La Flama del Canigó, renovada la matinada del 22 al 23 de juny al cim del massís del Pirineu Català, ha estat rebuda al Parlament de Catalunya, el matí del 23, i a l'Ajuntament de Barcelona a la tarda.
Al ritme de les gralles i al pas dels gegants de Parets del Vallès i de Casablanca de Sant Boi de Llobregat, el parc de la Ciutadella ha rebut al matí el foc que, des de fa gairebé mig segle, encén fogueres arreu dels Països Catalans la nit de Sant Joan. L'acte ha estat marcat per la defensa del Català com a llengua de cohesió a Catalunya i per l'apologia a la germanor dels territoris de parla catalana.
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha celebrat els compromisos que, segons ha dit, mantenen viva la flama. Antich s'ha referit a la flama literal, la del Canigó, però també a simbòlica, la de la llengua i la cultura dels Països Catalans. "La flama és un símbol del poder, de la gent organitzada. [La flama] ens aplega en la defensa d'una llengua", ha dit Antich. Antich ha reclamat, també, acció política a través del Pacte per la Llengua.
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha recordat els incendis recents al territori: "el foc, malauradament, ens pot fer córrer i patir". Borràs ha afegit que, malgrat això, "també ens permet dansar al voltant de foguerons, falles i fogueres que il·luminaran arreu del país les poques hores fosques d'aquesta curta nit de Sant Joan".
Borràs ha definit la pàtria, parafrasejant a l'escriptor Josep Pla, com "aquell cercle on diem bon dia i ens responen bon dia". "Si no tinguéssim la llengua, si perdéssim la llengua, perdríem tot el que som", ha afegit la presidenta de la cambra. Ha fet especial referència a l'Conselh Generau d'Aran, que compleix trenta anys d'autogovern i estrena una exposició temporal al Parlament.
Borràs ha citat, a més de Pla, Joan Fuster –de qui enguany se'n celebra el centenari– i ha llegit un poema de l'autor mallorquí Joan Alcover. Ha acabat el seu discurs amb un convençut "visca la flama, visca la festa i visca els Països Catalans".
L'editor d'EL TEMPS, Eliseu Climent, ha estat l'encarregat d'escriure i llegir el manifest de la festa. Climent ha recordat el valor de la llengua catalana com a base de la cultura compartida: "de llengua, en tenim una, nacional i innegociable; la que ens uneix i ens identifica". El discurs ha acabat amb un clam de cohesió identitària dels Països Catalans: "som així: llengua i foc, i al mateix temps i si em permeteu la irònica paradoxa, som un poble incombustible que forja pas a pas, obstinadament, el seu propi futur."
Borràs ha encès els onze quinqués que transportaran la flama arreu del territori. L'acte s'ha acabat amb un ball de cloenda a càrrec dels gegants i les figures folklòriques, musicat per grallers i tabalers.