El primer ministre ha triat un moment històric per expressar la seua desconfiança cap als aliats occidentals mentre s’intensifica la guerra a Ucraïna. Orbán ha dit que ni els Estats Units ni la Unió Europea no estan “pensant amb el cap d’Hongria ni sentint amb el cor d’Hongria”. Segons les seues paraules, tant Rússia com Ucraïna fan el mateix. Hongria també ho ha de fer, perquè el seu país, ha dit Orbán, “no té res a guanyar” en aquesta guerra. Com si l’objectiu fora aquest.
Durant el discurs que va fer el 15 de març, aniversari de la Revolució hongaresa de 1848 que va ser aplacada gràcies al suport rus, Orbán en efecte va fer un regal al president de Rússia. Hongria, que depèn de l’OTAN i la UE en seguretat i benestar econòmic, mira només pels seus propis interessos tot i la brutal invasió del seu país veí. Orbán va concloure el discurs amb la frase “Déu per damunt de tots nosaltres, Hongria per damunt de tota la resta!”
Recolzament i conciliació
Amb aquestes paraules, Orbán va perdre els seus últims aliats a Europa. Mentrestant, Alemanya i la UE fan front a les conseqüències de les seues polítiques respecte a Hongria. En general, han estat de braços plegats mentre Orbán establia una autocràcia enmig d’Europa. A escala europea, el Partit Popular Europeu, que incloïa el partit d’Orbán (Fidesz) junt amb el partit conservador Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) i el seu partit agermanat, la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU), ha pensat fer-lo fora del bloc parlamentari europeu durant molts anys. Ara bé, el líder hongarès es va retirar del bloc pel seu compte aquest mes de març. La CSU en especial encara fa costat a l’autodenominat demòcrata il·liberal, mentre que la longeva cancellera Angela Merkel intentava mantenir-lo mitjançant la conciliació.
Ambdues estratègies van resultar ser un fracàs total. Ara mateix hi ha una guerra a Ucraïna i la UE fa front a una crisi energètica a la vegada que es dirigeix cap a un enfrontament amb un autòcrata imprevisible entre les seues files.
L'última setmana d'abril, la Comissió Europea (CE) va activar el nou mecanisme de retirada de fons per primera vegada. En una carta de 43 pàgines obtinguda per DER SPIEGEL, l'òrgan executiu de la UE acusa Hongria d’irregularitats sistemàtiques, especialment en contractació pública. Declara que Hongria s'està deteriorant progressivament en la lluita contra la corrupció, que ha continuat durant molts anys tot i els recordatoris constants, i que no ha tingut més remei que atacar el mecanisme dels pressupostos per evitar-ne l'abús en el futur.
D’aquesta manera, Hongria es veu amenaçada per la pèrdua de milers de milions d’euros per part de Brussel·les, una de les subvencions més importants que té Orbán per alimentar el seu sistema. L’únic que falta per saber és la quantitat de diners de què es parla, perquè la retirada de fons ha de ser proporcional amb el dany econòmic causat al pressupost de la UE. Però segons fonts oficials de la CE, les violacions sistemàtiques podrien tenir conseqüències greus, i això és precisament de què s’acusa Hongria.
Segons la CE, el diàleg entre Brussel·les i Budapest conclourà a tot tardar per principis de 2023 i, si és possible, aquesta tardor com a prompte. Només després d’aquest diàleg serà possible que la CE, presidida per Ursula Von Der Leyen, comunique l’afer al Consell Europeu, òrgan format pels caps de govern dels Estats membres, per decretar la quantia de diners aplicada en la retallada de fons a Hongria.
A diferència del govern polonès, per exemple, al qual la UE també ha obert expedient, Orbán no té la possibilitat de resoldre el conflicte amb Brussel·les mitjançant reformes judicials o uns pocs canvis legislatius. La corrupció i el nepotisme estan estesos per tot el país. Les administracions de les poblacions més petites, els tribunals, les universitats, els teatres, els hospitals i moltes empreses estan plenes de seguidors del president hongarès. "Per desfer-nos del sistema Orbán, Orbán hauria de desfer-se de si mateix", diu un dels pocs periodistes independents de Budapest.
“Ara ja és massa tard”
Però és improbable que passe. Orbán fou reelegit per un sector molt ampli a principis d’abril, i el seu partit forma una majoria de dos terços als escons, fet que els permet realitzar modificacions constitucionals.
“Ara ja és massa tard” segons diu Moritz Körner, membre del Parlament Europeu que pertany al partit liberal FDP (de l’alemany, Partit Democràtic Lliure). A partir d’ara Orbán reforçarà encara més el seu poder. “Serà pràcticament impossible fer-lo fora democràticament”.
Ara bé, Orbán està sol a la UE. A la República Txeca, el populista Andrej Babiš ha perdut la presidència, igual que l’amic íntim d’Orbán, l’eslové Janez Janša. A Bulgària també han desposseït del seu poder el líder corrupte Boyko Borisov i el seu partit que governava el país.
A Polònia encara governen els nacionalistes ultraconservadors de Llei i Justícia (PiS). Però Orbán s'ha enemistat amb qui fa poc era el seu aliat més proper en polítiques prorusses. "Si algú no anomena els crims comesos a Ucraïna pel seu nom, està profundament equivocat", va dir el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, a principis d'abril. En una reunió recent del Grup de Visegrád a què van assistir els líders de Polònia, la República Txeca, Hongria i també Eslovàquia, hi va haver un desacord que va col·lapsar la trobada: la indiferència de Budapest respecte a la invasió russa. "La coalició de Visegrád ha estat trencada definitivament", segons el socialdemòcrata i ministre d'Exteriors alemany Michael Roth. Afirma que els polonesos, concretament, no "perdonaran Orbán per la seua manera de tractar Ucraïna".
Que Orbán simpatitze amb Vladímir Putin és una qüestió cada vegada més preocupant per a la UE. A finals de març van sorgir informes demostrant que pirates informàtics russos s’havien infiltrat en tot el Ministeri d’Exteriors hongarès, en els quals s’acusa els partidaris d’Orbán de saber-ho des de fa molt temps i de triar no fer res al respecte i, a més, ocultar-ho als seus socis.
Tot això ha despertat preocupacions dins l’OTAN. Des de Brussel·les, fonts oficials de la seu afirmen que hi creuen en la veracitat dels informes. Hi ha informes d’altres països que demostren que els serveis d’intel·ligència són cada vegada més escèptics a l’hora de cooperar amb Hongria sense por que el contingut sensible es filtre directament a Moscou a través de Budapest.
Diners per a refugiats ucraïnesos que van marxar d’Hongria fa molts anys
Orbán considera que el conflicte ha explotat en un moment inoportú, perquè coincideix amb la imatge amistosa que té amb Putin. Fins ara, ha aprovat els cinc paquets de sancions contra Rússia, però cap altre país de la UE no s’ha oposat tant al boicot contra les importacions de petroli i gas rus com Hongria, i fins avui, Orbán continua impedint el transport d’armament destinat a Ucraïna a través de territori hongarés.
El tractament d’Orbán cap als refugiats ucraïnesos tampoc no ajuda molt a que els seus anteriors socis es calmen. Durant el mes de març va reclamar més diners en una carta dirigida a Ursula Von Der Leyen, després d’assegurar que el seu país ha acollit més de 450.000 refugiats. Poc després, en una entrevista a la ràdio, n’eren mig milió. Va declarar que, proporcionalment a la població hongaresa, ha suposat un “grandíssim esforç”. Més que a Polònia.
Però allò que no va mencionar és que la majoria d'aquests refugiats van marxar d'Hongria fa molts anys. Des que va començar la invasió el 24 de febrer, fins al 22 d'abril, l'Oficina d'Estrangeria hongaresa va registrar un total de 17.690 sol·licituds d'asil. En canvi, a Polònia n'hi ha hagut al voltant de 846.000 des del 13 d'abril.
Aquesta disputa amb els seus anteriors socis li podria sortir cara a l'hongarès, que necessita el seu suport per impedir l'amenaça econòmica dels fons europeus.
Si tot surt tal com s'espera, la UE comunicarà al Consell sobre les retallades a Hongria i almenys 15 dels 27 Estats membres (que representarien el 65% de la població de la UE) haurien de votar-hi a favor, objectiu que es consideraria molt difícil d'aconseguir fa uns anys. No obstant això, en aquests moments sembla difícil d'imaginar que Orbán puga organitzar un bloqueig per guanyar. Un diplomàtic de la UE va fer aquesta pregunta: "Tenint en compte la situació actual, qui permetria que continue aquest malbaratament dels fons europeus per part d'Orbán?"
La reacció d’Orbán a l’amenaça dels fons és imprevisible. El ministre socialdemòcrata alemany, Roth, considera que és poc probable que Hongria abandone la UE. “Orbán sap ben bé que no pot confiar en Rússia o la Xina per aconseguir finançament ni tampoc el suport polític que necessita ara mateix”.
La inflació està disparada, Orbán s’ha fos els diners en les eleccions i el seu poder depèn dels milers de milions d’euros que rep de la UE. Es quedaria de braços plegats mentre veu com s’esvaeixen? O preferiria fer xantatge a la resta d’Estats membres amb el seu poder de vet, amb el qual pot paralitzar quasi completament la UE en àrees com la política exterior, la seguretat i la política financera? La prova de foc: una cimera especial programada per finals de maig en què es discutirà l’estratègia a seguir a partir d’ara en el tema ucraïnès.
Aquesta situació és “extremadament perillosa” per a la UE, adverteix Körner, del FDP. Assenyala que la UE està compromesa amb el “combat geopolític de democràcies contra autocràcies”, els enemics són Putin, el cap d’estat de la Xina, Xi Jinping i, probablement, en un futur podria enfrontar-se a uns Estats Units presidits novament per Donald Trump. “Orbán”, segons Körner, “és el cavall de Troia de Putin, Xi i Trump”.
Traducció de Yuliya Melnyk