Les enquestes ho van vaticinar i els pronòstics es confirmen. L’aliança d’esquerres, liderada per Jean-Luc Mélenchon, pràcticament empata amb Emmanuel Macron a les eleccions legislatives franceses. En la primera volta de les eleccions parlamentàries, el president compta amb la perspectiva d’una majoria a l’Assemblea, el parlament francès, després que se celebre la segona volta.
En la primera volta, els candidats que reben més del 50% dels vots en la seua circumscripció a esdevenen diputats. Si els candidats no reben tal quota de suport, els qui en reben més del 12,5 s’enfronten a una segona volta una setmana més tard. Segons les previsions per a la primera volta, l’aliança liderada per Macron podia obtenir entre 255 i 310 dels 577 escons de l’Assemblea Nacional. No queda clar si assolirà una majoria absoluta, que exigeix com a mínim 289 escons. El resultat és un èxit per a l’aliança d’esquerres, integrada per comunistes, verds i socialistes i liderada per Jean-Luc Mélenchon. En canvi, les previsions només li atorguen entre 150 i 210 escons. Les diferències entre el percentatge de vots i la distribució dels escons es poden explicar pel sistema electoral francès: al final només compten els vots per al guanyador de cada circumscripció.
El resultat de les eleccions parlamentàries és important per a Macron. Es tracta de si podrà implementar els seus plans en el seu segon mandat. Per a fer-ho necessita una majoria absoluta a l’Assemblea. Si els vots només li donen una majoria relativa, el president i el govern es veuran obligats a buscar suport en altres aliances. És possible que hi haja, en aquest cas, un govern minoritari que busque suport en forces de centre-esquerra o centre-dreta, segons el que calga votar o negociar.
Malgrat la insatisfacció amb el seu primer mandat, Macron es va beneficiar del fet que les eleccions parlamentàries a França es perceben com una confirmació de l’elecció presidencial, celebrada a l’abril. En concret, els partidaris del vencedor participen en la votació mentre que els altres electors acostumen a no acudir tant a les urnes. El desavantatge de l’aliança d’esquerres és el desinterès general. La participació ha sigut baixa: tal com va anunciar el Ministeri de l’Interior a París, supera per poc el 40%.
Independentment de l’equilibri de poder precís al Parlament, és evident que Alemanya i Europa continuaran tenint un soci fiable a França. L’Aliança de l’Esquerra hauria de seure a l’Assemblea dividida en grups polítics, per la qual cosa probablement no apareixerà com un cos unit. Cal esperar que els socialistes i els republicans voten amb Macron qüestions de política europea o de la guerra d’Ucraïna.
La ultradretana Marine Le Pen considera que la possibilitat que Macron no tinga majoria absoluta seria “una gran victòria” per tal d’evitar que el president francès “abuse dels seus mètodes egocèntrics i brutals”. Segons Le Pen, la segona volta pot donar una oportunitat al seu partit, que ha obtingut poc més del 19% dels vots i només pot aspirar a tindre entre 10 i 45 escons.
Jeal-Luc Mélenchon considera que Macron ha sigut derrotat. “El partit presidencial està vençut i derrotat a la primera volta”.
Mentrestant, el macronisme fa una crida al “vot útil” per garantir “l’estabilitat” en la segona volta.
Catalunya Nord
Les comarques catalanes de l’Estat francès, que representen quatre circumscripcions, han experimentat una victòria previsible de Marine Le Pen, que ha guanyat en totes aquestes demarcacions, on viuen quasi mig milió d’habitants. En tres d’aquestes circumscripcions passaran a la segona volta candidats del macronisme. Destaca Romain Grau, de tendència catalanista, un dels qui va rebre el president Puigdemont en la seua visita a Perpinyà al febrer del 2020. En una de les quatre circumscripcions ha passat a la segona volta la candidata de l’esquerra. L’extrema dreta no ha aconseguit el 50% dels vots en cap d’aquestes circumscripcions, percentatge que envia a l’Assemblea francesa de manera directa els candidats que obtenen tal suport sense haver de disputar la segona volta.