Han passat trenta anys de l’estrena de JFK (1991), una fascinant i complexa producció dirigida amb mestria per Oliver Stone, director avesat a la lluita i a agitar el component ideològic de les aigües estancades de l’art cinematogràfic, i que plantejava molts punts foscos en el relat oficial sobre la mort del president Kennedy. El magnicidi més famós de la història, comès el 22 de novembre de 1963 a Dallas, en un revolt que ha passat a la posteritat per les imatges, per la posterior gestió dels fets, per la cruesa de viure en directe la mort d’un home amb massa enemics, sobretot a dins, als Estats Units.
En aquella obra, el director de Wall Street (1987), Nixon (1995) o Natural Born Killers (1994) esmicolava fins al més mínim detall la mort del president de la primera potència mundial, amb l’objectiu de reobrir el cas i posar llum a la foscor, dit a la nostrada manera. Espectacular i hipnòtica, de ritme trepidant i combinant unes actuacions de primera (Kevin Costner, Tommy Lee Jones, Gary Oldman, Donald Sutherland, Jack Lemmon, Sissy Spacek…) amb imatges d’arxiu, aconseguia que el missatge ens calés ben endins: ningú, a hores d’ara, pot afirmar que Lee Harvey Oswald matés Kennedy, ni tampoc negar que hi va haver més tiradors, des de més punts. O, fins i tot, afirmar que tot va ser una conspiració de la CIA, amb el vicepresident Lindon B. Johnson al cas de tot. Una mort sense cap certesa fefaent, rodejada d’un gran núvol de pols que no permet veure-hi amb nitidesa.
Presentada al BCN Film Fest, Stone recupera el fil de la conspiració de les conspiracions per teixir el documental JFK Revisited: Through the Looking Glass. A través del guió de James DiEugenio, seguim l'arxiu reobert i els nous materials desclassificats que ens condueixen pels fets. Perquè, de vegades, el misteri més gran i addictiu és la realitat mateixa, en cru: allò que va passar, les omissions que hi va haver, el relat interessat que s’anava filtrant a la premsa, les mans potineres de forenses, jutges i polítics, el joc d’espies amb ínfules de grandesa en plena guerra freda, el redoble dels míssils de fons i amb la por atàvica i extrema al comunisme, el dimoni que calia perseguir i exterminar.
Al documental, Stone s’aboca a desmentir la teoria rocambolesca —i majoritàriament acceptada— de la "bala màgica", aquella disparada per Oswald des del sisè pis de la biblioteca infantil i que va travessar l’espatlla del president, el pit i el canell del senador de Connally (al seient del davant), per acabar finalment a la cuixa d’aquest. O les actuacions perverses de les agències (CIA i FBI) i de l’oposició (tan republicana, com demòcrata), que s'evidencia en el paper galdós de la Comissió Warren. Despropòsit rere despropòsit, amb les imatges de l’autòpsia, amb cadenes de custòdia vulnerades, forenses que no ho són, personal macabre de l’exèrcit i, fins i tot, la suplantació del cervell del president.
Un nou intent per desmuntar l’oficialitat d’allò que ens arriba, les clavegueres de la gran política. Per qüestionar-ho tot, amb ritme i un bon muntatge, però amb el handicap de no aportar més proves concloents i amb un excés de reiteració en el missatge. Més valuosa com a arxiu i avís per a navegants, que com a document de valor cinematogràfic.
JFK Revisited: Through the Looking Glass
Direcció: Oliver Stone
Estats Units, 2021
Durada: 115 minuts
Guió: James DiEugenio
Música: Jeff Beal
Fotografia: Robert Richardson
Documental.