El director general de la radio i televisió pública de les Balears (IB3), Andreu Manresa, va ser reelegit dimarts passat per seguir un altre mandat en el càrrec. Amb els 31 vots favorables de l’esquerra -PSOE, Més per Mallorca, Unides Podem, Més per Menorca i Gent per Formentera– i en blanc de l’oposició -PP, Ciutadans, PI i Vox – assolí la majoria absoluta que requereix el nomenament. El 22 de març no va aconseguir la majoria de tres cinquenes parts que cal per ser elegit en la primera votació.
Un pic que el Parlament l'ha nomenat, serà publicat al Butlletí Oficial de Balears (BOIB) i al de la Cambra legislativa i el nomenament serà finalment concretat quan Manera prometi o juri el seu càrrec davant la Mesa del Parlament.
Internalització. Des de que va ser nomenat per primera vegada, el 2015, Manresa es mostrà favorable a canviar el sistema de producció, avui marcat per l'externalització de la producció i sobretot en tot el que fa referència als informatius. Tanmateix, no depenia d'ell sinó d'un acord polític dins del Govern que permetés destinar prou recursos econòmics a dotar el procés de reconversió de la cadena de producció dels informatius. L'esquerra criticà en el moment de la creació d'IB3, el 2006, aquest model externalitzat, sobretot el d'informatius, però ni durant el segon Govern del Pacte de Progrés (2007-2011) ni en el primer de Francina Armengol amb la resta de l'esquerra (2015 -2019) es va fer una sola passa en la direcció d'internalitzar els informatius, a pesar de les peticions en aquest sentit de la plantilla de periodistes i de les mobilitzacions que ha protagonitzat -incloses vagues – per intentar negociar una solució. En els últims tres anys les mobilitzacions s'havien intensificat i l'enfrontament entre les parts arribà a ser força dur. Finalment el Govern acceptà iniciar el procés d'internalització. Talment ho va anunciar el 14 de gener passat la presidenta Armengol.
La internalització serà efectiva una vegada vagin acabant els cinc contractes (suport tècnic, operació tècnica a la ràdio, operació tècnica a la televisió, explotació d’estudis i, el de més volum, el de producció de continguts informatius) que actualment externalitzen la producció dels serveis informatius. Aquests compromisos signats tenen una finalització prevista entre finals d’enguany i l’1 de febrer del 2023 el darrer d’ells. Els afectats són prop de 350 treballadors, els quals seran subrogats conforme acabin les contractes i passaran a formar part del personal propi de la Comunitat Autònoma com a empleats indefinits no fixes, fins que l’ens públic convoqui una oferta d’ocupació pública.
Al respecte d’aquest procés, el portaveu de Més per Mallorca al Parlament, Miquel Ensenyat, digué aquest dimarts que serà el «principal repte» al qual haurà de fer front Manresa en el seu segon mandat. Segons Ensenyat l’acord per la internalització ha estat possible gràcies «al compromís adquirit per Més ara fa dos anys de no prorrogar el contracte amb l'actual empresa concessionària». Segons el portaveu sobiranista, «es tracta d'una reivindicació justa que beneficiarà a la llarga tant els treballadors com l'administració i la ciutadania».