El 13 d’abril passat el diari parisenc Le Monde publicava un reportatge titulat «Origen de la covid-19: el tèrbol paper d’una ONG nord-americana i un zoòleg britànic». En síntesi, el que explicava el rotatiu francès era que ha existit una clara voluntat de tancar qualsevol porta a investigar si l’origen del virus responsable de la pandèmia que encara ens afecta va ser un laboratori científic, l’Institut de Virologia de Wuhan. I que titllar de teoria de la conspiració aquesta possibilitat va sorgir d’un científic que tenia interessos clars en aquest laboratori, el zoòleg britànic Peter Daszak, que així definí l’origen artificial en un article publicat a la prestigiosa revista mèdica The Lancet. Aquesta capçalera ha hagut de reconèixer que el científic mai hauria d’haver dirigit l’informe citat perquè tenia un «evident» conflicte d’interessos: havia col·laborat amb el laboratori de Wuhan en la investigació dels coronavirus.
Inquietant Wuhan. Han passat dos anys i mig d’ençà les primeres notícies de la covid-19 i encara no se sap quin és el seu origen. Amb d’altres pandèmies no ha estat tan difícil. Per exemple, en el cas de la SARS —sigles en anglès de síndrome respiratòria aguda greu – al cap de set mesos d’haver-se iniciat ja es tenia una idea clara —tal com després es provà— tant de l’animal portador, un ratpenat, com de la manera que s’havia produït el salt als éssers humans. Del SARS-CoV-2 o covid-19 es porten analitzats més de 80.000 animals i no se n’ha trobat la font.
Davant del fracàs de les anàlisis sobre l’origen del virus hi hagué científics que reclamaren des del principi ampliar les possibilitats sobre el seu potencial focus inicial. Els responsables polítics i científics de la Xina expressaren tot d’una la seva irritació davant d’aquest tipus d’opinions i peticions, perquè, asseguraven, no tenien cap raó de ser. A través de les xarxes socials relacionades amb fonts oficials del país fins i tot s’arribà a asseverar que el virus havia estat importat des de l’estranger i s’ apuntà la possibilitat que s’hagués introduït durant els Jocs Mundials Militars —competició esportiva internacional entre seleccions militars, organitzada des de 1995 pel Consell Internacional de l’Esport Militar— que se celebraren a Wuhan del 18 al 27 d’octubre de 2019. Aquestes opinions xineses —expressades extraoficialment, però clarament arrenglerades amb l’oficialitat— consideraren que el grup responsable de la introducció del virus en el país podria haver estat l’expedició militar esportiva nord-americana. Segons aquesta interpretació, alguns militars estatunidencs infectats el portaren a la Xina i com a conseqüència era el país comunista el que resultava injustament assenyalat com el responsable, quan en realitat era la gran víctima. La immensa majoria dels científics, tanmateix, no donaren cap credibilitat a aquesta opció.
Els que demanaven que s’investiguessin totes les possibilitats no tingueren èxit. Van ser sepultats tot d’una per la contundent resposta dels científics contraris a aquesta opinió. El febrer de 2020en un article publicat en la prestigiosa revista mèdica The Lancet, el zoòleg britànic Peter Daszak i 26 col·legues expressaven clarament la voluntat de tancar la porta a la possibilitat de l’origen en el laboratori. Es desprestigiava aquesta opció com a producte d’una teoria de la conspiració que voldria perjudicar la imatge de l’institut de Wuhan. Els autors mostraven un interès intens a deixar constància de la seva «solidaritat» amb els membres del centre de Wuhan, atacats, al seu entendre, «per les teories de la conspiració que suggereixen que la covid-19 no té un origen animal».
El fet que un personatge tan estrambòtic i tan afeccionat a fer córrer teories conspiranoiques com l’aleshores president dels Estats Units, Donald Trump, insistís en l’origen del virus en un laboratori xinès pareixia donar més versemblança al que publicà The Lancet. No era només per Trump. Totes les pàgines web i xarxes socials de la ultradreta nord-americana donaren absoluta credibilitat a la teoria de l’origen artificial del virus en un laboratori xinès, el de Wuhan. Com amb més intensitat s’expressava aquesta opinió, menys confiança se li atorgava entre els adversaris polítics i ideològics del president republicà, així com entre la majoria de científics. Al respecte, cal recordar que la immensa major part dels mitjans de comunicació americans i europeus —inclòs el que el lector té en les seves mans— donaren per bona, durant el 2020, l’existència de les «teories de la conspiració» a les quals s’havia referit Peter Daszak i que, per tant, el laboratori de Wuhan no n’era l’origen, sinó que el focus inicial s’havia de cercar en algun tipus d’animal.
El que en aquell moment gairebé ningú no sabia era que l’ONG científica nord-americana que presidia Daszak, EcoHealth Alliance, havia destinat el 2014 una part d’una subvenció federal de 3,1 milions de dòlars que havia rebut del Govern dels Estats Units —per analitzar el risc de contagi en humans dels coronavirus de ratpenats— al laboratori de Wuhan, amb el qual col·laborava. Encara més inquietant: la científica amb la qual Daszak compartia investigació, Shi Zhengli, col·laborà el 2015 amb un investigador nord-americà, Ralph Baric, de la Universitat de Carolina del Nord, en la manipulació dels coronavirus i en la creació d’un nou exemplar d’aquest tipus. Després que Baric hagués deixat Wuhan, la científica del laboratori xinès va seguir amb la mateixa línia d’investigació.
És a dir, Daszak canalitzà ajudes públiques nord-americanes a través d’EcoHealth Alliance cap a una línia d’investigació amb la qual col·laborà sobre els coronavirus que portava a terme el laboratori de Wuhan, on s’havien creat nous virus d’aquesta tipologia, i resulta que, també, fou el científic responsable de l’informe publicat a The Lancet que atribuí a «les teories de la conspiració» el voler investigar el possible origen en aquell laboratori del virus que ha provocat la pandèmia.
Per projectar encara més ombres de dubte, entre el 14 de gener i el 10 de febrer de 2021 un comitè d’experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va visitar Wuhan per intentar determinar l’origen «zootònic» del virus, és a dir de transmissió animal-humà, tal com es donava per fet que era. El març es va fer públic que no s’havia pogut esbrinar. Un dels experts era Daszak.
Els fracassos a trobar el focus inicial donava ales als que pensaven que calia no descartar cap possibilitat. El mes de maig de 2021, el nou president nord-americà, Joe Biden, es mostrà favorable a investigar les diferents opcions, ja que els serveis d’intel·ligència del país havien arribat a la conclusió que «no es pot assegurar» quin és l’origen, cosa que deixava oberta la possibilitat teòrica d’un origen artificial. No cal dir-ho: el Govern xinès s’irrità fort ferm, el portaveu d’Afers Exteriors, Zhao Lijian, contestà Biden assegurant que «ignora els fets i la veritat i tampoc està interessat en un rastrejament seriós i científic, sinó que el que vol és utilitzar l’epidèmia per estigmatitzar, manipular políticament i eludir responsabilitats»: o sigui, de bell de nou la insinuació del possible origen nord-americà com a resposta a expressar la mera possibilitat de l’origen del virus en el laboratori de Wuhan.
El mateix maig de 2021 divuit dels més prestigiosos viròlegs publicaren una carta oberta a la revista Science, en la qual reclamaven que s’ampliés l’objecte d’estudi i es preveiessin totes les possibilitats. Un d’aquests científics era el ja citat Ralph Baric, que, com s’ha dit —i això resulta ser força significatiu— havia col·laborat el 2015 amb el famós laboratori de Wuhan en la manipulació del coronavirus i en la creació d’un nou exemplar d’aquest tipus. El nou virus, segons publicà poc després a la revista de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, presentava una «robusta reproducció» i no necessitava un animal pont per infectar a les persones.
Finalment, The Lancet va entonar el mea culpa. Segons publicà Le Monde, «L'editor de The Lancet, una de les revistes mèdiques més prestigioses del món, ha admès que coneixia els conflictes d'interessos d'un investigador controvertit quan va publicar un article que denunciava la teoria de les fuites del laboratori de covid i va qualificar de teòric de la conspiració qualsevol que la qüestionés. “Ens va costar més d'un any persuadir-lo perquè declarés el seu interès total en joc, cosa que finalment va fer”, va admetre l'editor de The Lancet, el doctor Richard Horton, durant el testimoni davant del Comitè Selecte de Ciència i Tecnologia del Parlament del Regne Unit».
La revista mèdica va trigar prop d'un any i mig a publicar una declaració oficial sobre el conflicte d'interessos que suposaven els vincles de Daszak amb l'Institut de Virologia de Wuhan. «En aquest cas particular, lamentablement, els autors, que afirmen que no tenen interessos en joc, per descomptat... hi havia interessos en joc que eren significatius, especialment en relació amb Peter Daszak», assenyalava al rotatiu parisenc el responsable de la publicació científica.
Segons el mateix diari parisenc citat, els diners de la donació d’EcoHealth Alliance al laboratori de Wuhan «sembla que van servir per construir dos coronavirus quimèrics —és a dir, combinant fragments de virus diferents— semblants al que provoca el SARS-1 (...). Aquesta malaltia respiratòria, que va aparèixer l'any 2002, és molt greu: l’OMS calcula que la seva mortalitat és del 15% i pot superar el 50% en persones més grans de 65 anys». Això feia encara més evident la «clara incompatibilitat» de Daszak a l’hora de valorar de qualsevol manera el paper del laboratori xinès en relació amb el virus.
És cert que altres científics al marge de Daszak —com els que signaren el treball publicat el març de 2020 a Nature Medicine — han donat per segur l’origen natural del virus. Però l’inquietant paper que ha tingut el zoòleg britànic en el triangle laboratori de Wuhan - The Lancet - OMS si més no alimenta la polèmica.