Al març, un míssil rus va caure als turons de l’oest d’Ucraïna. Per al Ministeri de Defensa de Moscou allò va ser tota una notícia. No pas perquè l’objectiu fos gaire rellevant, sinó per l’arma utilitzada: un nou míssil hipersònic. No s’havia utilitzat mai un projectil com aquell en un conflicte.
Segons dades del Ministeri de Defensa rus, es va atacar l’objectiu –un magatzem de munició ucraïnès– amb un míssil Kinzhal llançat des d’un avió de combat. Com passa ben sovint en les guerres, no es poden comprovar tots els detalls, però si més no els EUA van poder seguir el vol del míssil, de vuit metres de llarg, en temps real.
Rússia també hauria pogut atacar el magatzem situat als turons de Deliatin amb armes d’eficàcia provada, per exemple amb míssils de creuer. Però els militars de Vladímir Putin van optar per utilitzar per primera vegada aquella nova tecnologia i van llançar el Kinzhal, que vol dir ‘daga’ en rus. Va ser sobretot un missatge per a Occident: mireu, el míssil funciona, i també podria caure damunt vostre.
Cap al començament del mil·lenni, Rússia va iniciar un gran programa de modernització de l’exèrcit. Des d’aleshores, els experts en seguretat observen encuriosits com els dirigents russos anuncien una innovació rere l’altra: supertancs, avions de combat invisibles als radars, aparells de ràdio d’alta tecnologia i armes hipersòniques superràpides i versàtils com la que hem esmentat, que previsiblement poden esquivar les defenses antimíssils. Al començament de la guerra, els experts occidentals estaven molt preocupats pel fet que Rússia pogués fer decantar el conflicte al cap de poc amb aquestes superarmes. Però de moment aquest armament és poc més que un bluf i té ben poca importància per a la guerra.
Els motius són variats, però un d’ells són els costos. “En general, les empreses occidentals són més eficients quant als costos del nou armament, entre altres coses gràcies a una major competència”, diu Christian Mölling, director de recerca del Consell Alemany de Política Exterior. L’armament rus, afegeix l’expert, és molt car en relació amb les seves capacitats innovadores.
Això s’ha vist també amb el carro de combat més modern de Rússia, el T-14. De moment, aquesta suposada superarma només s’ha presentat esporàdicament en desfilades militars. “Els costos del projecte s’han disparat, Rússia té grans problemes per produir en sèrie el T-14, entre altres coses perquè li fan falta molts materials i subcomponents especials que han d’arribar d’Occident, els quals ara ja no estan disponibles”, diu l’expert militar Gustav Gressel, del European Council on Foreign Relations de Berlín.
Un altre motiu podrien ser les pretensions. Fins ara els tancs russos majoritàriament eren productes barats fabricats en massa, mentre que el T-14 havia de ser una peça de tecnologia punta. Tan segur per als seus integrants com la seva competència occidental i al mateix nivell en termes tècnics que l’alemany Leopard 2 o el nord-americà M1 Abrams. Veient els centenars de models T-72 i T-80 destrossats a Ucraïna, la utilització dels T-14 tindria una importància enorme per a Rússia. Però fins ara sembla que el tanc no ha passat la fase de prova.
I aquesta situació és la mateixa en el cas d’altres suposades superarmes, per exemple l’avió indetectable per als radars Sukhoi Su-57. Pel que sembla, l’avió és millor que caces nord-americans indetectables com l’F-22 i l’F-35. Però com que el primer aparell fabricat en sèrie es va estavellar durant una prova, el projecte s’ha endarrerit. A hores d’ara, les forces aèries disposen probablement de tan sols tres d’aquests avions de combat, però malgrat les missions de prova a Síria sembla que encara no estan operatius. Amb més de trenta milions de dòlars per aparell, el preu és molt elevat per als estàndards russos.
En la construcció de noves armes, en molts casos Rússia depèn de la tecnologia occidental. I d’ençà de l’annexió de Crimea, les sancions també afecten la indústria armamentística. “Ja fa temps que observem aquest efecte”, diu Mölling. Per exemple, amb un míssil de creuer relativament nou.
A l’abril dos analistes del Royal United Services Institute for Defence and Security Studies de Londres van investigar un míssil de creuer que havia caigut a Ucraïna. El projectil, que no havia explotat, va permetre saber que, dels set components especials de l’ordinador de l’aparell, sis provenien dels EUA. En els moderns sistemes russos de defensa aèria Tor-M2 també hi ha un oscil·lador de fabricació britànica per controlar el radar.
Els especialistes, de fet, han trobat components importants sortits d’Occident fins i tot als aparells de ràdio russos. Per això Rússia ha creat un comitè d’experts que ha de trobar maneres d’aconseguir subministraments d’alta tecnologia malgrat les sancions.
Vista la situació, no fa gaire a Putin li va semblar important enviar un nou missatge. Quan el nou míssil intercontinental Sarmat va enlairar-se a l’abril tal com estava previst, el president rus va aprofitar l’ocasió, com és habitual en ell, per proferir amenaces contra Occident. Però a més a més, va subratllar que Rússia podia fabricar totes les peces del sistema pel seu compte.
Traducció d'Arnau Figueras