Les anècdotes, els records i les floretes van ser protagonistes. Ricard va subratllar que “La cistella de Milà no és un llum de taula ni de sostre sinó un llum per a crear ambient. La gent que té una cistella Milà ho sap molt bé”. Mentre Milà va assegurar que gràcies a Ricard la seva carrera va prendre un vol internacional. Els consells del pare de Milà també van tenir protagonisme: “El meu pare sempre em va dir ‘Sigues útil i t’utilitzaran’ i he intentat ser útil”. Però la xerrada va ser una pluja de preguntes i respostes. Quan saps que un disseny nou funciona? “El disseny ideal és aquell que pots explicar per telèfon”, manté Ricard. “El meu objectiu en dissenyar és aconseguir que un objecte serveixi i sigui bell”, apunta Milà.
Referents? “Jo era un gran admirador del disseny nòrdic i en concret d’Alvar Aalto“, revela Milà mentre Ricard assegura que “no estaria assegut en aquesta cadira si no hagués existit Alvar Aalto“. Coincideixen en la seva admiració per l’arquitecte i dissenyador finlandès i Ricard afegeix que va tenir la sort d’anar a una escola on una professora polonesa li va parlar de la Bauhaus.
Com batejar un objecte nou? Per a Milà és una tasca molt senzilla: “El primer llum que vaig dissenyar va ser la TN per a la meva tia Núria i per això es deia TN” i Ricard es queixa que el van obligar a cridar Copenhaguen al seu cendrer: “És un nom molt llarg i a més és una paraula que cada persona la pronuncia de manera diferent”.
Reptes assolits. “Vaig dissenyar una aixeta que quan està recte el comandament s’obre l’aigua freda i si es vol aigua calenta cal girar cap a un costat –explica Milà-. Així s’estalvia energia perquè ningú es deixa l’aixeta oberta amb l’aigua calenta”.
Veterans
Pares del disseny industrial a Espanya, Milà explica que és una professió que van descobrir i a la qual s’han acostumat i Ricard afegeix que “tenim una paternitat molt afectiva amb el que hem creat”. Tots dos coincideixen que fins a l’any 1978 l’Administració no va fer res per donar visibilitat a la seva professió.
Quina és la gran diferència entre vostès? “Jo em considero un artesà –exclama Mila–. T’animo a ser més artesà perquè així pots modelar l’objecte al teu gust i no depens de les màquines”. Ricard no té fusta d’artesà i ho reconeix obertament. Una altra de les diferències és que Milà dissenya per a ell i Ricard dissenya per encàrrec. Els dos són brillants a resoldre problemes: “El meu llum Tatu va néixer perquè m’agrada llegir a la nit en el llit i a la meva dona no –revela Ricard–. I el que em va inspirar per a crear-la va ser el sistema dels avions on prems un botó i surt una llum directa al teu seient sense molestar els veïns”.
Què és el que més ha canviat en aquests anys? “Per a mi –afirma Ricard– el factor temps. Ara tot ha de ser immediatament”. Tenen alguna obsessió quan treballen? “Sí, La lleugeresa, coincideixen tots dos. El pes és fonamental perquè un objecte sigui útil”. Consells per a futurs dissenyadors? Ricard afirma que cal ser fidel a les teves idees.
La paraula disseny és molt antiga. “El disseny no passa de moda –assevera Ricard–. Per exemple, el botó té segles i segueix d’actualitat. És un objecte perfecte i molt útil”. El dissenyador proposa alguna cosa i si la gent l’adopta, hi queda integrada.
Els dos han rebut tots els premis possibles i els dos donen tots els mèrits a l’invent d’Ikea perquè acosta el disseny a tothom: “El fundador d’Ikea no va ser conscient de la seva revolució“.
Aquesta trobada d’amics i saviesa va ser una cita molt especial després de dos anys de poques xerrades amb públic.