Un estudi sobre els fons EU Next Generation, realitzat per la iniciativa Regions for EU Recovery (R4EUR), conclou que no s'ha respectat la governança regional per part dels governs estatals i exigeix més participació en la seua gestió, a més d’una comunicació directa amb la Comissió Europea, segons l'enquesta realitzada a 17 regions de 9 estats membres de la Unió Europea (UE). L'informe serà presentat aquesta setmana a la 150a sessió plenària del Comitè de les Regions, on es nomenarà el nou president. En aquest projecte han participat, entre altres, el País Valencià, Catalunya, Balears i el País Basc, conjuntament amb Bratislava (Eslovàquia), Llombardia, Lazio i Emília-Romanya (Itàlia), Bavària i Baden-Wüttemberg (Alemanya), Äland Islands i Helsinki (Finlàndia), Varazdin (Croàcia), Flandes (Bèlgica) i Lower Àustria.
La consellera catalana d'Acció Exterior i Govern Obert, Victoria Alsina, serà l'encarregada de presentar aquest dimecres a Brussel·les les conclusions de l'estudi comparatiu sobre la implementació dels fons Next Generation EU, elaborat per Regions for EU Recovery. Ho farà en un acte previ, conjuntament amb el ministre president flamenc, Jan Jambon, i amb la presidenta de la regió de Bratislava, Juraj Droba.
Les regions expressen la seua preocupació per la tendència creixent del canvi de paradigma dels Fons de Cohesió, gestionats regionalment, cap a pressupostos centralitzats de més envergadura que es programen a nivell estatal. Mentre que els Fons de Recuperació i Resiliència (FRR) n'és un exemple, el mateix s'aplica al Fons de Transició Justa, a la Reserva d'Ajust del Brexit i, molt probablement, a qualsevol fons eventual creat “ad hoc” per a les conseqüències de la guerra a Ucraïna.
En les seues conclusions, l’informe insisteix en que “la recuperació econòmica i social, així com les transicions ecològiques i digitals, només poden tindre èxit si les autoritats locals i regionals participen directament en la preparació i l'aplicació dels plans nacionals de recuperació i resiliència (PNRR)”.
Pressupostos centralitzats
L’informe s’elevarà a la Comissió Europea amb un conjunt de propostes que reforcen la participació regional en la implementació dels fons EU Next Generation. La conclusió principal és que “la majoria de les regions consideren que la governança multinivell i els principis de subsidiarietat no s'han respectat en la implementació del Fons de Recuperació i Resiliència”, i que “les regions no participen adequadament en les reformes transformadores” finançades per aquest fons.
La iniciativa “Regions for EU Recovery” va ser liderada per Catalunya fa menys de dos anys, i ha aconseguit la confluència de 30 regions de 10 Estats membres. Aquest estudi presenta els resultats d'una enquesta realitzada durant el primer trimestre del 2022 entre 17 regions de 9 estats membres diferents, que estan fortament compromeses a emprendre esforços conjunts per enfortir el paper de les regions en la presa de decisions de la UE relacionades amb la post pandèmia.
Segons les regions de l’Estat espanyol, el sistema de gestió ha estat imposat pel govern central, amb gairebé cap participació de les autoritats regionals i locals. Aquest nou sistema planteja importants reptes administratius que s'han hagut de resoldre i implantar en un temps extraordinàriament curt, entre setembre i desembre de 2021, sense disposar d'una informació completa ni de la formació adequada. Alguns dels requisits poden convertir-se en càrregues administratives costoses, ja que s'han de complir a tots els nivells de gestió, fins i tot pels beneficiaris finals.
País Valencià i Illes Balears
A l’informe, el País Valencià i les Illes Balears aclareixen que el marc normatiu i també el mateix Pla respecten els principis de governança multinivell i subsidiarietat. Però pel que fa a la presa de decisions sobre l'assignació de fons, els criteris i els objectius, és el Govern d’Espanya qui pren la seua pròpia decisió, respectant els acords assumits amb la Comissió Europea. Així, la percepció és que les autoritats regionals no han tingut l'oportunitat de decidir o intervenir eficaçment en la planificació dels fons.
Catalunya també subratlla que en el seu territori, la centralització de les competències autonòmiques fins ara ha donat lloc a algunes convocatòries que contradiuen les polítiques regionals ja vigents, la qual cosa pot limitar l'absorció de fons, i pot comportar la destinació de fons del FRR a projectes que no són els adients per al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).
Per la seua banda, el País Valencià ha organitzat una Oficina especialitzada de Recuperació dins de la Direcció General de Coordinació de l'Acció de Govern, a la Conselleria de Presidència. El País Basc va crear el febrer de 2022 la Direcció de Política de Cohesió i Fons europeus, dependents de la Viceconselleria d'Economia i Fons Europeus.
La Comissió podria garantir que s'aplique una governança multinivell adequada i que es respecte el principi de subsidiarietat, també exigint mesures per a garantir la complementarietat del Fons de Cohesió amb el FRR. A més, l’executiu comunitari hauria d'ajudar a augmentar el paper de les regions mitjançant la simplificació dels requisits, el reforç subsidiarietat i proporcionar més informació i orientació a les autoritats regionals.
Poc marge regional
Per a les regions de l’Estat espanyol, la centralització de la RRF i l'alt nivell de detall de les convocatòries de RRF fan que, en la majoria dels casos, hi haja poc marge perquè les regions puguen planificar i prioritzar polítiques i projectes. Les oportunitats que ofereix la RRF són moltes. No obstant això, la gestió centralitzada del RRF pot limitar tant l'absorció dels fons del RRF com l'impacte transformador dels projectes finançats pel RRF.
La conclusió és que la CE hauria de comunicar-se directament amb les regions. Tanmateix, les regions de l’Estat espanyol consideren insuficients aquestes directrius i subratllen la necessitat de disposar d'indicacions i eines comunes per evitar el doble finançament amb l'accés a la base de dades oficial de beneficiaris.
Per a Catalunya, País Valencià, Illes Balears i País Basc, la governança s'estructura en cinc unitats de coordinació amb l’autoritat responsable del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, que és la Secretaria General de Fons Europeus del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, que actua com a punt de contacte i coordinació.
La meitat de les regions estan donant suport a les parts interessades i/o a les autoritats locals perquè participen en convocatòries nacionals, concretament a les regions de l’Estat espanyol i italianes, Flandes, la regió de Bratislava i Hèlsinki-Uusimaa. Aquest suport es fa en forma d'informació i difusió de les convocatòries i projectes, coordinar reunions amb grups d'interès i/o associacions municipals rellevants, i creació d'oficines específiques de suport, entre altres accions.
Multiplicitat d’òrgans
Tanmateix, Emília-Romanya, País Valencià i Catalunya subratllen que hi ha una multiplicitat d'òrgans convocants, que dificulta que els potencials beneficiaris estiguen al dia amb les oportunitats de finançament. Això és especialment perjudicial per a les petites entitats i les petites i mitjanes empreses, que poden no tindre capacitat administrativa per seguir correctament la informació desagregada. Al seu torn, aquesta multiplicitat també pot comportar un doble finançament.
Les regions de l’Estat espanyol i Llombardia consideren que els terminis són curts o massa curts. País Valencià, País Basc i Catalunya també destaquen que les convocatòries estatals publicades fins ara estan desagregades, micro-orientades, i escrites en un llenguatge excessivament burocràtic i complex. A més, algunes regions assenyalen que seria desitjable tindre una planificació de les convocatòries programades, o fins i tot permetre terminis més llargs per augmentar la participació de les pimes i municipis més petits amb escassetat de recursos humans.
Des de les Illes Balears expliquen que la informació rebuda fins ara indica la necessitat d'evitar la competència entre els diferents fons comunitaris, i concretament, entre els FRR i els Fons Estructurals. La complementarietat entre ambdós instruments ve donada per les prioritats de cada instrument, fixades per la Comissió i el Govern espanyol en ambdós casos.
Des del País Valencià consideren que cal una bona coordinació i complementarietat per potenciar conjuntament els impactes positius del finançament de la UE. La normativa de la UE i les lleis estatals sobre el sistema de gestió del Pla Nacional de Recuperació són estrictes en aquest sentit, i estableixen que la complementarietat només s'ha de produir si els sistemes de control sòlids eviten el doble finançament i la superposició.
Manca de recursos humans a la Generalitat Valenciana
En concret, la resposta del País Valencià és que és massa prompte per a comentar els retards o la manca d'absorció, ja que els programes operatius regionals 2021-2027 encara no estan en marxa. Les unitats administratives regionals encarregades dels fons estructurals, de cohesió i d'agricultura de la UE han adquirit una experiència en la gestió del finançament europeu. Els procediments s'han anat adaptant i millorant al llarg dels anys. Una preocupació en aquest sentit és la manca de recursos humans i la necessitat de dotar-los d'una formació específica sobre les noves exigències de la normativa RRF. D'altra banda, diuen a la Generalitat Valenciana, s’hauran de reforçar les activitats de publicitat i comunicació adreçades als potencials beneficiaris (stakeholders, sector privat, particulars, entre d'altres).
Pràcticament tots els enquestats de R4EUR han reforçat les seues capacitats per fer front al repte d'una absorció massiva de fons en poc temps. En conseqüència, la Comissió Europea hauria d'ajudar les regions simplificant els requisits, aclarint les normes, potenciant la complementarietat i proporcionant més directrius a les regions.
En especial, perquè la majoria de les regions enquestades van informar que no s'han respectat els principis de governança multinivell i subsidiarietat en la implementació del RFF. En conseqüència, la Comissió Europea hauria de garantir un millor sistema de governança multinivell i comunicar-se directament amb les regions.
En la majoria dels casos, l'RRF ha estat implementat de manera centralitzada per cada Estat membre, però les regions europees tenen la majoria de competències executives per assolir els objectius territorials. Això implica la necessitat d'un pas endavant per part de la Comissió Europea per tal d'aconseguir millors associacions entre Estats i regions. Les proves comparatives indiquen que una associació adequada suavitzarà les disparitats regionals i aconseguirà el màxim benefici dels fons RRF.
La invasió russa
A més, la invasió russa d'Ucraïna està forçant un canvi radical en la política energètica de la UE, tal com afirma la proposta de la Comissió Europea REPowerEU. Arran d'aquesta proposta, es podria produir un canvi de prioritats a favor de les inversions relacionades amb l'energia des del RRF i dels Fons Estructurals, per a reduir la dependència europea dels combustibles fòssils russos, guanyar eficiència i impulsar les renovables.
En aquest escenari, les regions haurien de tindre veu i poder participar en la presa de decisions i la implementació. La visió regional, diuen des de la part afectada, pot millorar l'eficàcia d'aquestes mesures i garantir sinergies amb altres polítiques desplegades al territori. Hi ha el risc que la transició energètica soscave la cohesió, provocant costos socials no desitjats o ampliant la bretxa urbà-rural. Així doncs, sembla necessària la coordinació en aquest àmbit de les polítiques estatals i regionals i amb les autoritats regionals i locals.