-Maestrat Viu va complir l'any passat una dècada de vida. Sou una organització que va nàixer amb l'objectiu de recollir l'herència d'altres que, com Carles Salvador, Sofia Salvador, Pere-Enric Barreda, Casimir Melià... van contribuir a fer que el valencianisme cívic arrelara al Maestrat. Quin balanç féu d'aquests 11 anys de vida?
Fem un balanç positiu d'aquests 11 anys de vida. En primer lloc, perquè hem fet valdre la comarca i hem reforçat els vincles entre els pobles que la formen. Tenim molta relació amb la resta de territoris que ens envolten, tant a Catalunya com al País Valencià i treballem del bracet amb les seues entitats, però és sobretot en l'àmbit intern que crec que s'ha fet una feina important. Crec que aquesta capacitat per enfortir-nos i visibilitzar-nos ha estat essencial perquè estem al nord del País Valencià i al sud de Catalunya i, en moltes ocasions, quedem en terra de ningú.
Dissabte es van entregar els Premis Maestrat Viu. Heu reconegut el crític Josep Manuel Abdón, l'empresa Cuinatur, la filòloga Amanda Ulldemolins -per una investigació sobre la incidència del model de llengua escolar sobre la varietat lingüística tortosina- i l'Arxiu de Vistabella. Per què és rellevant la celebració d'aquests premis que, a més, i sobretot, són una trobada per a la gent del Maestrat?
Sobretot la intenció que tenim és que els premis reconeguen la gent que treballa des del Maestrat. El fet de ser un territori perifèric provoca que, en moltes ocasions, s'ignore la vàlua de persones que fan uns treballs i unes aportacions extraordinàries. Volem reconèixer la gent a qui no es té en compte pel fet de no estar vivint en les grans capitals, sinó en un dels seus extrems.
A banda, els premis, des de la primera edició -que vam celebrar al saló gòtic del castell de Peníscola- han estat un moment de trobada per tota la gent que ens fa costat i que creu que Maestrat Viu fa una bona feina de cohesió i de projecció. Aquesta és una festa de cultura i estima cap a la comarca.
Organitzen aquests premis, però també els Estius Literaris, el Festival Conta'm, la Trobada Excursionista, la Festa per la llengua... Tenen pensat eixamplar la seua activitat?
De moment volem consolidar el que tenim, no volem estirar més el braç que la màniga. Estem molt satisfets amb l'Estiu Literari, què l'any passat vam celebrar entre Peníscola i Ares del Maestrat perquè tots dos són llocs emblemàtics. A més fem la revista Empelt, que recull tot l'Estiu Literari, totes les aportacions, intervencions. També m'agradaria destacar l'èxit increïble del Conta'm a Canet lo Roig. Enguany esperem poder celebrar la Trobada Excursionista. La nostra intenció és poder consolidar tota aquesta activitat.
En quina mesura Maestrat Viu està contribuint a la cohesió interna de la comarca?
D'una banda, Maestrat Viu és una ferramenta per crear xarxa i per connectar-nos a la resta de territoris i moviments. Per exemple, estem molt agermanats amb la gent dels Ports i també amb Escola Valenciana, que ens ha fet costat des de bon començament
D'altra banda, la nostra mateixa existència està servint per cohesionar la comarca. Per exemple, cada any els premis se celebren en un lloc diferent, com també la resta d'activitats. Els pobles es connecten els uns amb els altres, i són conscients que Maestrat Viu està al costat de totes les activitats de caràcter cívic o cultural que s'organitzen. Em sembla que això ha estat important a escala interna però també a l'hora de projectar la comarca.
El Maestrat és una zona de cruïlla, el punt de connexió entre Catalunya i el País Valencià. Històricament, ha estat la cremallera entre tots dos territoris. Les relacions entre tots dos territoris és del tot natural, mai ha estat conflictiva. Com es veu el País Valencià des del Maestrat?
Particularment, em sembla que el País Valencià hauria de llevar-se alguns dels complexos que té. València va tindre un període en què fou la ciutat de referència de la Mediterrània. I avui té els atributs suficients per no haver de mirar ningú per sota del muscle. A voltes sembla que oblidem això; li cal més autoestima i ser conscients que coses com la preservació de l'idioma són essencials per tirar endavant i mantenir la seua personalitat. El País Valencià és un país preciós i ha de reconèixer el seu potencial.
Algunes veus acusen València de ser centralista. Vostè, que viu a Vinaròs, com s'ho mira?
Sí, realment València és centralista i a voltes ignora la resta de territori, i especialment els qui estem més al sud i al nord. Nosaltres tenim una relació de molta estima amb El Tempir, d'Elx, i amb ells compartim aquest cert greuge de perifèria. Ells, com nosaltres, estan oblidats i a més són víctimes també del centralisme d'Alacant. Hauríem de notar més que a la Generalitat hi ha un President que és de Morella. València no s'hauria d'oblidar de la resta del País Valencià, perquè sense nosaltres, sense les comarques, el País Valencià no existeix ni té sentit.
Vostès han patit unes connexions ferroviàries precàries; una autopista que durant dècades ha estat de pagament; unes connexions cap a l'interior molt deficitàries... Ha existit una voluntat explícita o implícita d'aïllar el Maestrat?
No ho diria exactament així. Senzillament, s'hi han oblidat, com si no hi fóssim. Les infraestructures, efectivament, som penoses, tant cap al sud com cap al nord. Per arribar a València o Barcelona hi has d'esmerçar tres hores. I per anar cap a Morella des de Vinaròs, per exemple, estan fent unes obres, després d'anys d'abandonament, que semblen les obres de la seu.
Davant d'això, cal reivindicar el Maestrat com el punt de connexió amb Catalunya i l'Aragó. Som un lloc de cruïlla i, per tant, hauríem de ser un lloc estratègic.
De fet, segons com ens mirem el mapa, el Maestrat pot ser centre o perifèria.
Efectivament, si et mires el mapa de Salses a Guardamar, som el centre dels Països Catalans. Però el mapa que domina és el del País Valencià i en aquest nosaltres som perifèria.
Un dels efectes d'aquest aïllament ha estat un procés de despoblació que és especialment greu en els municipis d'interior. Creu que s'estan aplicant les receptes adequades per fer-hi front?
És essencial que s'apliquen polítiques d'atracció de gent jove als territoris d'interior. Cal, doncs, que les administracions públiques garanteixin les infraestructures necessàries perquè això resulte atractiu. Calen escoles, bons equipaments sanitaris, transport i, molt especialment, que arribe internet de banda ampla a tots els racons. Ens cal mantenir aquests pobles vius perquè tenen una personalitat realment interesantíssima.
Un dels seus cavalls de batalla ha estat la reivindicació del Maestrat històric. Reclamen -com ho fan els mateixos ajuntaments- que Atzeneta i Vistabella formen part del Maestrat. Quin ressò han tingut aquestes reivindicacions en la Generalitat?
Molt poquet, per no dir res. Fa la sensació que la qüestió de la comarcalització no és una prioritat per a les persones que ens governen.
Diria, doncs, que, en matèria de comarcalització, el Botànic ha agafat el bou per les banyes?
Aparentment sí, però només aparentment. Nosaltres, com a Maestrat Viu, hem aportat tota una argumentació sobre per què aquests municipis pertanyen al Maestrat, però de moment no hem tingut resposta. Si realment hi hagués una necessitat d'abordar aquesta qüestió, les delimitacions ja estarien clares, atesos els criteris històrics i socials. En el seu moment es va fer un repartiment equívoc, s'hauria d'esmenar i retornar Vistabella i Atzeneta al Maestrat. Això no obstant Maestrat Viu és molt tossut i continuarà reivindicant-ho allà on calgui. No pararem de lluitar-ho.
Vostè és nascuda a Badalona, ha treballat durant més de 40 anys a Unicef, però ha empeltat a Vinaròs. Què la va dur per aquí?
Ni jo ni el meu marit som de la zona, però la coneixíem bé perquè hi veníem sovint. Els meus avantpassats, de fet, eren valencians però el meu avi va casar-se amb una barcelonina. A Unicef jo he fet feina en programes de nutrició, vacunació i supervisió en llocs tan diversos com Colòmbia, Nova York, Ginebra... En jubilar-nos jo i el meu marit vam adonar-nos que Barcelona no era còmoda per viure-hi i ens va semblar que Vinaròs, amb els seus 28.000 i essent cap de partit, seria un bon lloc. Fou el meu home qui anà a la presentació que es va fer de Maestrat Viu, ara fa onze anys i primer s'hi va afiliar ell i uns anys després, jo.