Senyor Stoltenberg, aquesta setmana, els membres de l’OTAN celebren la primera cimera regular des que Rússia va iniciar l’atac contra Ucraïna. Quin missatge vol que arribi a Moscou?
El nostre missatge és: donarem suport a Ucraïna amb totes les nostres forces i que farem tot el que calgui per defensar els membres i els territoris de l’aliança. Aquest missatge és determinant, també, per evitar que el conflicte s’estengui més enllà de les fronteres ucraïneses.
I això en quines mesures concretes es reflectirà?
A Madrid prendrem decisions fonamentals per al futur de l’OTAN. Aprovarem un nou concepte estratègic, reforçarem la nostra capacitat de defensa i acordarem un ampli paquet de mesures de suport per a Ucraïna.
El concepte actual de l’OTAN descriu Rússia com un soci estratègic. Aquest terme encara és vigent?
Quan vam acordar el concepte estratègic l’any 2010, l’aleshores president rus, Dmitri Medvédev, també va assistir a la cimera com a convidat. Avui, però, Rússia és responsable de la guerra més terrible que s’hagi vist a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Així, doncs, ja no és cap soci estratègic, sinó que suposa l’amenaça més gran i directa per a la nostra seguretat i per als nostres valors. El nou concepte de l’OTAN reflectirà aquesta realitat.
Encara hi ha espai per al diàleg?
Rússia continua sent el nostre veí més gran. Té, a més, l’arsenal nuclear més extens del món. Necessitem canals de comunicació perquè els malentesos no desencadenin reaccions fora de control. Espero, també, que en algun moment tornem a parlar del control d’armament, però això tan sols serà possible quan Rússia canviï de soca-rel el seu comportament salvatge i il·legal.
El president francès, Emmanuel Macron, ha advertit del perill d’humiliar Vladímir Putin. Comparteix la seva preocupació?
Tal com va dir el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, aquesta guerra en algun moment acabarà en una taula de negociacions. Les condicions perquè això sigui així, però, les ha de posar Ucraïna. La nostra responsabilitat és procurar que, a l’hora de negociar, la seva posició sigui tan forta com sigui possible. Per aquest motiu tots els aliats donem suport militar, financer i humanitari a Ucraïna. Al mateix temps, hem d’evitar que la tensió del conflicte augmenti. La guerra d’Ucraïna és brutal, però una guerra entre l’OTAN i Rússia seria pitjor. Moscou no en pot tenir cap dubte, d’això: l’OTAN defensa fins a l’últim centímetre dels territoris de la seva aliança.
A la cimera de Madrid parlaran de xifres concretes de tropes?
A l’est ja hem duplicat el número de battlegroups, de grups de combat: abans n’eren quatre i ara en són vuit. D’aquesta manera, a la regió ja hi ha 40.000 soldats sota les ordres de l’OTAN. Continuarem ampliant la nostra presència al territori i també hi durem material per poder recórrer-hi directament en cas de conflicte. La guerra d’Ucraïna precisament ha recalcat la importància de la logística: la gent es pot traslladar ràpidament d’un lloc a l’altre, però els materials pesats, no.
Recentment, Rússia ha desenvolupat tota una sèrie de sistemes d’armament capaços de carregar armes nuclears. Entre ells hi ha, per exemple, l’enorme míssil intercontinental Sarmat, míssils hipersònics i vehicles submarins no tripulats capaços d’arrasar extensos territoris costers. Cal que l’OTAN modernitzi el seu arsenal nuclear per dissuadir Putin d’utilitzar aquest tipus d’armes?
Comprovem constantment fins a quin punt cal que modernitzem les nostres capacitats d’armament nuclear perquè es mantinguin segures i efectives, i sempre procurem que la dissuasió nuclear funcioni. Tanmateix, no tenim la intenció d’estacionar armes nuclears a l’Europa de l’est i tampoc no replicarem el que fa Rússia.
En contra de la voluntat de la resta de països membres, un dels membres, Turquia, impedeix que Finlàndia i Suècia accedeixin a l’aliança. Què diu això de la unitat de l’OTAN?
Naturalment, entre 30 membres hi ha sempre discrepàncies. La decisió presa per Finlàndia i Suècia per a formar part de l’OTAN és històrica. Crec que en seran membres i això no només reforçarà aquests dos països, sinó també la comunitat transatlàntica en la seva totalitat.
El president turc, Erdoğan, no deixa de trobar motius per bloquejar-ne l’accés.
Ens hem de prendre seriosament les objeccions de Turquia. És el país de l’OTAN que més atacs terroristes ha patit i és, a més, un aliat important per la seva posició geogràfica estratègica. Per aquest motiu, estem treballant molt intensament amb els governs d’Ankara, Hèlsinki i Estocolm per trobar una solució conjuntament.
Quin serà el paper de la Xina en el nou concepte estratègic de l’aliança?
El concepte estratègic acordat a Lisboa no mencionava la Xina ni una sola vegada. A Madrid, això no serà així. La Xina no és el nostre contrincant, però l’auge de la Xina suposa un repte per als nostres interessos, per a la nostra seguretat i per als nostres valors. I aquest serà el clar missatge de l’OTAN.
Espera que a Madrid ja es prengui una decisió?
Encara és massa aviat per dir-ho, però intentarem avançar tan ràpid com sigui possible.
Quina mena de repte suposa la Xina per a l’OTAN?
Els estats autoritaris cada cop qüestionen més l’ordre basat en les normes i no comparteixen els nostres valors. El govern de Pequín reprimeix els moviments democràtics del país i les minories com els uigurs. També cal tenir present que Pequín i Moscou es donen suport diplomàtic mútuament, i també col·laboren estretament a nivell militar. Així mateix, per primera vegada la Xina s’ha pronunciat en contra de l’ampliació de l’OTAN i, per tant, també s’ha pronunciat en contra d’un dels principis fonamentals de la seguretat europea: que cada estat té el dret d’escollir de quina aliança vol formar part.
Traducció de Laura Obradors