Mallorca no és terra de moltes estàtues de personatges autòctons. N’hi ha, és clar, però el caràcter illenc en general i el mallorquí en particular no solia considerar correcte fer ostentació pública dels seus fills, excepte en casos com Fra Juníper Serra, el cartògraf Jafudà Cresques, el navegant Jaume Ferrer o el del Rei En Jaume, entre pocs d'altres. Doncs tan il.lustres noms en tindran un altre que els acompanyarà en l’honor de gaudir d’estàtua en lloc públic. Al contrari de la resta, però, la tindrà en vida. Es tracta de Rafael Nadal, el tennista, hoteler i empresari de Manacor.
Estàtua i tracte de favor. Després que l’esportista guanyés per catorzena vegada un torneig francès, l’Ajuntament de Manacor, la localitat natal de Nadal, anuncià –aquesta setmana- a través de Twitter que havia decidit erigir una estàtua “en honor del tennista manacorí més gran de tots els temps”, per acord unànime dels portaveus de tots els grups municipals i del batlle, Miquel Oliver, de Més per Mallorca.
Fins ara, quan un esportista assolia un gran èxit mundial, a la seva localitat natal se li solia reconèixer haver “portat el nom” del poble o ciutat “arreu del món” amb un homenatge públic, una festa o, fins i tot, dedicant a la seva gesta una placa en lloc públic, però que a costa de l’erari públic del municipi se li faci una estàtua és insòlit a Mallorca i no pareix molt probable que sigui una pràctica habitual a d’altres bandes. Tot canvia en aquesta vida, això és ben ver, i, per tant, és possible que Manacor hagi estat pioner i a partir d’ara sigui la norma que es facin estàtues en vida dels esportistes guanyadors de campionats importants. Així i tot, però, el cas de Nadal i de l’Ajuntament de Manacor té una característica que el seguiria fent únic, perquè resulta que fa només tres anys el mateix batlle, Miquel Oliver, de Més, recordava al tennista, empresari i hoteler el tracte de favor que havia rebut per obrir el seu negoci anomenat Rafa Nadal Academy. O sigui: l’Ajuntament de Manacor retrà honor públic en forma d’estàtua en vida a qui va rebre tracte de favor de les autoritats per fer un negoci particular. Certament curiós.
Es tracta d’un episodi que des del punt de vist polític i ideològic presenta una altra originalitat: resulta que el batlle i el seu partit, Més, que són sobiranistes, atorguen tan impactant honor a una de les figures senyeres de l’espanyolisme. Una condició, la del tennista, que no és cap secret i que, per exemple, deia ben clar en la seva editorial de dilluns passat l’ABC: “Asombro mundial, orgullo español”. Insistia el diari digital dretà esdiario.com: “La importancia de Nadal para una idea sólida de España”...
Però allò que més grinyola és el fet que, com s’ha dit, el futur representat en una estàtua pública hagi estat el beneficiari d’un tracte de favor urbanístic del Parlament balear -gràcies al vot del PSOE i de la dreta - que li atorgà llicència especial per poder construir el negoci anomenat Rafa Nadal Academy. El batlle de Manacor criticà a finals de 2019 aquesta actuació pública per afavorir l’interès empresarial de Nadal. Cosa que li valgué una agre resposta de l’hoteler i tennista, en forma de carta pública en la qual assegurava, entre d’altres coses, que no existia tracte de favor perquè tot havia estat legal. Ningú mai l’ha acusat de res il.legal. Però el tracte de favor és evident. Se li va permetre a ell allò que no es permet fer als altres. Tan senzill com això.
El 21 de desembre de 2019 Oliver explicava la història a aquest setmanari. “En principi, la idea era fer un centre per millorar la tècnica de tennistes, amb un annex que havia de ser una mera residència perquè hi dormissin els esportistes durant els dies que haguessin d’estar-se al centre. Però ja de bon començament la residència es va convertir en un hotel, sense permís, i tot el complex ha esdevingut a la fi també un centre comercial. Davant l’evidència que no era legal, el 2015, just després d’haver estat elegit batlle la primera vegada, em vingueren a veure son pare i un advocat per demanar-me que intercedís davant del conseller de Turisme, en Biel Barceló [aleshores vicepresident del Govern i conseller del ram, a més de líder del mateix partit que Oliver, Més per Mallorca] a veure si seria possible canviar l’ús urbanístic i autoritzar l’hotel i tot el complex. Era l’única possibilitat que tenien per legalitzar-ho, perquè atesos els condicionants d’insuficiència hídrica de la zona on s’havia construït, si el Parlament no els aprovava una excepció ad hocla normativa impossibilitava el complex. I finalment han assolit el que volien”.
En efecte, el Parlament aprovà l’octubre de 2019 el que demanava Nadal i la seva família. Legal, sí, però tracte de favor també. El beneficiari, emblema de l’espanyolisme, ara tindrà en vida, a més, una estàtua que l'homenatjarà en un lloc públic a Manacor.