Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa han signat a la fi l’acord, després de prop d’un any de converses, a través del qual creen una estructura estable per concórrer a les eleccions generals, les de 2023 i totes les posteriors. La voluntat és la permanència tant de l’estructura com de la marca, sense canvis, al contrari del que ha passat fins ara. En efecte, d’una ràpida observació de la història electoral al Congrés del sobiranisme illenc —vegeu el requadre adjunt— es veu tot d’una que ha usat deu diferents denominacions —i ha fet diferents coalicions— al llarg de les quinze convocatòries electorals.
Ara Més
La idea de forjar aquesta candidatura estable ve d’Antoni Noguera, l’excoordinador general de Més per Mallorca entre 2019 i 2021. Quan fou batlle de Palma (2017-2019, per mor del pacte de repartiment de l’alcaldia amb el PSOE, dos anys cada partit), anuncià que es presentaria una altra vegada a l’Ajuntament el 2019, però que per a més endavant el seu objectiu era ser cap de llista de Més al Congrés dels Diputats. Així ho confessà, per exemple, en l’entrevista que concedí a aquest setmanari just abans de les eleccions de 2019. Explicava que la seva gran il·lusió seria asseure’s en un escó del Congrés per defensar “els interessos de Balears”. A finals de novembre següent fou elegit coordinador de Més per Mallorca i des de gairebé tot d’una pensà en el seu objectiu que aleshores era a llarg termini: els comicis generals següents, els que regularment s’haurien de celebrar el novembre o desembre de 2023.
L’any 2020, amb l’esclat de la pandèmia, tota la vida s’alterà i les previsions polítiques de Més també, com és lògic. No fou fins a principis de 2021 quan Noguera reprengué la idea i el partit la plantejà formalment a Més per Menorca i Ara Eivissa. A la primavera hi hagué una interrupció, perquè els menorquins —que encara no havien pres la decisió definitiva— es molestaren quan els mallorquins feren públic el projecte abans d’hora. Una vegada superat el malentès, cada formació inicià el procés per aprovar internament la creació de l’estructura estable.
Passat l’estiu pareixia tot a punt per culminar l’objectiu i, com volia Noguera, poder disposar a principi de 2022 de l’estructura formada per iniciar la feina amb prou temps i tenir garanties a les pròximes eleccions generals. Però a l’octubre, a les primàries de Més per Mallorca per elegir candidat al Parlament a les eleccions autonòmiques de 2023, Lluís Apesteguia guanyava clarament a la candidata oficialista Maria Ramon. L’endemà Noguera anuncià que renunciava a presentar-se a la reelecció de coordinador i que tampoc aspiraria a ser elegit com a futur cap de llista al Congrés.
Apesteguia es convertí el novembre en el nou coordinador de Més i assumí el projecte de creació d’una candidatura estable del sobiranisme balear, que és el que finalment s’ha assolit ara. Segons informa Més per Mallorca en la seva pàgina web, es tracta “d’una nova formació política, fruit de l’acord entre entre diversos partits insularistes i progressistes amb l’objectiu de dotar les illes Balears d’una veu representativa i efectiva a Madrid. La nova marca és una aposta decidida per oferir una alternativa viable i seriosa” que assoleixi l’objectiu d’obtenir un diputat al Congrés. “Concorrerà a les eleccions generals una llista insularista que per primera vegada aglutinarà les quatre illes” i si assoleix el seu objectiu treballarà “des del Congrés dels Diputats per aconseguir que la veu de la ciutadania de les illes Balears sigui escoltada i les seves necessitats siguin ateses”, asseguren els sobiranistes.
La plataforma política vol fer possible que “les aspiracions i interessos compartits dels illencs tenguin un trasllat directe al Congrés per mitjà de representants que no se subjectin als interessos partidistes propis de les formacions d’àmbit estatal i que, com fan altres forces similars, incideixin i siguin decisius en les polítiques del Govern d’Espanya”.
Durant la presentació, la portaveu d’Ara Més, l’exdiputada per Formentera Sílvia Tur, que hi participa com a independent de la seva illa, assegurà que “les Illes són territoris singulars i amb necessitats diverses, però es tracta de satisfer les reivindicacions compartides —com per exemple la millora del finançament i dels serveis públics, o els problemes de connectivitat— i també les que són estratègiques per a cadascuna de les illes”. Per això “treballarem per allò que és bo per al conjunt, però també de forma específica per a cada illa”. Es referí en especial a la necessitat de fer entendre a Madrid que la insularitat és un “tret diferencial que mereix una especial protecció per part de l’Estat (...). La insularitat ha de ser objecte d’especial protecció i, a la vegada, un element característic que ens enforteixi i ens permeti accedir a projectes moderns i recursos extraordinaris, als quals si no fóssim illes no hi podríem optar”.
Els responsables d’Ara Més asseveraren que “la dinàmica de l’estructura és pròpia i autònoma, ja que s’ha decidit que no sigui marcada per les agendes dels diferents partits que la conformen”. D’aquesta manera i en qualsevol dels escenaris, “Ara Més tindrà continuïtat més enllà de la convocatòria electoral”. Per mor d’aquesta autonomia funcional, des d’ara mateix “treballarà des de la proximitat a la ciutadania en cadascuna de les illes i es farà ressò de les qüestions que es perceben amb una major preocupació social” i, així, la futura candidatura anirà recollint els suports socials “d’un electorat insularista que no ha parat de créixer en els darrers anys i que fins ara no ha tingut un projecte estable i representatiu de totes les illes en el qual confiar”.
Per assolir un diputat del Congrés per Balears és necessari arribar almenys a un 11% dels vots. Sempre, per suposat, dependrà de la participació, entre d’altres coses, però per sota d’aquest percentatge és gairebé impossible obtenir l’escó. Per exemple, l’abril de 2019 Vox va aconseguir un diputat a Madrid per les Illes amb el 11,28%, 58.382 vots. L’evolució del suport electoral que obté el sobiranisme a les generals a Balears —vegeu requadre— deixa clar que s’ha quedat sempre lluny de l’objectiu, amb l’excepció de 2004, quan sota la fórmula de Progressistes (la coalició dels dos PSM, de Mallorca i Menorca, amb Esquerra Unida, Els Verds i Esquerra Republicana) va aconseguir el que és, amb diferència, el seu millor resultat, el 8,74%, amb 40.289 vots. Es quedà 6.117 paperetes per sota de la xifra que li hauria donat el diputat.