Israel es prepara per tornar entrar en la dinàmica electoral.Fa un any semblava que havia sortit del bucle. Però finalment l'experiment no ha quallat i el govern del primer ministre Naftali Bennet -del partit Yamina, de dreta- , i del seu principal suport, el ministre d'Exteriors, Yair Lapi -Yesh Atid, de centredreta-, no aguanta més. Aquesta passada setmana va ser quan tot dos arribaren a la conclusió que no hi havia més remei que dissoldre la Knésset, o Parlament, i convocar noves eleccions. Les cinquenes des de 2019. No serà de forma immediata, segons explicaren els dos protagonistes. Volen convocar a urnes amb tranquil.litat. La premsa israeliana especula amb el 25 d'octubre com a data probable per celebrar els comicis.
Fràgil govern. Ara fa un any el partit centrista Yesh Atid anunciava que pactava amb el dretà Yamina i altres cinc formacions molt minoritàries, incloses una de centreesquerra i un partit musulmà. El 13 de juny es formava el nou govern. Un any després els dos polítics compareixien junts davant dels periodistes per confessar que “no és una moment fàcil però entenem que hem pres la decisió correcta per a Israel” i anunciaven noves eleccions.
L'acord de l'any passat incloïa el repartiment del mandat de primer ministre. Bennet ocuparia el càrrec fins a l'agost de 2023, quan seria ocupat per Lapid. Ja no hi haurà temps. Les creixents diferències entre el govern i alguns pocs -però imprescindibles- diputats de la majoria, crearen una finestra d’oportunitat per a l'oposició del Likud, de l'ex primer ministre Benjamin Netanyahu, per pressionar cada cop més intensament a favor d'una nova convocatòria electoral anticipada. Fa dues setmanes anuncià que presentaria una llei de dissolució del Parlament. De resultes d'aquest moviment, Bennet i Lapid, que intentaven aguantar com fos, se n'adonaren que la caiguda era inevitable. Així que al final decidiren anticipar-se a Netanyahu, llevar-li la iniciativa i controlar els temps electorals. Acordaren que en efecte, tal i com volia el Likud, es dissoldria la Knésset però que serien ells el que fixaren els terminis per acudir a les urnes.
L'actual coalició governamental és la suma de fins a set partits i sempre ha resultat molt complicat mantenir el fràgil govern a estalvi de les tempestes parlamentàries. “Hem intentat mantenir el govern perquè la seva continuïtat, creiem, és d'interès nacional. Hem fet tot el que hem pogut”, digué Bennet. Però finalment acceptaren que era impossible seguir. El detonant fou el moviment del Likud després que 3 diputats de la majoria es declaressin en rebel.lia. Això féu que el govern perdés recentment una votació per prolongar les normes vigents des de 1967 que regulen la vida a les colònies de Cisjordània.
“Ha estat el pitjor govern d'Israel i ara estic determinat a assolir la majoria per formar un altre govern nacional i més fort”, afirmà el cap opositor, Benjamin Netanyahu, tot d’una després de l’anunci que hi haurà noves eleccions.
El futur electoral és incert. Les enquestes que s'han publicat a la premsa israeliana atorguen la majoria dels vots al Likud. Però això no vol dir per força que pugui governar. De fet ja guanyà en vots i escons a les eleccions de 2021 -a pesar de les greus acusacions de corrupció que afectaren al govern de Netanyahu-, gràcies sobretot a una política de vacunació massiva contra la Covid que convertí el país en referència mundial, però no aconseguí els suports suficients en la multi fragmentada Knésset -formada per 120 escons, té 13 grups parlamentaris el major dels quals només compta amb 30 diputats-, de manera que s'obrí la porta a una nova majoria de difícil equilibri que finalment convertí Naftalí Bennet en primer ministre.
Tot indica que el Likud renovarà la condició de primer partit en escons i vots. A més, els sondatges de la premsa del país auguren que podria augmentar representació i, més important encara, que també les formacions ultraortodoxes i més nacionalistes podrien sumar suficients suports com per atorgar a Netanyahu els 161 vots que donen la majoria absoluta i que li assegurarien tornar a ser el primer ministre, després d'haver-ho estat entre 1996 i 1999 i, en una segona època, des de 2009 fins 2021.
Ara bé, una cosa és la intenció de vot i el nombre de diputats i una altra prou diferent que tots els electes de les formacions que li haurien de donar suport estiguin d'acord amb votar a favor de la investidura de Netanyahu, com feren en el passat. Segueix tenint prou enemics entre els antics aliats que no li perdonen els casos de corrupció en els que ha estat implicat i pels quals ha estat jutjat. La vista judicial encara s'està celebrant i durant l'any passat sovintejaren informacions de premsa que asseguraven que l'implicat buscava un acord amb la fiscalia. Però recentment, el passat 8 de maig, el diari The Times of Israel assegurava que el polític dretà havia donat garanties als partits que potencialment podrien ser els seus aliats de bell de nou que era innocent i que de cap manera negociaria amb el ministeri públic per declarar-se culpable per, així, rebre una sentència suau.
Ara, amb l'anunci de convocatòria electoral, sembla encara menys probable que busqui aquest tipus de sortida a la seva situació jurídica. Els eu vertader problema polític, però, és que mentre existeixi la possibilitat d'una condemna, una part dels aliats que necessitaria per tornar a ser primer ministre no vol ni sentir a parlar de tornar donar-li la investidura.