribar les oposicions, els aspirants que ara treballen per a l'administració no tenen el nivell de català que els pertoca per categoria laboral, no quedaran descartats sinó que tendran un termini de dos anys per a acreditar-lo en cas que guanyin la plaça».
Davant, d'això, les entitats referides «volem expressar» que d'aquesta manera «no es garanteix el dret dels ciutadans de ser atesos en català, va en contra de l’esperit que emana de la Llei de normalització lingüística i afecta la capacitat de les administracions de funcionar en català». Així mateix, al seu parer «no es garanteix que els aspirants als processos selectius puguin concórrer en igualtat d’oportunitats perquè l’administració perdona el compliment del requisit de català a una minoria i, per contra, es perjudica la gent que el compleix». Aquest grups catalanistes consideren que «els funcionaris remoguts del lloc de treball (per no demostrar el coneixement del català) seran adscrits amb caràcter provisional a un altre lloc de treball. Per tant, seguiran sent treballadors per a la funció pública sense nivell de català». I, finalment, asseveren que «l’administració s’excusa en la reforma laboral per a no contractar personal per a fer cursos i proves prèvies de català. Exigim al Govern de les Illes Balears que trobi la solució per a disposar de personal avaluador».
Les organitzacions citades exigiren «la retirada del punt d’exempció i el que deroga les proves prèvies. A més, demanen que se cerqui la manera que permeti dilatar al màxim el temps entre la convocatòria i l’execució a fi que, entre una i l’altra, hi hagi temps suficient per a fer proves per a acreditar la competència lingüística. Encoratjam els partits polítics que abans d’eleccions es comprometeren a defensar la llengua que siguin valents i actuïn en conseqüència» a l'hora de votar -dimarts passat- la convalidació del decret.
L'Obra Cultural Balear es reuní amb la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, del PSOE, responsable del decret, per intentar arribar a un acord. Però no fou possible.
Finalment el Parlament validà dimarts passat la norma, amb la posició ja coneguda sobre el català: els treballadors interins que en el seu moment no acreditaren el requisit de català ara tendran dos anys per fer-ho, encara que només si es presenten a la mateixa plaça i a la mateixa institució per la qual treballen ara. La consellera Garrido valorà que «amb aquest Decret llei, el català continua sent un requisit per a les persones que vulguin accedir a la funció pública».