Un nadó badalla embolicat amb una manta de colors a la pàgina web de BioTexCom, la clínica de gestació subrogada ucraïnesa, després d’haver estat plorant. Una infermera emet un soroll perquè calle mentre s’hi inclina, sense parar de gronxar el bressol.
Al costat del vídeo hi ha un avís: “Estimades pacients de BioTexCom! Malauradament, el nivell de l’atac militar rus a Ucraïna ha superat tota expectativa. Per això, us preguem que mantingueu la calma, que no entreu en pànic i que seguiu les normes de conducta. Us recordem que la vostra vida i la dels vostres fills depén d’això”.
El nounat, esgotat, és un dels 18 nadons refugiats actualment en un soterrani de l’empresa de ventres de lloguer més gran d’Ucraïna, localitzat als afores de Kíiv, mentre esperen que els vinguen a buscar. Des que va començar la invasió russa, les seues futures famílies es troben cada vegada amb més complicacions a l’hora de recollir-los. I naixen molts nadons cada dia, mentre que altres centenars de menuts estan a prop de fer-ho.
Des del 2015, la prohibició d’aquesta pràctica en molts països com el Nepal, l’Índia i Tailàndia, ha fet que Ucraïna es convertisca en la capital mundial dels ventres de lloguer. Es calcula que hi ha entre 2.000 i 3.000 nadons nascuts per subrogació en aquest país de l’Europa de l’Est, la majoria d’ells per a parelles a l’estranger. Abans de la guerra, el sistema utilitzat per Ucraïna era àmpliament reconegut per la seua professionalitat i simplicitat. A BioTexCom els packs costen entre 40.000 i 65.000 euros, molt menys que als EUA, per exemple, que també permet aquest mètode.
Maria Holumbovska és la responsable de les relacions internacionals de l’empresa a Alemanya. Des de Kíiv ha fet declaracions sobre les dificultats que presenta la invasió russa.
—Sra. Holumbovska, la vostra clínica és una dels majors empreses del país en el sector de la gestació subrogada, la qual s’encarrega d’aproximadament una quarta part del mercat global. Quants nadons hi ha a càrrec vostre, actualment?
—Ara mateix hi ha 18 nadons en el nostre refugi antiaeri als afores de Kíiv, però cada dia n’arriben de nous. Disposem d’una altra ubicació al centre del país, i també n’hi ha molts en les clíniques maternals de la mateixa capital. Tan prompte com siga possible traure’ls-hi, el nostre metge en cap els recollirà personalment, juntament amb representants d’un batalló de voluntaris. En total, tenim uns 35 nadons al país.
Sobre Maria Holumbovska
Maria Holumbovska, nascuda l’any 1987, representant de BioTexCom a Alemanya. Va estudiar Llengua i Literatura Alemanyes a la Universitat de Jitòmir, a l’oest d’Ucraïna. Forma part de l’empresa des del 2014.
—Com són les condicions dels soterranis?
—Els afores són relativament tranquils, només s’escolta alguna explosió des de lluny. Hi ha vuit infermeres tenint cura dels nadons, la majoria de les quals són dones que tenen la seua pròpia família principalment en altres regions del país. Des de l’inici de la guerra no han tingut la possibilitat de tornar a casa. Tanmateix, estem ben aprovisionats quant a aliments i bolquers. Estem rebent donacions molt generoses de diferents països. També de clients que han acudit al nostre mètode anteriorment.
—Des que va començar la guerra algunes parelles han aconseguit traure els nadons d’Ucraïna, com el cas publicat sobre la parella suïssa que va viatjar fins aquí amb el seu avió privat. Actualment, hi ha la possibilitat de recollir-los?
—Moltes parelles volen intentar-ho, malgrat els riscos. En aquestes últimes tres setmanes ja han vingut a recollir cinc nadons des d’Alemanya, i en falten tres. El primer va nàixer un dia abans de la invasió. La parella vol endur-se’l immediatament. Volen fer una part del viatge en cotxe i l'altra en tren. El viatge és perillós, és clar, i dura diversos dies. I en el moment en què arriben no podran fer mitja volta i marxar directament cap a casa".
—Per què no?
—Abans de la guerra el procés burocràtic durava més o menys un mes. Ara l’hem accelerat, juntament amb altres agències, per tal de reduir-lo a un parell de dies. Ja no calen tants documents. Però els infants necessiten un passaport de l’ambaixada d’Alemanya, cosa que és prou difícil d’aconseguir en aquest moment. Ens agradaria que l’ambaixada alemanya responga amb més rapidesa a les nostres demandes.
—Des de quins països venen a recollir els nadons?
—Venen d’arreu del món: França, Regne Unit, Àustria, Suïssa, Israel, l’Argentina, el Brasil i la Xina. Els nadons més grans són per a parelles xineses, que no poden marxar del seu país a causa de les estrictes mesures de la covid.
—Com es troben les mares subrogades?
—Tenim al voltant de 600 dones embarassades en tot el país. Aproximadament 80 nadons són per a parelles alemanyes. Venen de moltes regions del país, i afortunadament les dones embarassades de Mariúpol van ser evacuades a temps. Algunes de les dones de Kíiv encara viuen a casa seua, mentre que d’altres, concretament les que estan en fase d’embaràs avançat, viuen en els nostres pisos compartits. Com a norma general, només eixim si és absolutament necessari. Encara podem anar al supermercat a fer la compra. Quan sonen les sirenes antiaèries ens dirigim cap al soterrani. Al principi feia molta impressió, però ara ja quasi n’estem acostumats.
—Per què no evacueu les dones embarassades del país?
—Ho vam considerar al principi de l’atac. Però no pensàvem que s’allargaria tant. Ens semblava massa perillós viatjar a través d’Ucraïna amb dones en un estat de gestació avançat. Què passaria si una d’elles comencés a donar a llum en una zona de conflicte? Haurien de fer-ho en qualsevol lloc disponible, que segurament no seria una clínica. Aleshores, vam arribar a la conclusió que era millor quedar-s’hi i veure què passa.
—Hi ha mares que hagen marxat pel seu compte?
—Sí, algunes de les nostres mares subrogades van agafar un avió fins a Polònia, però eren dones que estan en els primers mesos de l’embaràs i ens van prometre que tornarien per al part. El problema està en el fet que la gestació subrogada és legal a Ucraïna, però no als països del voltant. Si els nadons naixen a Polònia, es converteixen legalment en els fills de les dones. El procés burocràtic per combatre aquesta situació seria extremadament lent.
—Què penseu fer a partir d’ara?
—Esperem que el conflicte no s’aguditze a Kíiv i que no acabem en la mateixa situació que altres ciutats. Esperem que Alemanya per fi ens ajude de veritat. Continuarem tenint cura dels nadons fins que puguen endur-se’ls. I volem ajudar més parelles a tenir fills, la majoria de les quals ja han signat un contracte. Aquesta situació també els afecta molt.
Traducció de Yuliya Melnyk