A la manera dels camps de concentració alemanys, un lema saluda el visitant: “Bienvenidos a Nueva Germania”. El missatge resulta molt més amable que el famós “Arbeit macht frei” que presidia l’entrada d’Auschwitz, Dachau o Theresienstadt, però el viatger ha de saber que darrere d’aquell arc va produir-se l’intent de crear una societat netament ària, 100% ària, abans que Adolf Hitler ideara l’extermini massiu dels jueus.
Som a l’any 1886, al bell mig de la selva paraguaiana. A la vora del riu Aguaray-mí, a uns 250 quilòmetres de distància d’Asunción, la capital del país, Bernhard Förster i la seua esposa, Elisabeth, hi fixen la residència acompanyats de catorze famílies alemanyes més. Ha sigut ell, el doctor Förster, professor de filosofia a la Universitat de Berlín que proclama la superioritat de la raça ària, que ha persuadit la resta de les bondats de crear un focus germànic allunyat d’Alemanya i, per tant, de la influència jueva.
Entre la resta hi ha, efectivament, la seua dona. Elisabeth Förster-Nietzsche, germana de l’insigne filòsof. Tots dos van triar les catorze famílies en qüestió. Malgrat que s’hi van assentar a partir de 1886, la fundació oficial d’aquest poblat no va produir-se fins al 23 d’agost de 1887. Enguany se’n compleix el 135è aniversari.
El Paraguai seria, temps a venir, un dels refugis predilectes dels nazis que fugien d’Alemanya, animats pel dictador Alfredo Stroessner. I alguns descendents dels primers habitants de Nueva Germania asseguren que hi va habitar, precisament, el més popular de tots ells: el metge Josef Mengele, l’anomenat Àngel de la Mort, amb una identitat nova segons la qual es feia dir Federico Ihls. La persona que havia experimentat, com si foren conills, amb els cossos dels que estaven condemnats a morir a Auschwitz.
La història conta que Mengele, que també va viure a l’Argentina i el Brasil, va morir ofegat mentre prenia el bany en una platja propera a Sao Paulo en 1979, com ho va demostrar l’exhumació feta en 1985 i les anàlisis de l’ADN practicades en 1992. El Mossad tenia constància d’una residència a Hohenau, un municipi radicat a la frontera amb l’Argentina.
El paradís ari
Furibund antisemita des de ben jove, Bernhard Förster va voler consumar les seues aspiracions supremacistes en aquest paratge ubicat al bell mig del Paraguai. Un indret perdut enmig de Sud-amèrica, envoltat de la selva, al qual mai no podria accedir cap jueu.
L’any 1883 va recórrer el país i va escollir aquestes coordenades com les més propícies. Després que el president paraguaià Bernardino Caballero li llogara els terrenys, ell va vendre’ls com si foren seus als alemanys que s’hi havien d’instal·lar. Una jugada bruta que acabaria causant la seua ruïna, ja que no va poder adquirir-los al Govern, cosa que va fer surar l’estafa piramidal que havia comès. D’ací que se suïcidara en 1889 a l’habitació d’un hotel de San Bernardino, una localitat dels afores d’Asunción.
En 1885 s’havia casat amb la germana de Nietzsche i l’any següent ja van conviure plegats a Nueva Germania. Elisabeth va quedar captivada pel discurs del seu home, una circumstància que el distanciaria de la seua família. “La maleïda malla antisemita va separar-nos a Wagner i a mi, i ara és la causa del trencament radical entre la meua germana i jo”, va escriure el filòsof en una carta adreçada al seu amic Franz Overbeck en 1884, quan tot just tenia 40 anys, i la seua germana, 46. Ell moriria als 56, i ella, a punt de complir la norantena.
L’experiment de la parella Förster, però, va esdevenir un desastre. D’una banda, en efecte, perquè aquelles terres mai no van ser propietat seua. Ni les penúries que travessava el Paraguai —que tractava de recuperar-se de la guerra de la Triple Aliança, que va confrontar el Brasil, l’Argentina i l’Uruguai contra el Paraguai entre els anys 1864 i 1870— no van servir per comprar aquell bocí del país. I, d’altra banda, perquè l’ideari de la puresa de sang ària tampoc no es va plasmar en la realitat.
La vida a la colònia no va ser tan fàcil com esperaven. Per bé que l’elecció del lloc havia estat molt estudiada, la proximitat al riu Aguaray-mí no va proporcionar-los l’aigua que desitjaven per a viure de l’agricultura tradicional, tal com era el seu propòsit. Dos dels colons que van traslladar-se allà oficiaven com a assistents de la parella, però de seguida van comptar també amb vuit oriünds com a mà d’obra barata.
El paradís ari, doncs, mai no va existir. Així que s’hi van establir, alguns d’aquells colons van mantenir relació amb paraguaians nadius, amb els quals tindrien descendència.
El doctor Förster i la seua esposa van prendre llavors una eixida expeditiva: ell, optant pel suïcidi, i ella, retornant a Alemanya, on arribaria a ser visitada pel Führer, Adolf Hitler, amb qui s’hi fotografiaria cofoia. Una instantània que degué remoure de la tomba el seu germà Friedrich.
No debades, Hitler va aprofitar l’admiració que Elisabeth li professava per fer veure que Friedrich Nietzsche, el seu germà, hauria estat procliu a les tesis defensades pel nacionalsocialisme, mig segle després. Una manipulació evident que prestigiava el dictador i va comprometre, de manera pòstuma, l’honorabilitat del filòsof.
L’espurna de Nueva Germania
A la Nueva Germania actual, hi viuen unes 5.000 persones, la majoria de les quals, per comptes de l’alemany o el castellà, s’expressen en guaraní. I el Paraguai, en el seu conjunt, s’ha tornat a convertir, els darrers dos anys, en un refugi de molts ciutadans teutons. En aquest cas, gràcies a la covid.
I és que no han sigut pocs els alemanys que han emigrat cap allà, fins al punt que ja constitueixen la tercera nacionalitat més arrelada al país, únicament per darrere de la població de les veïnes Argentina i el Brasil. En els darrers dos anys, més de 2.000 persones han optat per establir-s’hi, esperonats per la normativa més laxa sobre la pandèmia, en contraposició a la que imposava Angela Merkel i més tard Olaf Scholz. Famílies senceres, amb tots els seus membres sense vacunar, han decidit creuar l’Atlàntic i ja han trencat la barrera dels 8.000 empadronats en total. Segons algunes fonts, però, en són el triple.
Una allau humana que va tenir una de les primeres espurnes enmig de la selva. A l’encara anomenada Nueva Germania, on avui tan sols queda la petjada arquitectònica, alguna bandera dispersa i el nom d’uns pocs comerços.