Els crítics

Reivindicació de Marc Granell

La publicació de ‘Vesprada d’amor i única’ (Amsterdam Llibres, 2022), de Marc Granell, confirma la importància de la seva obra i el mestratge de la seva figura. A través d’aquestes pàgines antològiques, tindrem l’oportunitat de trobar poemes emblemàtics, però també material inèdit d’un sènior en actiu que està veient com la seva trajectòria mereix els màxims reconeixements.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dins i fora del paper, Marc Granell (València, 1953) és, o hauria de ser, un dels noms inqüestionables de la literatura catalana. És així com aquests darrers anys ha rebut reconeixements importants, com el Premi Jaume Fuster, el Premi Trajectòria o el Premi de la Crítica, per quarta vegada. A la vila d’Almussafes fa anys que organitzen uns premis amb el seu nom. És autor de títols emblemàtics com Llarg camí llarg, Refugi absent o Materials per a una mort meditada, i el seu treball ha aparegut en les antologies més destacades dels setanta ençà. A més a més, com a home d’acció, va fundar la revista Cairell i va dirigir col·leccions mítiques com “Gregal”, que tant va ajudar a la revolució de les editorials valencianes.

Lluís Calvo té raó quan diu que hi ha un trencament dramàtic entre la tradició i el present. Per culpa del caos magmàtic de la postmodernitat, etapa encara no resolta ni superada del tot, els fils que uneixen els llegats amb les possibilitats expressives de l’actualitat han patit un esquinçament. La situació encara és més dramàtica als Països Catalans per mor de la divisió entre els mateixos autors de la literatura catalana en els diferents territoris. Tot això explica la fràgil i complicada situació que viuen els nostres sèniors, i constata com de terrible és que poetes fonamentals com Marc Granell a vegades tinguin problemes a l’hora de ser coneguts i reconeguts més enllà del seu radi. Des d’Ara Llibres i el segell Amsterdam s’ha decidit combatre desafiaments com aquest i, com que la millor manera de lluitar és defensar la força de la literatura mateixa, proposen una antologia de cinquanta-tres poemes de Marc Granell, amb selecció i pròleg de Maria Josep Escrivà, titulada Vesprada d’amor i única.

Es tracta d’una excel·lent porta d’entrada per després accedir a la seva Poesia completa (1976-2016). La voluntat d’aquest gran poeta gran és clara: tornar a fer servir les paraules originàries de la tribu perquè recuperin la seva força, la seva dignitat, el seu sentit primordial. Granell sembla compartir amb Pier Paolo Pasolini la convicció que la poesia és un dels darrers refugis contra els abusos del poder i el mercantilisme caníbal d’aquest monstre dit capitalisme, ja que no acaba de formar part del sistema, d’aquí el seu esperit de llibertat essencial. En aquest aspecte té tot el sentit del món que el recull comenci amb l’irònic i reivindicatiu clam “Els poetes són els éssers més inútils / que hi ha sobre la terra. / No fan res de profit. / No fan fàbriques. / No fan guerres. / No fan negocis.”

A partir d’aquest intel·ligent esclat còmic i alhora crític es despleguen composicions plenes de ràbia (“S’alçaran un a un els miserables, / els morts de fam, els morts de fem, / els ofegats / en un mar d’ordres grises”) i de tendresa (“Conec una illa petita i secreta / que és verda i alegre i es troba en un llac”), de melangia (“El meu país és un país menut / on per no cabre no hi cap / ni un didal de memòria”) i d’extrema cruesa (“Un nen travessa / el carrer i troba / l’esquelet fet nata / de l’últim àngel”). També hi ha un molt bon ventall de textos dedicats a persones estimades com companyies de gremi o éssers vitencs clau: això demostra els lligams professionals i personals d’un home que ha consagrat la vida als versos, a la cultura, i tot des de la generositat, la humilitat i la voluntat de perpetrar una poesia altament expressiva, una indagació en l’ànima humana des de les entranyes i la intel·ligència. En resum, Vesprada d’amor i única de Marc Granell, a cura de Maria Josep Escrivà, una de les seves defensores, és una meravellosa i exitosa tria de poemes que també poden llegir-se com a himnes, personals i col·lectius, d’una societat trinxada, obligada a deixar de ser el que és i que encara lluita contra les adversitats del nostre temps. Tot un triomf.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.