A través del lema del museu “etnologia d’anar per casa” va presentar-se la història, vicissituds, tipologies, formats… d’elements domèstics com una agulla d’estendre la roba, un tampó, una forquilla, un sabó de cabell o un os de peluix. Amb la presència física de la peça a la finestra del museu de l’Espluga de Francolí, s’ampliava informació a través de les xarxes socials i plana web del projecte.
Gràcies al seu plantejament informal, la situació fora dels grans nuclis del país, però amb una força presència al món digital el Museu Particular, el projecte destaca per la creació d’una comunitat de seguidors fidels en l’entorn virtual que suporten el projecte i interactuen amb ell. Tant que fins i tot, s’ha replicat la fórmula del museu en un projecte semblant per part dels alumnes del Cicle formatiu de grau superior en animació sociocultural i turística de l’Institut Vidal i Barraquer de Tarragona; creat amb el suport de l’equip del Museu particular.
Un cop finalitzada la primera etapa del projecte, els seus creadors van plantejar-se el més difícil encara. Obrint el projecte a noves localitzacions, participacions, accions… un camp per projectar i descobrir. La resposta a la nova etapa? Un canvi de format, mida i volum, però amb l’esperit original del projecte.
Així s’ha concebut l’exposició Un cérvol de color lila, urbanisme i infància compartida, una mostra temporal amb una única peça, el Bambi de cal Vives, amb seu física al Museu Comarcal de la Conca de Barberà de Montblanc.
A través d’aquest objecte, que ha esdevingut part de la memòria i la infància de molts montblanquins, montblanquines i forans que visitaven la Vila Ducal, la mostra explora –en poc més de 20 m²– com sorgeixen aquestes atraccions a monedes, la necessitat humana d’escapar de la rutina o com creem records en l’espai públic que són compartits amb altra gent.
Al mateix temps que qüestiona el concepte de museu i les seves peces per buscar una representació més personal i directa, compaginant la part presencial amb la difusió virtual a través de les xarxes socials. Unes accions que s’emmarquen en la línia que marca el projecte de Rebollo.
La mostra es divideix en tres petits àmbits, en el primer s’exposa la història d’aquests artefactes, joguines o entreteniments, des de la seva invenció a principis dels anys trenta als Estats Units i com a partir dels anys seixanta arriben a Catalunya gràcies a l’empresa gironina Falgas. El segon dels àmbits està dedicat a la fotografia i com aquesta, fins a la invasió dels telèfons intel·ligents o telèfons intel·ligents, suposava la plasmació del trencament de la rutina; no cada dia ens fèiem fotos, com no cada dia pujàvem al Bambi de cal Vives. D’aquest segon àmbit, cal destacar la participació ciutadana amb diverses famílies que han cedit fotografies d’infants cavalcant el Bambi.
Finalment, en el tercer i últim dels àmbits juga, i vol fer jugar al visitant, amb la reflexió al voltant de com vivim i interactuem amb l’espai públic i com els carrers i les places formen part de la nostra vida més quotidiana. Per aquest motiu, en aquest apartat de l’exposició es proposa al públic elaborar, sobre un plànol de Montblanc, una tipografia ben especial on no apareixen els monuments locals sinó els records: el primer petó, una foto, on s’ha jugat… Una acció col·laborativa i interactiva entre l’exposició i el visitant. Una participació, òbviament, “marca de la casa”.
La iniciativa del Museu Particular, etnologia d’estar per casa, en el primer i segon volum, contraposa la genialitat del fet, la precarietat del sector, l’acció de joves professionals del patrimoni i una enorme imaginació aplicada als problemes reals de les tasques associades als treballadors dels museus, monuments i centres patrimonials.
Un nou plantejament de la museologia i museografia davant d’un segle incert, amb uns tempos diferents, també en els museus i la societat. Adaptant-se a unes formes, costums i maneres de fer contemporànies, però que veuen de les clàssiques. Saber i entendre per remoure, plantejar i presentar de forma diferent aconseguint una atenció que moltes vegades els espais patrimonials ja han perdut. Un nou llenguatge, museologia i camí per investigar i analitzar.
Un cérvol de color lila. Urbanisme i infància compartida
Àlex Rebollo
Fins al 12 de juny del 2022
Museu Comarcal de la Conca de Barberà