Quan havia de començar el primer període de sessions del Parlament balear d’aquesta legislatura, el setembre de 2109, Francina Armengol reuní a tots els seus directes col·laboradors en el gabinet presidencial i en la Conselleria de Presidència per analitzar com s’havien d’enfrontar al nou fenomen polític, la ultradreta. La qual havia conreat a les eleccions de maig 3 escons. I, per tant, Vox tindria grup parlamentari propi, ja que tres diputats era el mínim per constituir-lo. En aquells moments hi havia gent de l’entorn d’Armengol que trobava que calia fer el buit a la formació neofeixista, en línia amb el que es reclamava des d’altres formacions, com Més per Mallorca, en el sentit que calia intentar aïllar com fos el partit ultra. I una de les tàctiques podria ser evitar contestar les seves preguntes cada dimarts en el Parlament, el dia de la sessió de control setmanal al Govern. Aquest dia, des del començament de la sessió ordinària i durant un parell d’hores es fan les preguntes a l’Executiu. Al final, cada grup parlamentari opositor sol aprofitar perquè el seu líder interrogui directament a la presidenta. Si l’opositor sap treure prou punta de la seva intervenció pot estar segur que tindrà assegurat algun grau de protagonisme en els mitjans de comunicació del mateix dia i els diaris impresos de l’endemà. És, per així dir-ho, el quart d’hora de fama setmanal que pot aprofitar cada líder opositor.
En l’entorn d’Armengol existia un cert temor sobre com podria anar aquesta boxa parlamentària entre la presidenta i el cap ultradretà, Jorge Campos. Finalment es decidí que no es defugiria el combat dialèctic i que la cap de l’Executiu contestaria sempre amb contundència a les invectives de Campos, que s’esperaven que fossin dures, aspres i amb el segell característic de neofeixisme, és a dir basades en mentides. Es tractava, segons digué aleshores a aquest setmanari un dels membre de l’entorn presidencial, de «no passar-n’hi ni una».
Metges i català. I així ha estat, en efecte, durant aquests anys. L’actitud del cap ultra no ha decebut. La mentida repetida una vegada i una altra és la seva tàctica habitual. I entre aquestes moltes mentides – immigrats igual a més delinqüència, Govern contrari a la llibertat i un llarg etcètera– destaca la teoria desbaratada segons la qual el requisit de català a la sanitat pública és un inconvenient que fa que «molt metges» se’n vagin de les Illes per «la imposició del català», amb el terrible resultat de «la pèrdua de qualitat» de l’assistència mèdica a la ciutadania.
Ja no és només Campos contra Armengol per aquesta qüestió. Vox s’estima tant la ficció que ha creat que l’ha llei en un dels seus principals eixos d’actuació política. Així, els altres dos diputats del grup parlamentari ultra, Sergio Rodríguez i Idoia Ribas, també s’encarreguen d’atacar per aquest costat a l’Executiu. O d’intentar-ho, més aviat. La setmana passada es va viure un d’aquests episodis que il$lustren a la perfecció l'ús desacomplexat que fa Vox de la mentida, quan la diputada Ribas va interpel·lar la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, sobre l'exigència del català per als treballadors del Servei de Salut, cosa que, al seu parer, provoca la dificultat de cobrir places i, fins i tot, que hi hagi metges que parteixin de Balears.
Gómez li va donar un repàs monumental. «Cap metge ha deixat de venir ni se n'ha anat per raons lingüístiques» a les Balears, li contestà. «Per un grapat de vots em sembla que vostès estan desvariant dia sí dia no en aquest Parlament diguent una sèrie de barbaritats, com per exemple que incorporam metges que no tenen el títol homologa, quan està absolutament prohibit». Amb contundència, la consellera li donà prou dades a la diputada neofexisita: «la mobilitat laboral és una realitat en aquest país, és una realitat a tot el sistema sanitari. De Múrcia varen partir 250 metges... segurament degué ser pel català. A Andalusia es parla cada dia d’una fuga massiva de metges, segurament també pel català. I a Madrid, el seu gran referent, de 223 metges interns residents de família, se’n varen quedar 11». Per contra, assegurà Gómez, el 91% dels metges residents de Baleares s'hi queden.
Aquesta és la norma: des del Govern s'oposa la lògica de les dades a la irracionalitat feta discurs polític de la qual fa gal.la el partit ultra. Però no vol dir això que faci cap mal a Vox. Tot el contrari, de fet. L'última enquesta publicada -pel diari Última Hora el passat 20 de març – li atorga 7 diputats en lloc dels 3 actuals.