L'arquitectura és allò que ens expliquen els fotògrafs d’arquitectura.
Ells són responsables del coneixement que tenim de totes les arquitectures on no hem estat. Un fotògraf registra, explica i sedueix. És a través d’aquesta seducció que sortirà allò que ens ha volgut transmetre l’arquitecte autor de l’obra, allò que no es pot obviar en una visita i que podria passar fàcilment desapercebut a distància.
Un dels fotògrafs d’arquitectura més importants dels darrers trenta anys al món és en Hisao Suzuki. En Hisao, nascut el 1957, format al Japó com a fotògraf de carrera, va arribar a Catalunya perseguint en Gaudí i s’hi va quedar. De la mà de revistes com la japonesa A+U o l’espanyola El Croquis, dos referents mundials de les publicacions d’arquitectura, s’ha convertit en un dels fotògrafs d’arquitectura més importants del món. El seu arxiu de fotografia d’arquitectura —format per desenes de milers de negatius de gran format als quals, a partir de 2014, s’han sumat milers més de fotografies digitals, fotografies preses en qui sap quantes voltes al món, perquè, recordem, els edificis no es mouen— sigui potser el més important dels darrers trenta anys. Aquesta obra, a excepció d’un número de A+U monogràfic sobre en Hisao que va sortir el 2012, no s’havia valorat mai gaire com a tal. Això darrer ho ha canviat la Fundació RCR Bunka, a la qual en Hisao va donar el seu fons l’any passat. La Fundació, compromesa amb l’arquitectura, el paisatge i les arts —amb la cultura— ha adquirit el compromís de reunir, inventariar, custodiar i difondre. D’aquí ha sortit la primera exposició d’en Hisao, que ha començat la seva vida, i no podia ser d’altra manera, al Museu Comarcal de la Garrotxa.
L’exposició reuneix 48 fotografies: 24 arquitectes, 24 obres, és a dir: 24 retrats, 24 paisatges. Retrats, perquè en Hisao, cronista infatigable, no considera complert el registre de les obres sense el dels arquitectes que les han creat. Paisatges perquè les fotografies, totes elles, són part d’una sèrie, d’un reportatge que és el que de debò explicarà l’obra. Deixar una fotografia sola l’empodera. Ens convida a fixar-nos en els seus detalls. A imaginar. A completar-la. Deixar una fotografia sola és, també, fer aflorar la poesia que l’ha composat. Aquesta estructura, en realitat, ens parla de 24 díptics que relacionen un creador amb una obra d’igual a igual. Aquest diàleg permet noves línies de reflexió sobre la versatilitat d’aquests creadors, sobre la seva intuïció, la seva capacitat de càlcul. La seva sensibilitat. També permet reflexionar sobre l’autonomia de l’obra. Sobre el seu potencial, sobre la seva història. Per a l’exposició, les fotografies s’han passat a blanc i negre i s’han imprès en un format generós. El Museu de la Garrotxa recull, explica la sensibilitat de la ciutat vers la cultura i el paisatge. Aquesta exposició reflexiona sobre el mateix, i relaciona una manera de mirar amb tot un art, el de l’arquitectura, i amb tot el món, literalment amb tot el món, condensant-lo en un sol lloc. L’exposició s’exhibirà al Museu fins al 15 d’agost. El 7 de juliol es complementarà amb una conferència del mateix Hisao, per tal de complementar una exposició que serà la primera de moltes.
Les ombres i la llum
HISAO SUZUKI
Museu de la Garrotxa Olot
Fins al 15 d’agost