És una sèrie bonica. És una sèrie bonica sobre les sensacions de l'enamorament. És una sèrie bonica sobre les sensacions de l'enamorament entre dos nois adolescents. És això darrer el que fa que Heartstopper sigui excepcional i també el que fa que estigui sent tan aplaudida sense que, de fet, sigui una sèrie particularment ben escrita, ni per suposat tampoc innovadora. De fet, és una sèrie que es construeix en gran part a través de clixés i es mou en territoris molt familiars, a mig camí entre la sèrie d'institut i la comèdia romàntica. Però el seu valor rau precisament en el fet que aquesta mena d'històries d'enamorament lleugeres han estat tradicionalment protagonitzades per personatges heterosexuals. I sí: les papallones a l'estómac les poden sentir també dos nois l'un per l'altre. I sí: ens hi podem identificar mirant com s'enamoren perquè són sensacions universals. I sí: encara que actualment hi ha moltes sèries amb protagonistes homosexuals, encara falten molts tipus d'història per explicar, i el que Heartstopper ha evidenciat és que hi havia un buit en el territori més comercial de tots: el de la història d'amor que saps que acabarà bé, el de la sèrie que et vol fer sentir el mateix que els dos protagonistes que s'enamoren i sentir que tu també les tens, les papallones.
El principal recurs de la sèrie per assolir-ho és crear escenes adorables per als dos protagonistes, que són també adorables. Ara un li ensenya a tocar la bateria a l'altre, ara miren una pel·lícula junts, ara un dibuixa a la mà de l'altre una cara amb un somriure. La sèrie no només no té por de caure en els tòpics, sinó que s'hi llança descaradament, com quan els dos protagonistes s'estiren a la neu i mouen braços i cames tot rient. És justament el fet que sigui un enamorament típic segons els estàndards que ens ha ensenyat la cultura audiovisual el que el fa un enamorament alliberador. Els dos nois poden protagonitzar aquestes escenes que hem vist tantes vegades amb parelles heterosexuals i fer avançar una història tendra, però sobretot lleugera. L'excepcionalitat de Heartstopper rau també en el fet que molt sovint les històries d'amor entre personatges gais han tingut un tractament dramàtic, quan no traumàtic. Heartstopper és el pol oposat de Brokeback Mountain. Conté angoixes similars, relacionades amb el fet de la por de sortir de l'armari i la pressió social, però sense que aquestes afectin gaire el to d'una sèrie que és, per sobre de tot, una celebració de l'enamorament.
L'altre recurs que serveix aquest propòsit és l'aparició d'elements animats, com fulles de tardor que passen voleiant per l'escena com papallones, que doten la sèrie d'un realisme màgic que accentua la sensació dels protagonistes d'estar vivint un moment especial. De forma molt simple evidencia que la percepció del moment dels dos personatges està alterada per l'enamorament. Aquest recurs, que beu del còmic d'Alice Oseman que adapta la sèrie, dona una sensibilitat especial, gairebé poètica, a algunes escenes clau, i també basteix Heartstopper d'una personalitat visual que no té en el guió, que com hem dit, és bastant genèric, navegant entre silencis incòmodes i mirades tímides per algunes trames habituals de la sèrie d'institut, com l'oposició entre el món dels esportistes i els nerds o l'assetjament escolar. El conjunt és una sèrie adorable que molts espectadors han definit com la sèrie que "tan de bo hagués tingut jo quan era adolescent". És a dir, com una història d'amor senzilla i adorable que té la gran virtut de ser natural.
Heartstopper
Creadora: Alice Oseman
Repartiment: Kit Connor, Joe Locke
Minisèrie: 8 episodis
Plataforma: Netflix