El final de la carrera professional del còmic rus Maksim Galkin té el punt de partida en un quadrat de color negre. El comediant el va penjar al seu compte d’Instagram, on el segueixen 9,5 milions de persones, el passat 24 de febrer. Era el primer dia de la guerra de Rússia contra els seus veïns ucraïnesos. «Una guerra no té cap justificació!», va escriure al missatge amb què va acompanyar la imatge. Amb aquestes paraules, Galkin, presentador de televisió de 45 anys, va anar més enllà que la majoria d’artistes de Rússia, que com a molt —o com a màxim— van publicar un breu «No a la guerra!» o directament no van obrir la boca.
Dos mesos més tard, a la vigília de la Pasqua ortodoxa, un míssil rus va destruir un edifici a la ciutat ucraïnesa d’Odessa i hi va matar una nena de tres mesos, la seva mare i la seva àvia.
Aquell dia, Galkin, que ha fet riure tants i tant russos durant tant de temps, va publicar un vídeo on s’hi veu un home diferent: un amb els cabells tallats ben curts, canviat i trasbalsat, un còmic a qui no li surten les paraules i que reclama respostes. «Rússia és culpable de coses terribles», diu Galkin. Però, tanmateix, diu no ser-ho de res.
Al vídeo enumera tota una sèrie de crims que el Kremlin qüestiona: «Els horrors de Butxa? No vam ser nosaltres. L’avió de Malaysia Airlines? No vam ser nosaltres. Mariúpol està en ruïnes, però no hem sigut nosaltres. Un míssil destrossa un edifici a Odessa? Això sí que ho hem fet nosaltres, però no del tot. No hem fet res de tot això. Aleshores, què estem fent allà?», es pregunta Galkin, i fa una llarga pausa. El vídeo s’ha visualitzat més de 7 milions de vegades, la qual cosa és sorprenent perquè a Rússia Instagram està considerada una plataforma “extremista” i està bloquejada.
Probablement, Maksim Galkin sigui el desastre més notori en la campanya de relacions públiques del Kremlin. Cal tenir en compte que Galkin no és una persona qualsevol, sinó un dels presentadors, sàtirs i còmics més populars del país. A més a més, està casat amb Al·la Pugatxova, una de les actrius i cantants russes més populars des dels temps de la Unió Soviètica, una peça clau del llegat cultural de la Rússia contemporània, una mena d’heroïna nacional.
Seria molt difícil trobar una sola persona en la immensitat geogràfica del país que no conegui aquesta parella tan única. Pràcticament no hi ha ningú que s’hagi guanyat tant la confiança dels ciutadans de Rússia.
Per tot això, al Kremlin li deu haver dolgut força que hagi sigut precisament algú com Galkin qui hagi condemnat la guerra d’Ucraïna i se n’hagi anat a Israel amb la seva dona. Així, doncs, el poder ha decidit dedicar-se a destruir la reputació i totes les fonts d’ingressos d’aquest suposat traïdor.
Actualment, a la pràctica Galkin té prohibit treballar a Rússia. Pocs dies després de l’inici de l’ofensiva contra Ucraïna, van fer-lo desaparèixer de les pantalles dels televisors. Les cadenes estatals van retirar un espot publicitari del banc Uralsib on es podia veure el còmic anunciant una targeta de crèdit. A més, el programa de debat que moderava, Sevodnia Vetxerom (en català, “Avui al vespre”), emès pel primer canal estatal, va quedar aturat sense cap explicació. El programa, que reunia persones conegudes per entrevistar-les, s’emetia cada dissabte al vespre en prime time i tenia milions de telespectadors. El 9 de maig, el dia en què se celebra la victòria soviètica enfront de les tropes nazis alemanyes, el programa va tornar-se a emetre, però sense Galkin. El van substituir per un antic ballarí de ballet que no era ni de bon tros tan divertit ni eloqüent com Galkin a l’hora de moderar. La quota de pantalla, de fet, va caure en picat, afirmà un expert en l’àmbit.
Tanmateix, els russos no només coneixen Galkin —el seu “Max”— arran de la televisió. Les seves actuacions en directe en ciutats d’arreu del país es celebraven com si fossin grans esdeveniments. La gent feia mans i mànigues per aconseguir una entrada. Però pocs dies després que Galkin publiqués el seu primer missatge antibel·licista, la televisió estatal va filmar unes imatges a la ciutat d’Arkhànguelsk, al nord del país, on es poden veure tot de persones que havien comprat entrades per anar a veure un dels seus espectacles i reclamaven que els tornessin els diners. «És un artista de la Federació de Rússia», hi clama una dona enfurismada davant la càmera, «i ara resulta que es posa de part d’Ucraïna.» Un home hi remuga que Galkin dona suport als nazis. La gentada crida i aplaudeix quan apareix un representant del teatre i proclama que la funció de Galkin s’ha cancel·lat. No queda clar si es tracta d’una revolta popular autèntica o bé d’una escena planificada per la televisió. Sigui com sigui, tres mesos després de l’inici de la guerra, les enquestes més recents indiquen que hi ha una majoria ciutadana a Rússia que dona suport a l’ofensiva de Putin contra Ucraïna, que oficialment s’ha de continuar anomenant «una operació militar especial».
El mateix Galkin, però, ha compartit al seu perfil d’Instagram el clip de vídeo del canal de televisió on hi apareixen els espectadors furiosos i posa en dubte que la gent hagi retornat en massa les entrades del seu espectacle. Galkin creu que els serveis secrets, l’FSB, i els governants locals van pressionar el teatre. «Si no puc fer cap actuació a Rússia, no serà perquè jo no vulgui, sinó perquè se m’ha prohibit fer concerts.». Afirma que li han rescindit tots els contractes publicitaris i tota possibilitat de poder treballar a Rússia. Ara per ara, però, no vol parlar amb cap mitjà de comunicació perquè té la sensació de què encara no ha arribat el moment de fer cap entrevista, segons comunica per escrit a la revista SPIEGEL.
La carrera televisiva de Maksim Galkin va començar fa més de 20 anys. Fou moderador del famós concurs Qui vol ser milionari? quan encara era un jove llarguerut i esprimatxat amb una mitja melena ondulada, i aquest èxit de pantalla va venir seguit d’una altra mitja dotzena de programes molt populars. Fill d’una família d’oficials jueus de Moscou, de molt jove va destacar pel seu talent a l’hora de fer paròdies i imitacions. Quan encara no tenia trenta anys, va cantar un duet amb Al·la Pugatxova que li va obrir les portes de les sales de concerts més grans del país. Deu anys més tard, va casar-se amb la cantant, 27 anys més gran que ell, i amb l’ajuda d’una mare de lloguer van tenir dos fills bessons, Lisa i Harry. Aquesta parella tan peculiar vivia envoltada de luxe i se n’explicaven les mil i una xafarderies, però rarament se’ls atacava des dels mitjans de comunicació, en part perquè sempre van mantenir-se molt propers, sobretot Galkin. Els fans i els veïns, de fet, expliquen que sempre els solia felicitar per l’Any Nou amb vodka i regals.
Galkin apareixia sovint a la televisió i era un bon amfitrió com a presentador: encantador i atent, un professional amb talent i la llengua afilada, a punt per fer riure el públic tot imitant altres cantants amb molta traça i amb la boca ben oberta. Fins i tot s’havia demostrat capaç d’entonar l’ària de la Reina de la Nit de La flauta màgica.
A l’escenari, Galkin feia paròdia de tot i de tothom, també de Vladímir Putin, de qui en sap imitar molt bé la veu, l’estil i la mímica frígida. Havia parlat de les eternes reeleccions del president i fins i tot havia fet paral·lelismes entre ell i el dictador bielorús Aleksandr Lukaixenko, que s’ha convertit en el vassall més fidel de Putin. El talent i la popularitat de Galkin eren el seu salconduit per poder continuar actuant amb llibertat, fins i tot durant els últims anys, des que Rússia s’ha anat tornant cada cop un lloc més repressiu i l’estat ha anat interferint cada vegada més en el sector cultural.
El periodista moscovita Artur Gasparian, especialista en el sector musical, explica a SPIEGEL que Galkin també ha sigut intocable durant tant de temps gràcies a la fama de la seva dona. Durant la dècada dels vuitanta, Al·la Pugatxova també havia tingut èxit a occident i s’havia pres moltes llibertats. Des del 2011, la cantant, per a qui Galkin és el seu cinquè marit, s’havia manifestat a favor del candidat presidencial liberal d’aquell moment, Mikhaïl Prokhorov. Tanmateix, no es va pronunciar sobre la guerra d’Ucraïna. Gasparian, que coneix la parella personalment des de fa anys, està convençut que el de Pugatxova «és un silenci estrident que tothom entén. Max [Galkin] no s’hauria pronunciat així si ella no hi estigués d’acord».
El 2019, Ucraïna va atorgar la presidència del país a un altre còmic, un col·lega i company d’escenari del mateix Galkin. No va passar gaire temps que a Rússia ja n’hi va haver que bromejaven tot dient que ell també podria presentar-se a les properes eleccions. Fins i tot Galkin hi va fer broma. Va publicar, també, un vídeo força llarg en el qual felicitava el seu antic col·lega, Volodímir Zelenski. El president ucraïnès ha resistit durant anys a la guerra de trinxeres en què s’havia convertit el conflicte que Putin va generar al Donbass; Galkin, pel seu cantó, se serveix de l’humor per lluitar contra el règim.
La tardor del 2019, però, Galkin va pujar en un escenari de la ciutat de Novosibirsk. L’actuació, publicada a YouTube, ja va causar una certa sensació en el seu moment. El còmic hi apareix amb un esmòquing negre i amb un posat més seriós i amarg de l’habitual. Criticà amb una duresa inusual la intervenció de Rússia a Ucraïna. Al vídeo, diu que Putin «conquereix Mart mentalment» i que la televisió ha tornat als temps de la Unió Soviètica. A Galkin l’inquieta la mentalitat dels seus ciutadans. «Mai no sortirem d’aquest estat d’esclavatge», afirma. El diari Nóvaia Gazeta, que va haver d’aturar la feina en territori rus a principis de la guerra per la seva oposició al poder, va descriure Galkin com un «dissident».
«De sobte, a tots els feia l’efecte que Max [Galkin] s’havia polititzat molt, però en realitat feia exactament el mateix que havia estat fent fins aleshores», explica Gasparian. «Per a ell, la llibertat és l’estat natural de la ment i de la creativitat.»
Amb tot, aquelles actuacions crítiques no van alterar la imatge que es tenia de Galkin, que era molt popular. El 2020, de fet, la plataforma xinesa de venda online AliExpress va nomenar el comediant el seu ambaixador de la marca a Rússia. Segons el director de màrketing de l’empresa al país, Galkin no només era un dels ciutadans més coneguts de Rússia, sinó que li feien confiança persones d’edats i de contextos molt diferents. Fins i tot el banc Uralsib va considerar, l’any 2021, que Galkin era la figura ideal per a un espot publicitari i un «autèntic líder d’opinió».
Ara tot això se n’ha anat en orris. Des de finals de febrer, la premsa i els canals de televisió de Rússia malden per erosionar les figures de Galkin i Pugatxova, com si la seva partida hagués obert una ferida que s’ha de tancar com sigui: amb humiliacions, rumors malintencionats i amb malícia.
Margarita Simonian, redactora en cap de la cadena estatal internacional RT i propagandista principal de Putin, ha atacat la parella per la vessant íntima. Segons ella, tothom sap que Galkin és homosexual —cosa que ja havia sigut objecte de rumors en el passat— i que es va casar amb una dona més gran per despistar i per beneficiar-se tant a si mateix com per afavorir la seva carrera. A la televisió pública va escopir que Galkin és «un farsant» que es permet el luxe d’embrutar el nom de la seva pàtria.
La premsa rosa diu que Galkin i Pugatxova se separaran ben aviat, que la diva s’ha fet vella i ha passat de moda. Un dia afirmen als lectors russos que la parella està pràcticament arruïnada i que Galkin està acusat d’assassinat, i l’endemà publiquen imatges exclusives d’una suposada mansió amb piscina situada a la ciutat costanera de Cesarea, a Israel, que la parella hauria comprat per sis milions de dòlars i que és on resideixen actualment amb els seus dos fills.
A Griaz, el poble on vivien (i el nom del qual significa «porqueria»), situat a una hora amb cotxe cap a l’oest de Moscou, no està gens clar si Galkin tornarà o no. Als mitjans de comunicació es diu que el presentador vol vendre la propietat que hi té.
A Griaz, de fet, Galkin s’hi havia fet realitat un somni d’infantesa: al capdamunt d’un turó, s’hi va fer construir un castell ocre, de sis pisos i amb una torre visible des de lluny que va costar diversos milions. Ara per ara, però, un vilatà de 48 anys afirma que Galkin no tindrà cap bona rebuda a Rússia. «Aquí no tornarà a sortir mai més a la televisió; la porta és ben tancada.»
Sigui com sigui, a l’exili, Galkin no sembla ser el traïdor mig arruïnat que voldrien des de Rússia. Als vídeos que publica, té un aspecte serè i alliberat. El mes de juny, de fet, té previst fer 16 concerts a Israel —cinc d’ells només a Tel Aviv—, on hi ha una comunitat russòfona molt important. Les entrades estan esgotades. Després té la intenció de fer una gira per tot el món. Part dels ingressos vol destinar-los a l’ajuda per als refugiats ucraïnesos.
«He de poder fer riure les persones, i he de fer-ho, entre altres, dient-los la veritat. Sovint no hi ha res més divertit que la veritat, per dura que sigui», va afirmar Galkin temps enrere. D’això han passat dos anys i mig.
A Rússia, però, les veritats que explica Galkin, ja no les volen sentir.
Traducció de Laura Obradors