A finals dels setanta, els Països Catalans es delien per les màquines recreatives, en anglès els arcade, terme que de la mà d’ordinadors i consoles lliscava cases endins, encetats els noranta. Avui a la baixa, aquells fòtils de palanques i botons feien part del paisatge transversal, igual que les criatures de pedaç a l’ull o l’heroïna.
Com totes les indústries que crien diners amb les narratives de tall popular, aviat el món dels videojocs es va parcel·lar en gèneres. Enllà d’híbrids puntuals, triàvem entre jocs de plataformes, esportius, shooters, simuladors, de curses, de lluita, d’estratègia i, esclar, els mata-marcians. Un gènere que no ha suportat gaire líftings, i doncs estima l’escalivada sideral, sense filosofies, bronca.
L’època arcàdica dels mata-marcians s’esdevé als vuitanta. Del simplisme inicial es desemboca en un refinament formal, sense canviar l’ànima del només en pot quedar un. I més gran és la competència, més bons són els que sobresurten. L’any 1987, l’empresa nipona Irem creava R-Type. De seguida es va adaptar per a les carraques casolanes (Spectrum, MSX, Amstrad i Amiga). Però no només això. R-type i R-Type II han travessat el temps, s’han convertit a totes les plataformes fins ara, que tenim les versions per a telèfons mòbils i tauletes. Versions que pràcticament no han modificat l’original. És la roda, rodona d’ençà que es va inventar.
R-type i R-Type II us duraran. Si sou jugadors que no us revincleu, si teniu l’orgull del passa-pantalles impenitent, descarregueu-vos-els corrents. Parlem de jocs ideals per a l’autisme en trànsit de la vida moderna. Al metro i al bus, tot esperant a la cua d’anar a buscar feina o hamburgueses, benvinguts a les partides curtes i espasmòdiques. I tanmateix, per moltes estones que hi dediqueu, passar de nivell és molt difícil. Vet aquí el secret de l’èxit.
Les primeres cinquanta sessions no us hi veureu de cap ull, per mor de la pluja de bales i bombes contrincants. Amb un escrol horitzontal finíssim, amb una jugabilitat molt ben adaptada a les pantalles tàctils, amb una música que us esquinçarà els nervis i a través de decorats solvents i pixelats (naus embarrancades, jungles de cascada fàcil, temples del verdet i asteroides), comaneu un esquif de combat i heu de matar tot allò que es mogui. No passeu ànsia si teniu escrúpols pacifistes, ja que els enemics, o són màquines o són formes orgàniques que no recorden cap bèstia amb la qual entendrir-se. També podreu anar millorant la vostra nau, amb escuts i armament, tot i que, si us maten, començareu a la mateixa altura on éreu, però pelats com al principi. Us semblarà tan impossible com el famós pas al costat d’Artur Mas, també d’escrol horitzontal, cinc minuts abans d’anunciar-se. I, al final de cada nivell, us encarareu a un monstre últim, com correspon a tota història èpica d’anar, liquidar i tornar, lluny de complicacions postmodernes.
Fitxa tècnica
Desenvolupador: DotEmu
Títol: R-type i R-Type II
Plataformes: iOS i Android
Mida: 30-35 MB
Preu: entre 2 i 3€