La setmana passada es va presentar a Palma la biografia Llorenç Bisbal. El líder històric del socialisme mallorquí (1876-1935), escrita per l'historiador Antoni Vidal i editada per Illa Edicions amb la col·laboració del PSIB-PSOE i de la socialista Fundació Gabriel Alomar. Bisbal fou el gran impulsor de socialisme a Mallorca i a pesar de la seva importància històrica no ha gaudit gaire de l'atenció dels historiadors.
Bisbal. Tal i com explicà a la presentació del seu llibre l'autor, el dirigent socialista, malgrat el paper fonamental del seu lideratge al front del PSOE balear, no ha despertat tant d'interès com d'altres dirigents del moviment obrerista de principis del segle XX a l'arxipèlag. Destaca Vidal que «la figura de Llorenç Bisbal com a líder del socialisme mallorquí» no havia tingut mai una atenció preferent que mereixés una biografia en profunditat. «És un personatge sobre el qual encara no s'havia elaborat cap investigació àmplia, com és el cas», assegurà l'autor. L'historiador explicà que «s'havia abordat la vida i història de Bisbal amb breus articles monogràfics, però no a través d'un un compendi sobre la seva trajectòria», com ara ha fet ell mateix amb en el llibre presentat. El qual prové del que fou la seva tesi doctoral, centrada en la prolífica activitat de Bisbal al llarg de la seva vida.
La secretària general del PSIB-PSOE, Francina Armengol, no es va voler perdre la presentació de l'obra. Recalcà la figura de l'històric dirigent socialista, un obrer autodidacta que va ser el principal impulsor del PSOE a Balears i el més destacat dirigent sindical del primer terç del segle XX. El qualificà com la «inspiració» dels socialistes actuals «per continuar el seu camí». Segons l'actual líder socialista, «la dedicació de Bisbal a la defensa dels drets dels treballadors i a la lluita per un ideal de justícia social és una autèntica inspiració per continuar el seu camí» i si bé «les circumstàncies (actuals) són molt diferents» perquè «hem avançat en la consolidació d'un estat democràtic i social», les notícies recents «al nostre país i a Europa ens han de fer tenir plena consciència que la lluita pels drets socials i les llibertats no està mai conclosa (en referència als avanços electorals de la ultradreta a Espanya i França) i ens ha de tenir als socialistes preparats per fer-hi front». Glosà la presidenta balear «la voluntat de servei, honradesa i bona administració» de Llorenç Bisbal, principis que reivindicà que «han de seguir essent imprescindibles per a tot aquell que vulgui accedir a una responsabilitat pública».
Per la seva banda, el responsable de la Fundació Gabriel Alomar, Cosme Bonet -que també és senador del PSOE-, destacà que «aquesta biografia ve a cobrir una mancança important en la història de les Illes Balears», perquè és una obra que «recupera la figura i el llegat d'un nom sense el qual no es podria entendre l'expansió del moviment obrer i del partit socialista durant el primer terç del segle XX».
Llorenç Bisbal i Barceló va néixer a Alcúdia el 1876 i morí a Palma el febrer de 1935. De molt jovenet, com era costum a l'època en les famílies modestes, els pares el posaren a fer feina. En el seu cas de sabater, ofici seguí fent de forma ininterrompuda fins el moment de fer el servei militar, als 19 anys. Va ser a files quan aprengué a escriure, perquè de nen no havia pogut anar a l'escola. El descobriment de la lectura fou l'entrada a un nou món, per al jove Bisbal. Llegí voraçament obres de sindicalistes i socialistes com Antonio García Quejido i Pablo Iglesias. En tornà a la vida civil, entrà en contacte amb els cercles socialistes de l'illa. Hi ha constància que el 1899 pertanyia a l'agrupació socialista de Palma. Seguia en l'ofici de sempre, cosa que li permeté aplicar al seu sector les idees adquirides a través de la lectura. Així, el 1907 publicà diversos escrits sobre les condicions dels obrers de la indústria sabatera a les Illes. El 1913 fou els fundadors de la Federació Balear del PSOE. Així mateix va ser un dels responsables de l'organització a Balears del sindicat socialista UGT, el 1925. Convençut de la necessitat d'explicar el socialisme per tot arreu, s'implicà en les tasques de divulgació en societats recreatives i d'ajut als obres, així com es posà al capdavant del setmanairi El Obrero Balear, òrgan de la Federació balear del PSOE.
El 1917 féu el salt a la política institucional. Va ser regidor de l'Ajuntament de Palma -responsable d'abastiment– fins el 1922. Durant la dècada dels anys vint assolí la presidència de la Federació de Societats Obreres de Palma, amb un parèntesi d'un any per mor de la crisi provocada per la ruptura (1921) entre els comunistes i socialistes. Quan s'instaurà la Segona República tornà guanyar un escó de regidor de l'Ajuntament de Palma i durant uns mesos -de l'abril fins a l'octubre de 1931 – fou el batlle de la ciutat. Fruit de les bregues internes entre les diverses tendències del seu partit decidí dimitir del càrrec institucional. Molt respectat entre els seus companys, l'elegiren el maig de 1932 president de la Federació Socialista Balear, justament per assegurar la unitat de les diverses famílies internes. Però la seva salut es tornà molt fràgil -tenia 56 anys – i l'obligà a renunciar al càrrec orgànic poc temps després. Progressivament anà agreujant-se la malaltia que patia fins que morí a Palma el febrer de 1935.