Ara fa 51 anys, la Flama del Canigó travessava per primer els Pirineus per encendre les fogueres de Vic. El que sembla un fet però, no s'escapa de les disputes locals. Hi ha manlleuencs que reivindiquen que malgrat que a la seva vila la Flama hi va arribar ara fa 50 anys, la plaça que la va rebre és més gran que la vigatana. Això, al seu entendre, disputa la importància a la temporalitat.
Decidits a celebrar la gesta com cal, aquest cap de setmana, Manlleu organitzar la Trobada de Territoris de Parla Catalana, amb voluntat d'esdevenir, durant un parell de dies, epicentre dels Països Catalans. Un acte que con la Flama, vol recosir la nació completa, de Salses a Guardamar i de Fraga a Mao, aquest cop no a través del foc, sinó de la parla compartida. "Tenint en compte que el català és el tresors que ens agermana a tots els Països Catalans vam decidir enfocar aquesta celebració en el debat sobre l'estat global de la llengua", exposa l'alcalde de manlleuenc, Àlex Garrido.
Més enllà de commemorar els 50 anys de l'arribada de la Flama del Canigó a la població, la jornada servirà també per celebrar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, que coorganitza l'acte conjuntament amb el consistori local.
Veus vingudes d'arreu del territori, de Perpinyà a Eivissa, passant per València o l'Alguer, participaran durant els dies 7 i 8 de juliol dels actes organitzats per l'ocasió, començant per la xerrada inaugural sobre la història i el significat de la Flama a càrrec de Toni Ayala.
Tal vegada, el dia fort serà el dissabte quan es celebraran quatre taules rodones sobre l'estat de la llengua. La primera, anomenada "L'ensenyament del català als territoris de parla catalana", anirà a càrrec de les entitats Escola Valenciana i la nord-catalana Bressola. Garrido considera rellevant aquesta trobada en tant que permetrà posar en comú "com treballen en temes educatius en aquells territoris on la situació és més complicada".
Després d'una pausa pel vermut i la lectura de passatges del poema 'Canigó' de Jacint Verdaguer, serà el torn de la taula sobre la situació social de la llengua catalana. En aquesta ocasió els ponents seran acadèmics d'algunes de les universitats del territori, entre els quals destaquen l'antic director general de Política Lingüística de les Illes Balears, Joan Melià, o Joaquim Torres, fundador de la Societat Catalana de Sociolingüística.
Havent dinat, i en paral·lel a una mostra d'entitats d'arrels tradicionals, serà el torn de les dues darreres taules rodones. En primer terme, la titulada 'L'impuls del català. Polítiques lingüístiques futures per a la supervivència i enfortiment de la llengua'. En aquesta taula és previst que hi participin responsables polítics d'arreu del territori, com la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Esther Franquesa o Joan Elies Adell, representant d'aquest mateix organisme a l'Alguer. "L'assistència de Mariví Mengual, regidora de Normalització d'Eivissa també és molt interessant per veure com una illa que és un pol turístic de referència mundial aborda el tema lingüístic", relata Garrido que espera que la conversa serveixi per "generar debat i reflexió per tal d'enfortir la nostra llengua de cara al futur".
La quarta de les taules versarà sobre la funció dels escriptors catalans com a prescriptors de la llengua arreu dels territoris de parla catalana i l'ús dels dialectes com a elements per mantenir la vivesa de la llengua. Entre els participants hi haurà Lluís Solà, Francesc Serés, Joan Elies Adell, Joan-Lluís Lluís i Sebastià Perelló, tots ells moderats per la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs.
La jornada clourà amb un sopar i la música de Feliu Ventura que acompanyat de Xerramequ i els Aborígens faran un repàs als clàssics d'Ovidi Montllor passats pel sedàs dels ritmes jamaicans.