Senyor ministre, abans de la guerra, el 95% dels cereals produïts a Ucraïna s’exportaven a través d’Odessa, Mikolaiv, Mariúpol i altres ports marítims. Ara, però, aquestes infraestructures estan destruïdes, ocupades o bloquejades. Com es treuen els cereals del país?
—Hi ha tres possibilitats: des del bloqueig: n’exportem el 40% a través dels ports fluvials del Danubi, el 40% per tren i el 20% per camió cap a Europa.
—Aquests mètodes de transport permeten transportar tots els cereals ràpidament fora del país? Abans de la guerra, de mitjana s’exportaven en vaixell entre cinc i sis milions de tones cada mes.
—El març vam poder exportar només 200.000 tones a través de les rutes alternatives; a l’abril, però, ja va ser aproximadament un milió de tones. El mes de maig esperem haver-ne exportat 1,5 milions. Si esgotem tots els mitjans i tots els camins de què disposem, esperem poder arribar a unes exportacions mensuals d’uns 2 o 2,5 milions de tones.
—Com ho aconseguiran?
—Ens calen més trens que es dediquin exclusivament al transport de cereals i se’ls ha de donar prioritat a la xarxa ferroviària europea. A més, també s’ha d’accelerar el procés de càrrega i descàrrega quan la mercaderia passa dels trens ucraïnesos als trens europeus, ja que l’ample de via d’uns i altres és diferent. També cal ampliar els horaris de treball al canal del Danubi; cal que els vaixells puguin avançar més ràpid i que els tràmits duaners siguin més ràpids.
—Als magatzems i a les sitges d’Ucraïna ara mateix acumulen uns 25 milions de tones de cereals. Què se’n farà?
—Cinc milions de tones les necessitem nosaltres. La resta se n’ha d’anar. El país té la capacitat d’emmagatzemar 50 milions de tones, però el juliol començarà la temporada principal de collita i això vol dir que s’hi afegiran 70 milions de tones de blat d’hivern.
—Què passarà si els pagesos no poden vendre els cereals?
—Fins ara, molts han cobert l’explotació de les terres —inclosa la sembra i els adobs— amb les seves pròpies reserves, però, segons els pronòstics, se’ls hauran esgotat el mes de juliol. Si els pagesos no venen res, no tindran ingressos, i aleshores les explotacions agrícoles quedaran aturades.
—I això, què significaria per a Ucraïna?
—Significaria que els hem d’ajudar i això, només en el que queda d’any —és a dir, mitja temporada—, costaria com a mínim sis mil milions d’euros.
—I què se’n faria dels cereals emmagatzemats en sitges?
—Si s’emmagatzemen correctament, poden durar anys. També hi ha la possibilitat de guardar-ne grans quantitats en sacs i en tendes especials. És a dir, fora de les sitges. Tanmateix, continuaria faltant capital. Si es continua així, en el futur, els pagesos ucraïnesos cada cop cultivaran més gira-sols, colza i soja, en comptes de blat o de blat de moro. Aquestes plantes tenen menys volum i són més fàcils i, per tant, més barates de transportar; però això implicaria canvis per a tot el mercat.
—El preu del blat continuarà augmentant?
—Els preus al mercat mundial ja són molt alts, però serà al juliol que la situació arribarà a nous extrems. Hi ha molta gent a l’Àsia, al món àrab o als països del nord d’Àfrica que es pensa que els problemes d’aquesta guerra se solucionaran per si sols. A més, alguns estats encara disposen també de reserves pròpies, però les hauran esgotades en un parell de mesos. Quan això passi, la guerra no s’haurà pas acabat i nosaltres no els podrem subministrar cereals. La situació a escala mundial serà clarament més tensa.
—Com a conseqüència de la invasió russa, el 30% de les terres de cultiu d’Ucraïna estan ocupades, destruïdes o bé han quedat inutilitzades per culpa de munició que no ha esclatat. Quant de temps més pot aguantar el país?
—Hi haurà més canvis en la producció agrícola. Arran del bloqueig, aviat necessitarem gran part de les collites per a nosaltres mateixos, concretament per produir biocombustibles per al consum propi, de manera que es poden perdre terres de cultiu per a cereals. Així doncs, hem d’acabar amb el bloqueig dels ports i ho hem de fer ja.
—A Rússia, fa pocs dies, Putin va proposar al canceller alemany Olaf Scholz i al president francès Emmanuel Macron que ordenaria abandonar el bloqueig marítim si, a canvi, se suavitzaven les sancions contra Rússia. Això seria una solució possible?
—Nosaltres estem en contra de suavitzar les sancions. Per guanyar aquesta guerra i per posar fi definitivament al bloqueig dels ports per poder exportar els cereals sense impediments, ens calen armes, però també cal que es mantinguin les sancions.
—Ara mateix, Rússia guanya molts diners gràcies a l’augment del preu dels seus cereals i, a més, ven cereals que el país ha robat a Ucraïna. Com d’abundós ha estat el botí de les tropes de Putin?
—Com a mínim d’unes 500.000 tones. Sabem que tots els cereals que surten dels ports de Crimea provenen de terres de cultiu ucraïneses. Una gran quantitat també es porta a territori rus, el barregen amb les seves collites i després el venen al mercat mundial.
—Què poden fer per evitar-ho?
—Quan es descobreix mercaderia robada, activem els nostres recursos diplomàtics. Per exemple, es va descobrir un carregament de blat que havia d’anar a Egipte i es va rebutjar gràcies a la nostra intervenció. Després, però, es va enviar cap a Síria. No podem abaixar la guàrdia. •
Traducció de Laura Obradors