Madrid no ha considerat mai seriosament la reivindicació balear de compensar d'alguna manera el cost d'insularitat que pateixen les persones i empreses de l'arxipèlag. El greuge ve d'antic. Tan evident ha estat sempre que a les acaballes del franquisme algunes veus oficials de les Illes demanaren la creació d'una comissió per reclamar a Madrid algun tipus d'estatut semblant al règim especial del que gaudien les illes Canàries. Era el 1975. El 20 de novembre d'aquell any, però, morí el dictador, Francisco Franco, i tota la vida política entrà en una fase d'ultra agitació que va fer oblidar aquella reivindicació. A pesar que el 1976 el Col·legi d'Advocats instà les incipients forces polítiques a discutir, consensuar i reclamar a Madrid un estatut especial per a les Illes, tampoc quallà aquesta iniciativa. I a Madrid, mentrestant, a ningú se li ocórrer mai que les Balears necessiten qualsevol tipus d'ajuda. Si tenien tant de turisme i no estaven tan lluny de la península com les Canàries, per què l'haurien de necessitar?
Aquesta tesi s'ha mantingut inalterada durant dècades, a la cort política espanyola. Així, des de la transició fins recentment, els governs (1977-1982) d'Adolfo Suárez (Unión del Centro Democrático) Felipe González (PSOE, 1982-1996), José María Aznar (PP, 1996-2004), José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE, 2004-2011) i Mariano Rajoy (PP, 2011-2018) no atengueren mai la reivindicació illenc, tot i que d'ençà el 1998 existia en forma de llei -el Règim Especial Balear- aprovada pel Parlament balear i pel Congrés, sense, però, que mai es posés en pràctica. Segons el Govern de Francina Armengol, l'actual Govern espanyol de Pedro Sánchez (PSOE i Unides Podem) compleix per primer cop amb la vella reivindicació, ja que ha atorgar uns 100 milions anuals en concepte insularitat. Però l'oposició no hi veu igual. I ni tan sols ho comparteix del tot Més per Mallorca, soci del PSOE en el Govern.
Reconeixement de la insularitat. Aquesta passada setmana, el senador de designació autonòmica Vicenç Vidal, de Més per Mallorca, ha assegurat que “per primera vegada” en una institució política de Madrid, el Senat, s'hi ha parlat i s'hi ha concretat la necessitat de compensar la insularitat. Gràcies a ell, afirmà. Així és, al seu parer, perquè la “ponència d'insularitat del Senat", creada fa dos anys, ha finalitzat la seva feina “amb l'aprovació d'un informe conclusiu, a l'espera de ser revalidat al proper ple, de consens amb la majoria de grups de la cambra alta -només amb l'excepció de l'abstenció del PP i el vot en contra de l'extrema dreta- que reconeix” la necessitat de la compensació del factor d'insularitat.
Segons Vidal, “durant aquests dos anys s'ha parlat més de les Balears al Senat que en els anteriors quaranta” i “per primera vegada les institucions estatals emeten un document que hauria de servir perquè l'Estat actuï” compensant la insularitat. El senador de Més per Mallorca recordà que la Ponència va iniciar-se, al començament de la legislatura, fruit d'una polèmica iniciativa seva defensant la creació d'una comissió dedicada “només a la insularitat i a les problemàtiques de les Balears i Canàries”, la qual, “malgrat les inicials reticències de PP i PSOE”, va derivar cap a la Ponència esmentada.
Vidal remarcà que “sense la pressió de Més per Mallorca hagués quedat un informe final aigualit i poc ambiciós” i que la seva tasca ha obligat a PSOE i PP a acceptar “el gran consens de la societat civil de les Balears en defensa dels nostres drets”. Així mateix, el senador manifestà haver-se sentit “molt sol defensant el posicionament del Govern de les Balears en aquesta qüestió”. Ha considerat “una victòria que el text final reculli la necessitat del reconeixement europeu de la insularitat de les Balears al nivell de les illes de l'Egeu dins l'Estat grec" i un tingui un esment clar "a favor del Règim Fiscal i un bon finançament" tot i que no "en els termes que voldríem pel que fa a assumptes com el principi d'ordinalitat, la població flotant o el nivell de desenvolupament del Règim Especial”.
El representant ecosobiranista mallorquí s'ha mostrat satisfet del “segell de Més per Mallorca” que presenta el document i assegurà que espera que a la pròxima legislatura es pugui aprovar una comissió permanent sobre la insularitat.