L'ascensió de l'hereu

Qui és el nou príncep hereu de l'Aràbia Saudita?

En una maniobra que ha agafat tothom per sorpresa, la monarquia wahabbita ha viscut una sobtada abdicació en favor d'un jove de 31 anys. Però qui és l'hereu de l'opaca petromonarquia?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des del moment que va ser nomenat príncep hereu suplent l'abril del 2015, Mohamed bin Salman semblava destinat al tron. El fill preferit del rei Salman, que llavors només tenia 29 anys, va rebre el control de l'economia del país i la responsabilitat de la seva defensa. El seu rostre jovenívol va ser estampat en cartells per tot el reialme; però al seu costat sempre hi havia la imatge d'un cosí seu més gran, Mohamed bin Nayef, que com a príncep hereu estava entre el rei i el seu successor preferit.

Ara les coses han canviat. El 21 de juny el rei Salman va cessar el príncep hereu i el va substituir per Mohamed bin Salman, que va segellar la transició besant la mà del seu cosí mentre l'ex-príncep hereu sortia del palau de Safa a la Meca. "Et prometo fidelitat en els moments bons i els dolents", va dir el príncep degradat. El vídeo de l'intercanvi de poders es va fer viral. Les autoritats volen donar la impressió que ha sigut una transició ordenada. Els mitjans estatals van informar que 31 dels 34 prínceps encarregats de la successió van aprovar el canvi.

Però el moviment segur que irritarà alguns membres de la reialesa. El rei Salman és el sisè fill del monarca fundador de l'Aràbia Saudita que regna. Va fer un gir considerable el 2015, quan va passar per sobre dels seus altres germans i va nomenar príncep hereu Mohamed bin Nayef, un nebot seu. L'ascens del seu fill encara és un trencament més notable amb la tradició. Ara el poder està concentrat en una sola branca de l'arbre familiar. Els membres reials d'altres ramificacions veuen el nou príncep hereu com un home que té pressa: massa pressa. Hi ha molta preocupació per la seva agenda ambiciosa a l'interior del país i per les seves intervencions temeràries a l'estranger.

Mohamed bin Salman (o, com se'l sol anomenar, MBS) espera posar fi a la dependència econòmica del petroli i eliminar els enormes dèficits pressupostaris. Els economistes han rebut bé el seu pla, conegut com a Visió saudita 2030. Però sembla que la seva implementació és inestable. Quan a l'abril els funcionaris van protestar contra els plans de reducció de les seves generoses pagues, el Govern va fer marxa enrere. Quan el rei va anunciar l'ascens d'MBS, també va prometre recuperar les primes i els avantatges que MBS havia retallat. Això farà que creixi en milers de milions el dèficit pressupostari anual, que ja està projectat que arribi a un 12% del PIB. El Govern diu que les seves finances estan millorant, però els empresaris posen en dubte les xifres i el preu del petroli torna a anar de baixa.

El príncep feliç

Els analistes temen que l'ambició personal d'MBS el converteixi en un reformador menys efectiu. Les seves recents maniobres econòmiques, que també incloïen promeses d'habitatge gratuït, potser tenien com a objectiu aconseguir suports amb vista a l'ascens. De manera semblant, després d'embrancar el reialme en una guerra al país veí del Iemen el 2015, durant un temps se'l va veure content presentant-se com un elegant líder militar. Però a mesura que el conflicte s'ha anat embolicant, MBS ha desaparegut del focus d'atenció i la decisió d'anar a la guerra ha passat a considerar-se una acció col·lectiva.

Tot i així, la guerra ha perjudicat la seva credibilitat, i sembla que no n'ha après gaire res. El 5 de juny l'Aràbia Saudita va instar altres països àrabs a participar en un bloqueig a Qatar, acusant la petita monarquia rica en gas de donar suport al terrorisme i de tenir una relació massa còmoda amb l'Iran, càrrecs que el país nega. Ningú no sap què acabarà fent MBS. Hi ha qui tem que, en un intent de reforçar la primacia del reialme a la regió, corre el risc de desestabilitzar-la. Tan sols la perspectiva que això passés ja posa nerviosos els inversors estrangers, els quals MBS intenta atreure.

És possible que el rei tingués l'esperança de consolidar la seva successió abans no li fallés la salut. (No és inusual que les fortunes de la descendència reial saudita facin un gir a pitjor un cop mort el pare.) Alguns atribueixen el ritme dels esdeveniments a la visita de Donald Trump a Riad, la capital saudita, al maig. MBS va guanyar-se el favor de Trump comprant armes nord-americanes per valor de 110.000 milions de dòlars, diuen els cínics.

El 21 de juny va canviar de mans un bon nombre de càrrecs importants, i els últims mesos encara n'han canviat més. Tots els moviments recents semblaven destinats a consolidar el poder a l'entorn d'MBS. S'ha guanyat, per exemple, la lleialtat d'oncles de la reialesa donant càrrecs destacats als seus fills. El seu propi germà, el príncep Khalid, va ser nomenat ambaixador als Estats Units a l'abril. Un príncep jove i poc conegut que es diu Abdulaziz bin Saud bin Nayef va ser nomenat ministre de l'Interior, fet que va posar fi a la llarga implicació de Mohamed bin Nayef en la seguretat del reialme. Els seus esforços per derrotar els terroristes es consideraven, en general, reeixits. Els aliats el veien com un soci fiable. El seu ministeri potser era l'ens polític més ben governat del reialme.

Tanmateix, el Ministeri de Defensa dirigit per MBS no ha obtingut bons resultats en la guerra al Iemen. Després de besar la mà del seu cosí mentre sortida del palau, MBS li va dir: "Sempre necessitarem la teva direcció i el teu guiatge". Molts saudites tenen l'esperança que ho digués seriosament.

Traducció: Arnau Figueras

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.