L’Ateneu Obrer de Badalona —fundat, a imitació del maçònic Ateneu Obrer de Barcelona, el 1884 i suprimit el 1939 pel franquisme— va mantenir-se políticament neutre, amb l’objectiu d’atendre les necessitats bàsiques educatives i culturals de la població, no cobertes per l’administració, sense exclusions ni partidismes. En canvi, el Círcol Catòlic de la mateixa pròspera ciutat industrial, veïna de Barcelona —entitat nascuda el 1879, saquejada el 1936 i recuperada el 1939—, va actuar de manera no sols doctrinària, sinó com a grup de pressió polític, d’acord amb l’actitud reaccionària, intolerant i inquisitorial de l’Església, al costat dels carlins i la Lliga Regionalista. Ho deixa clar l’historiador Jordi Albaladejo Blanco (Badalona, 1971) en l’estudi Associacionisme educatiu i cultural. L’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic de Badalona (1879-1936), II Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus, publicat per l’Editorial Afers. L’Ateneu es podia dir obrer, però va ser una creació de la burgesia liberal il·lustrada. Fins i tot va comptar amb una sèrie de protectors econòmics que formaven part de l’alta burgesia més adinerada, del propietari americano Santiago Amat al banquer Evarist Arnús, passant per constructors, industrials i farmacèutics. L’entitat va vertebrar així una sociabilitat reformista, a la pràctica interclassista, amb plantejaments allunyats i fins i tot refractaris de les aventures doctrinàries més combatives o revolucionàries. Sempre va mantenir una línia d’incidència social des d’uns postulats moderats i reformistes, d’acord amb la cultura il·lustrada i les ideologies liberals que formaven el gruix dels socis protectors, amb voluntat educativa secularitzada.
I pel que fa a l’aspecte pedagògic, l’escola de l’Ateneu va mantenir-se en una línia no confessional, connectada amb els corrents renovadors de caràcter racionalista, amb la presència del mestre Pau Vila de destacada figura protagonista, i el contacte amb l’experiència renovadora de l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia. L’historiador subratlla que l’entitat va mostrar-se atenta a la realitat social que l’envoltava i va realitzar una gran tasca formativa i cultural entre les classes populars badalonines al llarg de tota la seva trajectòria. L’oferta educativa es va iniciar immediatament, primer amb classes nocturnes; va obrir la primera biblioteca pública de la ciutat; fomentà l’Extensió Universitària a través d’una sèrie de conferències programades amb regularitat, i incorporà classes d’arts i oficis. El Círcol Catòlic, per la seva banda, va estar estretament lligat, des dels inicis, als capellans, missaires, carlins i gent de dreta en general i va promoure i aixoplugar l’associacionisme religiós i seglar. Durant la Segona República, va participar com a grup de pressió catòlic en la política del moment al costat de la Lliga i els tradicionalistes i es posicionà activament en contra de la legalitat laïcista republicana. Durant els primers anys del segle XX, els dirigents més destacats del Círcol eren carlins, bo i coincidint amb l’època de tancament del seu centre i de la repressió patida després de l’intent d’aixecament tradicionalista del 28 d’octubre de 1900 a Badalona i altres localitats catalanes. A banda de l’apostolat religiós, i la constant campanya contra el laïcisme i el racionalisme, i la formació intel·lectual i moral dels socis, el Círcol es preocupà especialment per l’esbarjo dels seus associats amb actes literaris, conferències quaresmals i teatre popular en català estable, només, però, amb actors masculins, i només amb obres de contingut procliu a l’ètica i la moralitat catòliques. A diferència de l’Ateneu, que acollia tota mena de representacions teatrals i va mantenir una relació especial amb el gran actor Enric Borràs, badaloní, una glòria local. En dues activitats de fort impacte social es van erigir en competidors, en l’esport i en els mitjans de comunicació, atès que van crear els seus respectius portaveus, mitjans que s’han convertit en la font principal de l’estudi de Jordi Albaladejo.