-Atès que és la candidata d’un partit poc conegut, es podria presentar?
-Soc la candidata a la presidència de la Junta d’Andalusia amb Nación Andaluza. Vaig estudiar Dret a la Universitat de Huelva i he treballat en molts sectors. També he viscut fora, com tants altres andalusos que han hagut de migrar. De fet, el nostre partit es preocupa molt per la qüestió migratòria.
-Quin és el seu historial de militància?
-Jo vaig haver de marxar fora d’Andalusia després d’acabar la carrera per manca d’alternatives laborals. Sempre vaig estar interessada pel tema sindical i social, i la meua militància, a nivell de partit, va començar quan vaig tornar a Andalusia. Des de fora es veien les coses d’una altra manera, i es copsava la necessitat d’un moviment sobiranista i nacionalista a Andalusia. És a fora quan t’adones de les diferències que tens amb altres pobles i nacions. I si la qüestió econòmica i laboral em va convidar a marxar, la militant em va convidar a tornar. Estar fora em va fer apropar-me a altres realitats culturals i lingüístiques. Per això em vaig interessar per aquest moviment polític, i l’experiència amb Nación Andaluza, un partit que jo desconeixia i que paradoxalment vaig conèixer estant a fora, ha sigut molt positiva.
-A grans trets, quin és el projecte de Nación Andaluza?
-La nostra proposta bàsica és que som una candidatura independentista, socialista i feminista. Apostem per la independència d’Andalusia, tant d’Espanya com d’Europa. Pensem que cal fer una aposta clara per la independència completa d’Andalusia. Tenim un projecte d’una economia socialista i apostem pel cooperativisme com a autogestió popular.
-Tenen presència en ajuntaments o en alguna institució?
-No, de moment no. Esperem aconseguir representació, sobretot a nivell municipal, perquè creiem en la participació política des de baix cap a dalt. I acostumem a fer molt de treball a nivell local, de denúncia de les situacions dels barris i dels pobles treballant molt des del carrer, a prop de la gent. I això és molt gratificant. Encara que no tinguem representació, intentem donar suport a les reivindicacions del poble andalús.
-Quins són els llocs on reben més suport?
-Hem tingut un augment curiós de militants i de vots des de les últimes eleccions. A Huelva o a Cadis vam duplicar els vots que havíem obtingut a les eleccions del 2015. També és cert que en aquesta zona d’Andalusia, l’occidental, hi ha un sentiment més nacional que a la zona oriental, i està creixent. Pel que fa a la militància, l’estem augmentant, especialment en el sector més jove. Precisament, els partits tradicionals solen tindre problemes per connectar amb la gent jove, i nosaltres ara hem fundat la secció jove. Els necessitem a tots. I com que som un projecte assembleari, horitzontal i participatiu, agraïm que vinga gent motivada i amb ganes de participar.
-Quines són les seues expectatives electorals?
-En principi volem doblar el vot. A nivell general, per a nosaltres fer campanya és una passa més en el nostre treball, perquè hem de fer treball al carrer, cosa que fem durant tot l’any, i participem en molts fronts sindicals, polítics, culturals, etc. Les eleccions, en aquest context, ens permeten apropar-nos al poble i visibilitzar-nos més.
-Tenen relació amb partits de l’àmbit dels Països Catalans?
-Sí, el nostre projecte, el d’un partit independentista, feminista i socialista, és compartit amb altres partits, i tenim relació internacionalistes amb la CUP, per exemple.
-Pel que fa a l’actualitat política, sembla que el PP s’imposarà amb claredat a Andalusia. Per què pensa que es pot donar aquest resultat?
-Principalment pel desgast que va experimentar el PSOE a Andalusia després d’haver governat durant més de trenta anys. Hi havia una situació d’encallament polític i no és que la gent haja votat en massa al PP perquè agrade aquest partit, sinó com a càstig al PSOE. Això encara ocorre, i cal sumar també l’efecte de l’abstenció, perquè hi ha molta gent a Andalusia que si no vota al PSOE no vota a cap partit.
-Què ha canviat a Andalusia per passar de ser la referència del PSOE a l’Estat a ser el territori que va donar impuls a Vox?
-Crec que el fenomen Vox no està tan relacionat amb el desgast del PSOE com amb l’empenta mediàtica de la qual s’ha afavorit. Ni tan sols crec que siga un tema ideològic, perquè a nivell de carrer no percebem la radicalització de la ciutadania ni la mentalitat tancada característica de Vox. Crec que Vox s’ha vist afavorit per la dimensió mediàtica que els mitjans li han regalat.
-D’altra banda, com definiria el president andalús Juanma Moreno? Com valora la seua tasca política?
-Com a president de la Junta el seu perfil ha sigut baix. No és una persona amb projecció política, i no s’ha fet famós per desenvolupar una gestió brillant. Crec, fins i tot, que ha arribat a decebre a part dels seus votants. Segurament, si és escollit a les pròximes eleccions, haurà de fer alguna cosa més si vol perpetuar-se a la Junta durant més legislatures. A nosaltres, evidentment, no ens agrada. Entre altres coses perquè només arribar a la presidència va anul·lar l’impost de successions. No confiem gens en la seua gestió.
-Li preocupa que Vox entre a la Junta?
-No ens preocupa massa massa. En tot cas, ens preocupa qualsevol govern capitalista o qualsevol govern espanyol. I ara, el que percebem al carrer no és el desig ciutadà d’un govern entre PP i Vox. Creiem que governarà només el PP en solitari o amb l’ajuda d’algun diputat de Ciutadans. Evidentment, ens agrade o no dir-ho, un govern sempre serà menys dolent si Vox no hi està.
-Pel que fa a l’oposició, l’esquerra a Andalusia s’ha presentat molt dividida. Com ho han viscut?
-Nosaltres ho esperàvem. Ja sabíem que hi havia molta divisió. La desaparició del Partido Andalucista va perjudicar molt l’esquerra perquè era un gran reclam de vots. No esperàvem, això sí, que hi haguera tant d’enfrontament entre dos partits –Por Andalucía i Adelante Andalucía–, un enfrontament que s’ha fet molt present al llarg de la campanya. Però en tot cas, esperàvem aquesta divisió.
-Teresa Rodríguez, amb Adelante Andalucía, ha reforçat el seu discurs andalusista. Pensen que, entre els partits que aconseguiran presència parlamentària, aquest és el que millor representa els interessos del territori?
-Per a nosaltres cap d’aquests partits representa els interessos del territori. Adelante Andalucía diu defensar els interessos del país, però nosaltres tenim un projecte rupturista. Qualsevol projecte dins l’Estat espanyol no ens sembla un bon projecte. Per això som independentistes, perquè és l’única manera que el poble treballador andalús recupere la sobirania i la dignitat. I a hores d’ara, cap dels grans partits està en aquesta sintonia.
-Andalusia sempre ha comptat amb un moviment sobiranista que, tot i no ser determinant, ha tingut més força que en altres territoris de l’Estat. Com es troba aquest moviment, a hores d’ara?
-Crec que viu un moment paradoxal. Es parla molt dels “nous andalusismes”, cosa que és positiva, perquè ens visibilitza, ens dona a conèixer i fa que es debata sobre la sobirania i la identitat dels andalusos, temes que ni es plantejaven fa uns anys. Per a nosaltres això és positiu. Però paradoxalment no hi ha cap força que puga construir, almenys a curt termini, un projecte andalusista en els termes que considerem necessaris. Cal cimentar aquesta consciència que a poc a poc es crea, però que encara cal madurar-la molt.
-Com pensa que es pot crear més consciència entre els andalusos en aquest sentit?
-Primer cal fer molta pedagogia històrica i cultural amb la nostra gent. A molts andalusos els passa que identifiquen molt la identitat andalusa amb l’espanyola. De fet, a l’estranger ambdues identitats estan totalment fusionades, fruit que ens van arrabassar i caricaturitzar la nostra cultura per assimilar-la amb l’espanyolitat. Cal, en aquest sentit, recuperar la nostra història, l’autèntica, la que ens van furtar, així com també la nostra cultura.
-Per acabar, del vostre programa, quines són les mesures que més destacaria?
-En tenim 180, però jo destacaria la reforma agrària com la més urgent. A Andalusia el camp és un tema molt important, fonamental, i crec que és el que més cal afrontar amb una reforma agrària. Les propietats agràries de més de 100 hectàrees, a Andalusia, han passat de ser el 54% al 1930 a quasi el 70% a principis del segle XXI. És molt greu: parlem d’una acumulació de terres i de riquesa. Per això, cal una reforma agrària, així com també la creació d’una banca pública per promoure el desenvolupament, o d’una Hisenda pròpia per quedar-nos amb els nostres propis impostos.