El vent d’harmattan alça la sorra sobre els carrerons polsegosos de Moura mentre la localitat és atacada per sis helicòpters un matí de diumenge de finals de març, una vegada la calor del dia s’imposa al fred de la nit. Ousman Diallo es dirigeix pels carrers estrets d’aquesta petita ciutat al centre de Mali, passant parades plenes d’alls, creïlles i dacsa. El diumenge en què el brunzit de les turbines llunyanes comença a estendre’s per la ciutat, com recordarà Diallo més endavant, és l’últim dia de mercat abans que comence el mes de dejuni del Ramadà.
Ousman Diallo és un pastor de vaques. Un home prim de 50 anys i pare de set fills. Conta la història d’aquells dies espantosos assegut en un pati a Bamako, capital de Mali: aquells cinc dies entre el 27 i el 31 de març van deixar més de 300 morts a trets –és a dir, executats–, la majoria dels quals eren veïns de la ciutat. Fet que es considerarà com el major genocidi de la guerra de Mali d’ençà que va començar fa una dècada.
Diallo afirma que milers de persones van acudir al mercat aquell diumenge per proveir-se de productes per a l’àpat nocturn que trenca el dejuni. Veïns, pagesos, homes, dones i infants de la mateixa ciutat i d’altres del voltant. Entre aquesta gent, evidentment, també hi havia gihadistes. Moura està sota control de militars islamistes estretament relacionats a l’organització terrorista d’Al-Qaida que han estat recaptant impostos, imposant la llei islàmica i intimidant la població durant molt de temps.
Els helicòpters van arribar vora les 10 del matí, elevant núvols de pols. Era freqüent que sobrevolaren la ciutat per a dirigir-se a altres destinacions, però aquesta vegada, planen sobre els edificis de Moura. “La gent estava espantada”, assegura Diallo. Les escenes posteriors encara li provoquen malsons.
Van aterrar quatre helicòpters, dels quals es van dispersar soldats de l’exèrcit de Mali acompanyats de tropes russes, segons els testimonis i declaracions fetes a Human Rights Watch. Els oficials superiors de l’exèrcit francès a Bamako van confirmar a DER SPIEGEL que els russos eren membres del Grup Wagner, la unitat mercenària estretament lligada al Kremlin: una potència creada pels oligarques russos i l’aliat de Putin, Ievgeni Prigozhin, que ha estat implicat en el conflicte de l’est d’Ucraïna, Síria, el Líban i Mali, i que és temut per la seua violència. Dos dels helicòpters, recorda Diallo, feien voltes sobre els edificis com voltors. De vegades, el rugit eixordador dels rotors superava el de les brusques explosions provocades per metralladores.
Els testimonis presencials afirmen que els russos es van desplegar per la ciutat junt amb els soldats de Mali a la caça dels gihadistes. La moderació no era prioritària, així que molts civils van morir en la pluja de bales. Tant el grup paramilitar com l’exèrcit de Mali són coneguts per cometre crims contra els civils. Els diplomàtics calculen que el Grup Wagner té aproximadament un miler de soldats arreu del país africà. Dormen a les comissaries de policia, d’entre altres llocs, i porten uniformes sense cap bandera nacional. Diverses fonts estatunidenques han notificat que el Grup Wagner rep 10 milions de dòlars per cada mes a Mali.
Els fets que van ocórrer a Moura a finals de març podrien determinar el futur de Mali i, fins i tot, el de tota la regió: l’enfrontament de les tropes regulars amb els sicaris estrangers, per una banda, i amb els gihadistes, criminals organitzats i milícies per l’altra, s’ha intensificat, esdevenint traumàtic per a la població, que no ha tingut més remei que fugir. En canvi, Rússia sembla que va per bon camí per causar danys importants a Europa en territori de l’Àfrica occidental, i a un preu relativament baix, humiliant França, Alemanya i els seus aliats.
La guerra a Mali, que és un país que multiplica gairebé per 40.000 la grandària de Catalunya i té una població de 20 milions de persones, va començar l’any 2012. Aquell any els tuaregs, grup ètnic que habita al desert del Sàhara, es van rebel·lar contra el govern central duent a terme una aliança fràgil amb alguns grups islamistes radicals i una invasió sobre gran part del nord del país, sembrant la por. A principis de 2013 França, que antigament havia colonitzat Mali, va intervindre a petició dels oficials del país, va enviar tropes que van aconseguir fer retrocedir els rebels i, a l’any següent, va fer arribar 5.100 soldats més al Sahel com a part d’una operació antiterrorista anomenada ‘Barkhane’. Alhora, l’ONU iniciava la missió de MINUSMA amb l’objectiu de mantenir la pau, introduint 12.600 Cascos Blaus de les seues forces militars a Mali.
Els soldats alemanys, coneguts com a Bundeswehr, també es van unir a la missió i actualment n’hi ha 1.027 en total, tots al nord del país. Xifra que va ser elevada a 1.400 pel gabinet del canceller Olaf Scholz, tot i l’augment de la combativitat. Però ni Alemanya ni França, tampoc els pacifistes de l’ONU, no han estat capaços d’impedir que els radicals surten guanyant una altra vegada.
El govern de Bamako ha perdut el control sobre gairebé dues terceres parts del país, a les quals els gihadistes i altres grups criminals ara poden atemorir pràcticament com vulguen. La violència també s’ha estès a través de les fronteres fins països veïns com Burkina Faso o el Níger. Segons dades l’ONG ACLED (Projecte de Localització i Dades de Conflictes Armats), s’estimen més de 23.500 morts en aquest conflicte, des de l’any 2015 fins al mes de febrer d’enguany, de les quals 10.200 van succeir a Mali.
Això no obstant, el terrorisme islamista tan sols és part del problema. El fet que l’estat haja retirat les seues tropes de moltes zones del país ha ocasionat la creació de milícies d’autodefensa per part dels ciutadans. I com que els islamistes obtenen reclutes principalment del poble fulbe, algunes d’aquestes milícies d’autodefensa han esdevingut típicament classificades per grups ètnics. Com a conseqüència, la violència de la guerra també s’ha incrementat entre els fulbe i altres pobles. I s’ha intensificat encara més pel canvi climàtic i la reducció de la quantitat de terres fèrtils a la regió com a resultat bèl·lic.
La feblesa del govern és causa i efecte del conflicte armat. Molts ciutadans del país consideren el seu govern corrupte i no confien gens en les institucions. A més, l’estat atén cada vegada menys zones a les necessitats bàsiques dels ciutadans.
"Morirem tots? Ens assassinaran?"
A Moura, localitat assetjada per militars russos contractats pel govern a finals de març, es va desfermar el pànic des que es va disparar el primer tret. Centenars de persones hi van intentar marxar, però la majoria simplement van ser atropellades. Ousman Diallo conta que quan va començar la massacre va córrer cap a casa i es va tancar amb clau junt amb la seua dona i fills.
En algun moment es va fer el silenci, recorda. La seua dona i els seus fills ploraven. "Morirem tots? Ens assassinaran?", li preguntava reiteradament la seua dona. Es van amagar durant dos dies, fins que Diallo va escoltar un avís emès des d'un altaveu: tothom que reste a casa, deia la veu distorsionada, serà tractat com a enemic.
Al voltant de les set de la vesprada, Diallo va sortir a la porta de casa, igual que altres veïns atemorits, tots amb el vestit típic musulmà. Els soldats els van portar a la vora del riu, a l'est de la ciutat. Explica que, durant cinc minuts, l'única cosa que hi havia als carrers eren cadàvers. I que havia assumit que era el seu torn per ser executat.
A la vora del riu hi havia centenars d'homes. Ousman Diallo veia com els militars seleccionaven alguns individus i els duien en grups petits darrere d'un petit turó. A continuació se sentien trets. Aquells que van desaparèixer darrere del turó mai no han tornat a casa. "Estava en estat de xoc mentre simplement mirava a terra", diu. Més tard, els testimonis presencials d'aquells fets van alertar a l'Human Rights Watch del núvol de fum que s'alçava des del lloc on, segurament, els russos i els seus aliats van cremar els cossos. Es van descobrir tres fosses comunes, mentre el genocidi es perpetua. Només després de diverses hores els militars van tornar i dir a la resta que no s'havien de preocupar per res. "Estem matant únicament els gihadistes o els seus aliats".
Però Diallo sabia que no era cert. Van executar gent innocent també, explica afegint que coneixia alguns dels homes que van desaparèixer al turó. I no eren terroristes, assegura. "Eren simples pagesos. Però, què havia de dir jo? Tothom temia per la seua vida". A la resta els van deixar tornar a casa seua passats cinc dies.
Un alt càrrec militar europeu que es troba a Bamako conta que el criteri que tenen els russos a l'hora de determinar si algú és gihadista o no és extremadament relatiu. "De vegades, el fet de portar pantalons fins als turmells és suficient per ells". A conseqüència d'això, molta gent innocent ha pagat el preu de la guerra contra els gihadistes amb les seues pròpies vides.
Mali es continua deteriorant a ulls del món. El mes de maig de 2021 el líder colpista Assimi Goita, que va rebre formació militar a Alemanya i altres llocs, es va autoproclamar com a president del país. Sota el seu mandat, les negociacions amb França han empitjorat. Després que la junta militar contractara sicaris del Grup Wagner, a París van decidir que posen fi a la seua missió, i els plans actuals preveuen que els últims soldats francesos es retiren a setembre. Les eleccions tindran lloc d’aquí a cinc anys. Els periodistes han estat expulsats del país o tenen prohibida l’entrada.
La situació tampoc no millora per a les tropes Bundeswehr. En els últims anys, els soldats francesos han evitat atacs al campament de Gao (on els alemanys fan nit), però sense la protecció de França, les condicions de la seguretat baixen en picat. L'anàlisi mostra que l'exèrcit de Mali ja no és capaç de continuar pressionant els islamistes sense cap ajuda. I és possible que la missió d'Alemanya arribe al seu final aquesta tardor. El nou líder d'aquesta operació assenyala que la missió de la Bundeswehr podria ajustar-se al model de retirada francès, si no es materialitza un pla de seguretat més decent.
Per a França, la retirada és una derrota que es veia a vindre des de fa temps. La relació entre els governs francès i malià s’ha anat complicant al llarg dels anys, ja que molts polítics i activistes de Mali, igual que la majoria de la població, responsabilitzen França del fracàs del seu govern i d’usar-lo com a cap de turc, culpant-lo de tots els problemes del país. França ha estat acusada moltes vegades d’arrogant i de traure profit dels socis locals. El president Assimi Goita és considerat un crític de l’antic poder colonial, raó per la qual molta gent li dona suport. I la guerra informativa que Rússia està lliurant contra l’oest de Mali sembla que li afavoreix.
“Posicionar-se en contra de França és absurd. És un país que vol que tornem a tindre una vida normal”, afirma Mogazi Samake, polític d’un partit de l’oposició. Afegeix que, si Mali finalment decideix això, s’aïllaria de tothom, i que l’únic objectiu de la junta militar és mantindre’s al poder. També explica que el Grup Wagner “no té cap interès real a banda de saquejar el país”.
Les forces del Grup Wagner no només han estat desplegades a Moura, sinó més enllà de l’oest, fins a la ciutat de Diabali. Segons els dirigents militars europeus, Rússia havia envoltat inicialment la ciutat amb l’objectiu de trobar terroristes, però van començar a torturar, interrogar i executar els civils. “Els socis d’Europa tenen certes condicions; els russos, no”, ha declarat un diplomàtic europeu. Fet que els converteix en un bon aliat per a líders militars i dictadors. Samake, per la seua banda, confia que “als russos no els importa l’Àfrica. L’única cosa que volen és humiliar Occident”.
A la capital, Bamako, els líders estan més que contents per ignorar aquesta crueltat. El lideratge de Yerewolo, moviment popular estretament lligat a la junta militar, reivindica allò que la mateixa junta fa temps que diu: “Wagner no està a Mali”. Únicament accepten la presència russa com a “entrenament militar”. Els membres d’aquesta organització actuen principalment com soldats civils de la junta militar i tenen una gran capacitat convocatòria, amb la possibilitat de reunir milers de persones en qüestió de poques hores. La seua ideologia es basa en dues coses: odiar França i simpatitzar amb Rússia. Els dirigents militars i els diplomàtics d’Europa consideren que el moviment està directament finançat per l’ambaixada russa. I els seus líders, als quals els agrada dir que duen a terme polítiques anticorrupció, s’estan fent cada vegada més rics.
A més, l’organització recolza activament les teories de conspiració: com que França va agreujar el conflicte per tenir un motiu d’invasió, o com que l’enfrontament entre els pastors i els agricultors també és culpa de l’exèrcit francès, que furta el bestiar per aguditzar aquest conflicte. Teories que són part de la guerra informativa. Els mitjans de comunicació estatals Russia Today i Sputnik ja s’han consolidat a l’Àfrica: uns 622 mitjans informatius africans recorren al discurs del Kremlin, 37 dels quals es troben a Mali. Alguns canals russos han començat a fer servir el francès com a llengua, amb l’objectiu d’arribar a la major quantitat possible de ciutadans africans.
Igual que a la república centreafricana, Rússia utilitza els mitjans comunicatius a Mali per estendre el seu discurs. Des que l’any 2021 es va descobrir que el Grup Wagner portava a terme negociacions amb l’estat malienc, molts canals informatius i webs de noticiaris han adoptat una clara posició prorussa, que estén encara més la informació proporcionada per Russia Today i Sputnik. A més a més, segons sembla, des de Moscou paguen gent perquè opine a favor seu.
El passat mes d’octubre la pàgina web de Maliactu, un diari nacional, va publicar una entrevista amb Alexander Ivànov, representant dels “especialistes” russos que es troben actius a la república centreafricana. “Rússia és l’objectiu d’una guerra informativa per la raó que estem destruint el sistema neocolonial”, va declarar. “Continuarem ajudant aquells que ens necessiten”. Després, va aclamar la “gran capacitat” del Grup Wagner i va condemnar França pel motiu que “no està interessada en el desenvolupament de l’artilleria nacional”. Aparentment, Rússia ha cedit sis helicòpters a Mali des d’octubre de l’any passat, junt amb altres armes.
Una vesprada calorosa de finals d’abril, en un pati de Bamako, es reuneixen uns 100 homes, entre els quals es troben representants regionals i membres de Yerewolo. Sostenen cartells amb missatges que demanen frenar el “genocidi de França” al seu país. Els seus líders seuen a l’escenari, a punt d’anunciar quelcom important.
Tan sols uns dies abans d’aquesta reunió havien aparegut imatges a Twitter d’una suposada fossa comuna prop d’una de les antigues bases militar de l’exèrcit francès a la ciutat de Gossi. Les imatges mostren els cadàvers d’una dotzena de persones, algunes de les quals havien estat cobertes amb sorra a propòsit. Els homes que es troben a l’escenari afirmen que és una altra prova evident de l’atrocitat comesa per les tropes de França.
Però, així i tot, hi ha certs dubtes que aquesta teoria siga vertadera. DER SPIEGEL va tindre l’ocasió de veure les gravacions del dron francès, i pel que semblava, hi havia gent amb l’uniforme del Grup Wagner enterrant els cossos en la sorra. Un soldat d’elit francès afirma que els cossos segurament pertanyen a gent assassinada pels Wagner, que va conservar-los per dur a terme aquesta acusació.
Probablement, aquests cossos provenien de la localitat d’Hombori, que es troba al sud-oest de Gossi. Uns dies abans que es van gravar les imatges, almenys 18 persones van ser presumptament assassinades en un tiroteig provocat per la mort d’un soldat rus que havia trepitjat una mina. Com a resposta, el Grup Wagner va detindre unes 600 persones, diu un dels oficials superiors, dels quals una cinquantena no van tornar mai a casa. Explica que estan gairebé segurs que alguns d’ells van acabar sota la sorra de Gossi.
A Bamako, la gent comença a fer càntics amb “Nosaltres com el poble!” i “França, fora del nostre país!”. Els líders, a l’escenari, defensen també que els pacifistes de l’ONU han d’abandonar el país.
Després, un d’ells compara l’antic poder colonial amb la sida. “Mentre hi siga, no funciona res; quan marxa, tot torna a funcionar”.
No és gens sorprenent que entre les demandes dels líders de Yerewolo hi haja la retirada del país de l’ECOWAS, l’aliança econòmica africana, ja que va imposar sancions a Mali pel cop d’estat. Que ho facen es traduiria en una crisi econòmica més greu.
"La situació s'agreujarà", declara un militar francès a DER SPIEGEL, a la capital del país. "Però ja no ens utilitzaran com a cap de turc. En algun moment, la població es rebel·larà contra Rússia". Explica que creu que el Grup Wagner continuarà assassinant civils innocents mentre dure la caça dels terroristes, i que ho fa intencionadament. "Atribueixen la culpabilitat als ciutadans". També, afirma que ni aquests sicaris ni el Kremlin no estan interessats en Mali.
Per altra banda, un cap militar rus assegura que la seua finalitat és erradicar tant caos com siga possible amb l'esforç mínim, i alhora causar la major quantitat possible de problemes a Occident. I a jutjar per com estan anant les coses, aquesta estratègia ha estat tot un èxit.
Traducció de Yuliya Melnyk