Una adolescent està a la gatzoneta sobre el terra polsós, la seua llarga túnica cobreix el seu cos de dalt a baix, fins als peus. Sota el vestit, hi ha sang que degota sobre la sorra. Tothom ho sap, però ella no vol que ningú ho vegi. La jove té la menstruació, però ací al campament no hi ha ni compreses ni tampons – de fet, no hi ha ni tan sols res per menjar. Així que es queda en la mateixa posició durant dies seguits, amb l’esperança que acabe prompte.
Està envoltada de lones de plàstic que s’agiten amb el vent, estirades sobre branques lligades per tal de crear petites tendes rodones. És un campament per a població desplaçada, creat pel govern somali a la zona sud del país. De tant en tant hi passa un camió d’aigua, però han d’ocupar-se de tota la resta de coses. Tots solien ser pastors de vaques, però la llarga sequera ha exterminat el seu bestiar i les seues subsistències. Aquesta situació ha afectat 4 milions d’habitants somalis, d’un total de 16 milions.
Entre les tendes improvisades, es poden veure muntons de terra periòdicament. Són tombes, i solien estar a la vora del campament. Però cada dia apareixen desenes de persones que es construeixen tendes. Una ciutat de tendes que s’ha estès més enllà de la mort.
El 29 de març té lloc un altre enterrament. Un home s’allunya de les tendes i es dirigeix cap als arbusts amb el que sembla ser un rotllo de material en braços. Un grup de més o menys una dotzena d’homes l’esperen a uns cent metres, al costat de l’arbust on han cavat un forat. El rotllo de material és tan fi que costa d’imaginar que es puga embolicar un cos. Però és el d’una xiqueta de quatre anys, la petita Ubah, que ha mort unes hores abans, just després de les pregàries matinals.
El dia anterior, DER SPIEGEL va estar amb Ubah i la seua mare, una trobada (que asseguren que fou) duríssima. A la xiqueta, que estava estirada entre els braços de la mare, se li veien clarament els ossos a través de la pell. Pràcticament no podia aixecar el braç. Tot just acabava de passar un equip mòbil de metges que havia mesurat el diàmetre del braç superior d’Ubah, que tenia el braçalet MUAC tan enfonsat en la zona roja que ni s’apropava al límit mínim.
“La seua situació empitjora dia a dia. Ja quasi no aguanta més”, va dir Juhara Ali, la seua mare. Encara abans que arribara la desnutrició, Ubah havia estat dolenta, i havia nascut amb la meitat del cos paralitzat. “Solia beure llet dels nostres animals, que li donava força”, va dir Ali. Però quan els animals van morir, va arribar la fam. Els cinc membres de la família es van veure obligats a anar-se’n de casa seua. Van caminar durant cinc dies i cinc nits per arribar al campament, havent-se quedat sense menjar després del segon dia. I quan per fi van arribar, perdurava la fam. No hi ha cap organització d’ajuda humanitària que duga aliments al campament de forma permanent. Els dies ‘bons’ aconsegueixen un sol àpat. Els dies ‘dolents’ no hi ha absolutament res.
Els doctors van enviar la xiqueta a l’hospital més pròxim, localitzat a la ciutat portuària de Kismaayo, a uns 15 quilòmetres. Però ja era massa tard. Ubah fou víctima de la sequera. “La recordaré com una xiqueta feliç. Sempre s’estava rient amb els seus germans”, diu la mare. Segons les autoritats, quinze persones, de les quals la major part són infants, han mort de fam en aquesta regió durant les últimes setmanes.
A uns 500 quilòmetres cap al nord, a la capital somali de Mogadiscio, s’estan carregant sacs d’aliments. Hi ha la bandera dels EUA impresa i el segell USAID. Els sacs estan plens de pèsols, blat i melca. Pretenen ajudar a salvar vides, però el magatzem del Programa Mundial d’Aliments (PMA) de la ciutat no està ni mig ple.
“No podem fer res per la gent dels campaments. Els estem deixant tirats”, va dir El-Khidir Daloum, director local del PMA a Somàlia. I el motiu és un de bastant banal: simplement no hi ha suficients diners. Segons els càlculs de diversos organismes humanitaris, de la quantitat total d’ajuda que necessita, Somàlia només n’ha vist el 3%. Cosa que significa que falta el 97%, fet que es tradueix en gent morint de fam. Com Ubah.
I des de fa poc, també falta ajuda alimentària que ja ha estat pagada. Quasi la meitat dels aliments que el PMA distribueix a les víctimes de la sequera somali acostumaven a procedir d’Ucraïna. Aquesta ajuda havia d’arribar, suposadament, el 10 de març – 1.188 tones de pèsols per regions que pateixen penúria a Etiòpia i Somàlia. La càrrega havia estat programada per sortir des de la ciutat portuària ucraïnesa d’Odessa, que està, com la resta del país, sota l’atac de l’exèrcit rus. Els organitzadors del PMA a Mogadiscio van rebre un missatge informant sobre l’endarreriment de l’ajuda fins al 15 de març. Però aquesta data límit es va sobrepassar, i l’ajuda mai no arribà. I la gent de Somàlia continua patint.
En altres casos, els experts en logística de l’AFP almenys estan assabentats de l’estat de la càrrega. “Alguns dels enviaments que ens havien promès els donants de sobte es van redirigir a Ucraïna“, va dir Daloum. A Roma, la seu del PMA confirma que alguns enviaments van ser redirigits a Ucraïna en comptes de continuar el seu camí fins les zones més crítiques a què estaven destinades en un inici. Però des de la seu també confirmen que aquestes alteracions no afectarien al subministrament humanitari d’aquests països mentre hi haguera suficients reserves provisionals disponibles. Tot i així, la guerra d’Ucraïna ha dificultat molt més el proveïment de productes frescos. Ara, la fam d’Europa es baralla amb la de l’Àfrica. Ja hi ha víctimes de la violència de Vladímir Putin arreu del món.
Els enviaments no són l’únic problema. El Programa Mundial d’Aliments i altres organitzacions humanitàries també s’enfronten al repte que suposa la ràpida pujada de preus. Els pressupostos que tenen ja no donen per tant com abans, així que poden ajudar molta menys gent. De totes formes, en alguns països de l’Àfrica, com Somàlia, els preus ja s’havien disparat abans de la invasió russa sobre Ucraïna. Molta gent ja no es pot permetre ni tan sols els aliments més bàsics. Sequera a casa i guerra a l’estranger: una combinació mortal.
Durant les últimes setmanes, moltes de les visites de donants importants que estaven planificades a Somàlia han estat cancel·lades, va dir Daloum, coordinador local del PMA. “Això significa que ja no ens tenen en compte. És injust. Ens solidaritzem amb la gent d’Ucraïna, perquè no mereixen el que està passant. Però la gent de Somàlia no ho mereix tampoc”.
“Actualment és extremadament difícil recaptar fons. Molts donants potencials diuen que la guerra d’Ucraïna està esgotant una gran quantitat de recursos”, va dir un altre oficial superior de l’ONU. “Cal que seguim prioritzant, però ens estem quedant a poc a poc sense criteri”. Els treballadors humanitaris han començat a mirar les previsions de pluja, ja que és on hi ha més probabilitat de supervivència –i algunes organitzacions han començat a destinar els seus últims esforços a aquestes regions.
“La guerra d’Ucraïna ha distret l’atenció de la catastròfica sequera de Somàlia”, va escriure l’Oficina per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris, de les Nacions Unides (OCHA) a principis de mes. Aquest fet es va evidenciar en una reunió que va tenir lloc recentment, una vesprada de dimecres a l’altra banda del golf d’Aden, al Iemen. El país segueix sumit en una brutal guerra civil, en una situació que l’ONU descriu com a “una de les pitjors crisis humanitàries actuals del món”.
Es va programar una reunió de donants importants per alleugerir aquest patiment. Els organitzadors de la conferència van avisar abans de la reunió que el patiment en altres parts del món no pot ser ignorat malgrat la guerra d’Ucraïna. Però al final, només es va recaptar una tercera part de l’objectiu de 3,9 milions d’euros. L’ONU va expressar “decepció” respecte al resultat.
Encara abans de la invasió russa d’Ucraïna, les organitzacions internacionals ja tenien problemes amb la recaptació de fons. Segons la Comissió Europea, es necessita ajuda humanitària més que mai, i les crisis hi apareixen constantment. Els diners destinats a Ucraïna fins ara no han estat retallats dels pressupostos d’altres països. Tot i així, l’escletxa entre els diners de què disposem i els que necessitem continua creixent.
De fet, el canvi climàtic està transformant completament gran part del territori de l’Àfrica en un desert inhabitable. Després d’uns anys de desenvolupament en molts països del continent, de sobte ha tornat la penúria. I a les crisis s’hi ha sumat una catàstrofe humanitària just al centre d’Europa, provocada per la cruel invasió de Putin sobre Ucraïna. El món s’està dessagnant i als països rics del món no els queden benes.
El mes de març és un dels mesos més decisius de l’any, ja que molts països estan a punt d’aprovar els pressupostos. Mentrestant, des de Washington arriben senyals extremadament preocupants: per una banda, els EUA està donant 4.100 milions de dòlars a la causa d’Ucraïna, però alhora, el pressupost humanitari per a la resta del món ha quedat reduït a 1 milió de dòlars durant l’últim any. Diverses organitzacions humanitàries han mostrat la seua rotunda oposició a les dades.
El pressupost d’Alemanya, que es va presentar a principis del mes de març, és similar. Es preveu una pujada lleu dels diners disponibles per a ajuda urgent, probablement com a resultat de la guerra. No obstant, hi haurà retallades arreu per cobrir els 800 milions d’euros del Ministeri del Desenvolupament perduts en finançament, pendents de les negociacions en marxa.
L’ajuda transitòria, terme que es refereix a les mesures que van més enllà de l’ajuda urgent, s’ha vist particularment afectada. Aquests fons s’utilitzen per a l’excavació de pous, per exemple, o per impulsar pràctiques agrícoles resistents a la sequera i crear llocs de treball per als desplaçats.
L’any 2020, el finançament per aquest tipus de mesures en els pressupostos alemanys va ascendir a 1.000 milions d’euros, però aquella quantitat ha estat reduïda a la meitat en els pressupostos d’enguany. “Degut al creixent nombre de crisis, aquest desenvolupament és qüestionable”, segons l’ONG One. La xifra nova ha aixecat tensions a Berlín, dins del Ministeri de Desenvolupament, segons ha pogut saber DER SPIEGEL.
El següent congrés de donants importants, respecte l’Afganistan, és el 31 de març. La de Síria està programada per al mes de maig. Inclús abans de la invasió de Putin, ja s’havia tornat més difícil recaptar els fons necessaris. Tot i així la guerra ha agreujat la situació. Els tancs i les bombes russes no estan destruint només els edificis residencials de les ciutats ucraïneses. La guerra també està matant els infants de Somàlia.
Traducció de Yuliya Melnyk