El Govern i l’Ajuntament de Pollença van retre homenatge aquest passat dimecres a les quatre víctimes de la repressió franquista naturals d’aquest municipi mallorquí que han estat localitzades a les fosses exhumades i que han pogut ser identificades i retornades a les seves famílies.
Segons informa la pàgina web del Govern, «la identificació biològica dels quatre pollencins l’ha duit a terme el laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz), i ha estat possible gràcies a les anàlisis d’ADN realitzats a partir de les mostres dels familiars i a l’elaboració d’estudis antropològics desenvolupats per la Sociedad de Ciencias Aranzadi. Uns treballs que s’emmarquen dins dels Plans d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil i el Franquisme 2018-2019 i 2021-2022 del Govern» balear.
Fins ara, en total, s’han pogut recuperar les restes de 218 persones assassinades en les Illes durant la Guerra Civil i el franquisme, de les quals ja s’ha identificat a 36 i retornat a 34 a les seves famílies.
En l’acte que s’ha celebrat aquesta setmana a Pollença hi participaren, al costat dels familiars de les víctimes, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Sectors Productius del Govern, Jesús Jurado; el batle de Pollença, Tomeu Cifre; la representant de la Comissió de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, Antònia Mercadal; i la representant de la Comissió de Memòria de Pollença, Marina Llobera, entre altres.
Jurado va agrair en la seva intervenció «la constància i la lluita» de les famílies, «ignorades per tots els governs democràtics fins fa ben poc»; el treball d’entitats memorialistes com Memòria de Mallorca o la Comissió de Memòria de Pollença, «que no han deixat de reivindicar i de proposar iniciatives per a avançar pel camí de la veritat, la justícia i la reparació, fins aconseguir que la memòria democràtica sigui una de les línies bàsiques en el terreny dels drets humans d’aquesta administració autonòmica i les Illes Balears una de les comunitats més avançades de l’estat en aquest àmbit»; i a la comunitat d’investigadors, el treball i el coneixement de les quals «és imprescindible per poder recuperar aquestes històries que un cop d’estat fallit, una terrible guerra civil i una dictadura cruel varen intentar esborrar». Segons el membre del Govern «no hi ha concòrdia possible sense justícia» i remarcà que «la condició prèvia perquè existeixi una concòrdia real és que es faci justícia amb les víctimes oblidades».
El batlle de Pollença, per part seva, destacà la importància de l'acte «per tal de donar visibilitat a les famílies, que ja han pogut enterrar així com toca als seus familiars, però també per a donar-los tot el suport institucional en la tasca que s’està fent per obtenir Justícia i, sobretot, per tal de recuperar i identificar les restes dels seus éssers estimats».
Els quatre assassinats. Josep Pont Cladera va néixer el 28 de març de 1910. Simpatitzant de les esquerres, feia feina d’espardenyer i de xofer, va ser president de la Joventut Pollencina entre 1934 i 1936, i jugava com a davanter en el club de futbol d’aquesta societat. Quan es produí l’aixecament feixista feia poc que s’havia casat amb na Maria Payeras Serra, i encara no tenien fills. Acusat d’haver participat en la resistència pollencina al cop d’estat i d’haver estat qui va dur els carrabiners cap al Port de Pollença davant la imminent entrada de l’exèrcit revoltat al poble, va ser posat en cerca i captura. La seva família el va amagar durant més de dos mesos i son pare li preparava la fugida de l’illa, però cap a finals de setembre els falangistes el varen trobar i el varen tenir tancat uns dies a la Llimonera, la presó de Pollença. El vespre del 30 de setembre el varen treure d’allà, amb en Bartomeu Cabanelles Botia i en Joan Domingo Covas -fundador i membre de l’executiva d’Esquerra Republicana Balear al Port de Pollença. L’endemà de matí, els tres homes apareixien morts, tirant a una cuneta, amb les mans fermades i múltiples impactes de bala. Les diligències judicials, com era d’esperar, no aportaren cap indici per trobar els culpables i els cossos foren enterrats a una fossa comuna del cementeri de Calvià, sense identificar. La repressió es va acarnissar amb la seva família. Son pare i un germà –en Pedro– varen estar empresonats com a presos governatius –és a dir, sense causa judicial, només per ser considerats d’esquerres i, per tant, perillosos–, i un altre germà seu –n’Antoni–, que passà tota la guerra com a mariner a la flota republicana, el 1939 hagué de partir a l’exili del qual ja no va tornar.
Antoni Castañer Cifre va néixer el 9 d’octubre de 1903. Era jornaler, s’havia casat amb na Maria Reynés, amb qui tenia una filla, de nom Catalina. Va ser acusat d’haver participat en els actes de resistència al cop d’estat i quan anaren a cercar-lo a ca seva, no el trobaren. En tornar de la feina i saber que demanaven per ell es presentà a les noves autoritats i ja no tornà a ca seva. Després d’estar uns dies a la presó de Pollença, va ser traslladat a Palma amb dos presoners més, però mai hi varen arribar. El cos va aparèixer el 22 d’agost de 1936 al costat dels de dos homes més, tirant en una vorera de la carrera que porta a Palma.
Miquel Marquet Perelló va néixer el 13 d’agost de 1898. Jornaler, estava casat amb na Margalida Aloy Solivellas i tenien quatre fills. Després del cop d’estat i de l’entrada de l’exèrcit revoltat a Pollença, va ser acusat d’haver participat en els actes de resistència i de defensa de l’ajuntament republicà, i fou posat en cerca i captura. Va estar amagat prop d’un mes, però els falangistes que el cercaven varen amenaçar amb detenir la seva dona, fet pel qual s’entregà. Va estar uns dies detingut a Pollença, fins que va ser traslladat a Palma amb dos homes més, però mai hi arribaren. El 22 d’agost de 1936 el trobaren mort, amb Antoni Castañer i un altre home. El seu germà Antoni Marquet Perelló i el seu cunyat Antoni Aloy Solivellas foren condemnats a 30 anys de presó pel delicte d’adhesió a la rebel·lió.
Antoni Oliver Jordà va néixer el 9 de gener de 1901. No se li coneixia militància política, però la informació que tenia la seva família referent a les circumstàncies de la seva mort era que mentre complia condemna per delicte comú es va ficar en problemes per haver ajudat a un pres polític. Va ser trobat mort el 19 de desembre de 1936 a la cuneta de la carretera Palma-Portocolom.