Cinc-cents cinquanta-cinc quilòmetres separen Sant Cugat del Vallès de l’Almoradí. Són cinc hores i 25 minuts en cotxe a través de l’autopista. L’un, al Vallès Occidental; l’altre al Baix Segura. La primera és la ciutat amb una renda per capita més alta dels Països Catalans; l’altre, el municipi de més de 20.000 habitants amb una renda per capita més baixa. 21.122 euros l’urbs catalana, per 8.277 la valenciana, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística referents a 2019. Sant Cugat ha esdevingut, des de la dècada dels vuitanta, gràcies a les bones comunicacions ferroviàries i per carretera amb Barcelona, una de les zones residencials predilectes per a les rendes altes. L’Almoradí també és una zona residencial, però d’un perfil sociodemogràfic diferent. En el seu cas, les noves urbanitzacions han estat copades per estrangers procedents del nord d’Europa que han trobat ací un lloc on retirar-se i fer vida. El 22,3% de la seua població és forana. L’economia que se’n deriva, doncs, és sobretot, de serveis de baix valor afegit.
L’Almoradí i Sant Cugat són la cara i la creu, el dia i la nit de la riquesa. Una ullada a les dades de l’INE permet visualitzar quin és el repartiment de la riquesa per territoris. La primera impressió és evident: com més al sud, més pobres i com més a prop de les capitals, més rics. Sant Cugat és a la part més alta del rànquing i és, de fet, la tercera ciutat més opulenta de l’Estat, per darrere de Pozuelo de Alarcón (26.367 euros) i de Boadilla del Monte (21.976 euros), dos ciutats metropolitanes ben comunicades amb Madrid on han tendit a concentrar-se les famílies acabalades. Les altres dues ciutats dels Països Catalans més ben posicionades són Sant Quirze del Vallès, al Vallés Occidental, amb 18.931 euros de renda per capita i Sitges, al Garraf, amb 17.666 euros.
En la cua, per contra, tot acompanyant l’Almoradí, figuren Torrevella (8.335 euros), Pilar de la Foradada (9.129 euros) i Asp (9.159 euros). És significatiu, de fet, que els municipis més pobres de tot el territori es troben concentrats al Baix Segura, una dada que indica la feblesa econòmica d’aquest territori i del seu model de desenvolupament. Torrevella és, de fet, el desè municipi de l’Estat amb un pitjor registre.
Si es mira per capitals, Barcelona és, amb molta diferència, la capdavantera, amb una riquesa per habitant que aplega els 16.894 milions d’euros. Al darrere li va Girona, amb 14.719 euros per persona i tot seguit, en aquest ordre, Palma (13.712 euros), València (13.643 euros), Tarragona (13.766 euros), Lleida (13.049 euros), Castelló (12.702 euros) i Alacant (11.136 euros). La diferència, doncs, entre la més rica —Barcelona— i la més pobra —Alacant— és de més de 5.700 euros.
La mitjana de renda per capita en el conjunt de municipis de més de 20.000 habitants a l’Estat és de 12.292 euros. Dels 144 municipis que hi ha als Països Catalans amb aquesta demografia, 77, —això és més de la meitat— estan per sota d’aquest registre. És a dir, són més pobres que la mitjana. 59 d’aquests 77 corresponen al País Valencià. Tots els territoris de la demarcació d’Alacant, de fet, estan per sota de la mitjana espanyola. De fet, Alacant és l’única capital dels Països Catalans que té un PIB per capita per sota de la mitjana. Dels 13 municipis balears analitzats, dos estan en aquesta categoria. Es tracta d’Inca (11.495 euros) i Manacor (11.770). Tota la resta, és a dir, 16, corresponen al Principat.
Per territoris, al País Valencià l’urbs amb unes xifres més bones és Bétera, amb 14.708 euros. Es tracta d’un municipi que en les darreres dècades s’ha consolidat com una zona residencial per a famílies benestants que treballen a València o en la seua zona metropolitana. Al darrere li va Alboraia (14.491), València ciutat (13.643), Castelló de la Plana (12.702), Riba-roja (12.439) i la Pobla de Vallbona (12.295). És significatiu que tres dels municipis que encapçalen el rànquing (Bétera, la Pobla Vallbona i Riba-roja) formen part del Camp del Túria, una comarca que ha viscut un procés accelerat d’urbanització gràcies al fàcil accés que proporciona la CV-35. És significatiu recalcar que, si bé el diagnòstic de la demarcació d’Alacant no és gaire afalagador, tampoc no és molt millor el de Castelló, ja que només la capital té uns registres una miqueta més elevats que la mitjana.
Pel que fa a les Balears, els alumnes avantatjats són Marratxí, a Mallorca, amb 14.862 euros per capita i Eivissa, amb 14.610 euros. Els pitjors registres, en els municipis de menys de 20.000 habitants, els presenta Inca, amb 11.495 euros, xifra que la situa per sota de la mitjana estatal.
Si es mira el mapa de Catalunya, en termes generals, es reprodueix la mateixa dinàmica que al País Valencià: com més al sud, més pobres. Dels deu municipis de la demarcació de Tarragona, sis tenen un PIB per capita per sota de la mitjana espanyola. Al sud és Amposta la que pitjor registre marca. La capital del Montsià no és, tanmateix, la cuera. Aquest dubtós honor recau en Salt, amb 9.350 euros. De fet, les dades situarien aquesta urbs del Gironès a l’alçada de ciutats com Oriola o Calp. •