Un altre punt d’inflexió va ser el naixement del Foment de les Arts Decoratives (FAD) el 1903 amb la idea de protegir i fomentar l’art decoratiu, o el que és el mateix: de divulgar els oficis artístics. Més endavant, el 1925, es du a terme a París el Saló de les Arts Decoratives on el FAD hi serà present. Aquest esdeveniment li servirà per ser conegut tant a Catalunya com a l’estranger dins d’aquest apartat, ja que moltes de les seves propostes van ser premiades, igual com els participants provinents de la resta de l’Estat.
L’aparició del GATPAC l’any 1930, fundat per un grup d’arquitectes, entre ells Josep Lluis Sert i Josep Torres Clavé, significà un gran canvi, sobretot per les seves idees racionalistes i funcionalistes, que deixaven de banda el decorativisme d’èpoques anteriors. Durant la Guerra Civil va haver-hi una gran profusió de cartells, la qual cosa significava que es donava més importància al disseny gràfic que no pas a l’industrial. La figura cabdal de Ricard Giralt-Miracle com a dissenyador gràfic i tipògraf va ser fonamental, ja que va fundar Filograf Institut d’Art Gràfic, on va realitzar des de marques fins a alfabets. Juntament amb Josep Pla-Narbona va posar en marxa l’Agrupació de Disseny Gràfic del FAD.
A partir de la segona meitat del segle passat sorgeixen dissenyadors com André Ricard, el Grup R , Miquel Milà, Rafael Marquina, Oscar Tusquets…, que van significar un pas endavant en el disseny més contemporani. La fita dels Jocs Olímpics Barcelona 92 va significar el reconeixement i la consolidació del disseny català a escala mundial. Les escoles de disseny Eina, Elisava, Esdi, Massana, la creació de Barcelona Centre de Dissseny (BCD), l’aparició de les revistes On i Diseño, els premis Delta o l’Any del Disseny han contribuït a la transformació de les diverses branques del disseny.
Jordi Fornas. El disseny gràfic a Catalunya
Seguint la petja d’aquests creadors, la figura de Jordi Fornas (Barcelona, 1927-2011) ha estat fonamental per entendre el disseny gràfic contemporani. Per això, la primera antològica que se li dedica a Barcelona al Museu del Disseny serveix perquè el públic conegui de prop la seva aportació al disseny del nostre país. L’exposició porta el títol de “Fornas. La imatge de la Catalunya dels 60”. Està comissariada pel dissenyador gràfic, director d’art i cofundador de l’estudi de disseny 131, Pau Llop, i coproduïda pel Museu del Disseny i l’Institut d’Estudis Ilerdencs. La mostra reuneix portades de llibres, revistes i discos de la dècada dels seixanta i dels setanta, de diferents editorials com Edicions 62 i Edigsa, entre altres. L’any passat ja es va poder veure a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, de la qual aquesta revista es va fer ressò.
A part de dedicar-se al disseny, també va ser pintor, fotògraf i escultor. Es va formar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i va anar pensionat a París. Va treballar a les editorials Edicions 62 com a responsable de la imatge gràfica, a la Gran Enciclopèdia Catalana. a la revista Serra D’Or, a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i la discogràfica Edigsa. Era germà del polític i editor Josep Fornas, traspassat l’any passat.
Fornas. La imatge de la Catalunya dels 60
Aquesta exposició ha inaugurat un nou espai del museu denominat Espai C, que, en línies generals, no trobo prou adient per a aquest tipus de mostra, ja que consta de dues sales: una sala més gran situada en un vestíbul, que és un lloc de pas, i una altra dividida en dues parts estretes que no tenen prou perspectiva visual. En conjunt, el comissari ha distribuït les obres en diferents vitrines que permeten contemplar un gran nombre de llibres i revistes dissenyats per Jordi Fornas. Les portades dels discos estan penjades a les parets com si fossin cartells.
Els recursos més utilitzats per Fornas dins del camp del disseny gràfic són la signatura gràfica de l’autor, fotografies que puguin suggerir, ús de colors apropiats i coherència en les propostes per identificar les col·leccions gràcies al disseny de les cobertes. També va ser molt important i moderna la tipografia, ja que es tractava que fos més actual, “a través de la utilització, principalment, de tipografies de pal sec (sovint amb un punt de condensació), egípcies -com la de Clarendon- i romanes itàliques”.
Encara que a Fornas se’l conegui més pel disseny, la seva dedicació a la pintura també és ben significativa. Els últims anys de la seva vida s’allunyà progressivament del món gràfic per endinsar-se només en el pictòric. Potser, sense tenir-ne, constància molts de nosaltres tenim en els prestatges de casa nostra llibres, enciclopèdies i discos dissenyats per ell, com per exemple la Gran Enciclopèdia Catalana, fundada el 1968, de la qual Fornas va dissenyar la portada i la tipografia, tal com veiem en alguns fascicles i volums que s’hi exposen. El que és curiós és que els volums són tots de color verd, i en canvi els fascicles són de color taronja, que, de fet, era el color original.
Hi ha un gran nombre de revistes, principalment Serra d’Or (1959) i Presència (1965-2018), fundada a Girona, que a partir de 1983 va ser suplement de diferents diaris i revistes de l’àmbit català. La revista utilitzava tres colors en les portades: vermell, negre i blanc. Es mostren alguns exemplars on apareixen temes diversos com la Setmana Santa, les festes de la Bisbal -on una ceràmica és la protagonista- i dels Beatles -a través de la figura de John Lennon.
L’any 1964 l’Abadia de Montserrat el contracta per fer el disseny de les portades i la maquetació interior de Serra d’Or, ja que volia un canvi més modern en la seva imatge. Les composicions gràfiques “eren d’un estil més contingut en les cobertes (…), en canvi la maquetació de les pàgines interiors fou de gran expressió dels recursos gràfics (filets, tipografies, tensions, etc.) i acurada direcció d’art”. Dels diferents exemplars que s’exposen, cal destacar la portada del maig de 1977 titulada Volem l’estatut. Respecte de les pàgines interiors de la revista, incorpora a la part de dalt el títol de l’article dissenyat de manera diferent depenent de la temàtica i del seu autor.
Com hem mencionat abans, Jordi Fornas va treballar a Edicions 62, on va dissenyar les col·leccions com “El Trapeci”, amb El manuscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo; “La Cua de Palla”, amb L’home flac de Dashiell Hammet; “Llibres a l’abast”, amb Els països subdesenvolupats d’Yves Lacoste; “El balancí”, amb El Doctor Jivago de Pasternak i Els argonautes de Baltasar Porcel; “Antologia Catalana”, amb El cronomòbil de Pere Verdaguer; “Blanquerna”, amb La societat catalana de la restauració de Narcís Olle; “Biblioteca Bàsica de Cultura Contemporània” i “El Cangur”, amb Sempre nòmades de Jordi Llimona i Marx i Freud d’Erich Fromm.
També va col·laborar en altres editorials com la Llar del Llibre amb la col·lecció “Nostra Terra” que incloïa llibres d’ Agatha Christie; Pòrtic, amb Llibres de butxaca; Nova Terra a través de la col·lecció “Actitud”, amb L’art de viure al dia, de Sempronio; Publicacions de l’Abadia de Montserrat amb Qüestions de vida cristiana i Llibre de motxilla -Jo no sóc un home lliure de Peter Abrahams; l’Editorial Península amb la col·lecció “Historia, Ciencia, Sociedad”, que publicà Teoria de la sensibilidad de Xavier Rubert de Ventós i Nueva Colección Ibérica, amb Los orígenes del fascismo de Robert Paris i Perichmatch, fusió del nom de l’humorista i escriptor Jaume Perich i la revista francesa Paris Match.
Respecte de les portades de discos, se n’exposen un gran nombre. Va treballar principalment per la discogràfica Edigsa (Editora General Societat Anònima) fundada el 1962, com per exemple Espinàs canta a Brassens amb una fotografia d’Oriol Maspons i Espinàs Canta Les Seves Cançons, amb fotografia de Leopold Pomés. Com es pot endevinar, són unes cobertes molt ben dissenyades, en les quals la “tipografia i les imatges es combinen amb dinamisme i sobrietat, i els colors es conjuguen amb el blanc i negre”. Però no tan sols es mostren portades de músics catalans, com és el cas de Núria Feliu, Raimon, Joan Manel Serrat o Guillermina Motta,sinó també de jazz com Lou Bennet o el disc Nadal Jazz, a més de la col·lecció “Antologia Històrica de la Música Catalana”.
Hi ha un apartat dedicat a les Identitats i gràfiques, on s’exhibeixen dissenys de logotips, felicitacions, fulletons, catàlegs, papereria, creació de crèdits cinematogràfics, material publicitari, etc. Dins de l’àmbit de la cultura i la llengua catalana, “seva és la gràfica de la campanya “El català, cosa de tots”, de ls que es mostra un adhesiu. Fornas va col·laborar amb alguns fotògrafs com Colita, Maspons, Pomés i Catany, però també s’exposa una sèrie de fotografies realitzades per ell, com per exemple retrats de components de la Nova Cançó: Raimón, Serrat, Enric Barbat, Maria Cinta o Núria Feliu.
Fornas. La imatge de la Catalunya dels 60
Comissari : Pau Llop
Museu del Disseny de Barcelona
Fins al 24 de juliol de 2022