Entenem per art realista, l'art que a partir del 1906 a Catalunya conviu paral·lelament contraposat a l'idealisme Noucentista i després amb les avantguardes i que busca una renovació dels models realistes del segle XIX i incorpora característiques de l'impressionisme i postimpresionisme i experimenta de manera moderada alguns trets de l'art d'avantguarda, especialment del fauvisme. No és un art que tingui com a objectiu la crítica social,més aviat la intenció de l'artista és representar el seu entorn més proper i per tant no deixa de ser un art testimoni de la seva època. No és una tendència aïllada, té paral·lelismes amb l'art europeu d'entreguerres i també amb el nordamericà. Aquest realisme que es manifesta en diferents tendències i estils, té continuïtat fins al segle XXI. La llista d'artistes catalans és tan llarga com mal coneguda, però podria començar amb Feliu Elias del qual conservem obres datades dels del 1904 i continua per citar alguns noms entre molts amb Josep Mompou, Bosch-Roger, Camps Ribera, Alfred Sisquella, Josep Amat, Grau Sala, Roca Sastre… Simó Busom, recentment desaparegut el 2020, que actualment té una exposició d'homenatge a la sala Parés, la qual fa noranta-set anys -aviat un segle!- que es dedica a promocionar aquest art. Estem parlant de vàries generacions d'artistes, les primeres van veure la seva carrera truncada o en el millor dels casos molt alterada per la guerra civil i després tampoc van aconseguir el merescut reconeixement perquè en el període franquista es va afavorir i oficialitzar el cànon estètic de l'art abstracte.
Així arribem a l'actualitat amb una situació anòmala cronificada. Ja va costar molt que l'obra d'aquests artistes arribés al Museu d'Art Modern, que després es va convertir en Museu Nacional i al traslladar-se als anys 90 la col·lecció d'Art Modern del parc de la Ciutadella al Palau de Montjuic, gran part d'aquesta obra va quedar invisibilitzada als dipòsits del Museu Nacional, que prioritza l'exhibició de les seves joies romàniques, gòtiques i modernistes. Els darrers anys s'ha fet un esforç per mostrar una petita part d'aquests realismes amb l'ampliació d'algunes sales, la manca d'espai és l'argument que s'esgrimeix per no exhibir el potencial que queda amagat als magatzems, però mentre no arriba l'esperada ampliació del museu, bé que es podrien fer exposicions temporals que pal·liessin en part una presència visible més permanent.
Més greu encara des del punt de vista que ens ocupa, és la museització del nostre segon gran museu: el MACBA, que en la seva exposició permanent en rotació, pretén fer “la construcció d’un relat de l’art dels últims noranta anys situat a Barcelona” i no hi ha ni una obra d'aquesta extensíssima llista d'artistes realistes barcelonins. Pel que fa a les exposicions temporals la cosa encara és pitjor, sí que es fa de tant en tant alguna exposició purament artística com actualment s'exposa la col·lecció d'art conceptual de Rafael Tous però majoritàriament es presenten unes exposicions tant interdisciplinars i transversals que conviden a plantejar que és i què entenem per art, cosa que tampoc és dolenta en sí. Algunes d'aquestes mostres són molt interessants però és més que discutible la seva ubicació en un museu d'art.
Com que sovint ens emmirallem i pretenem trobar semblances amb una ciutat com és Nova York, em permeto fer una comparació amb el Whitney Museum of American Art ubicat entre la High Line i el riu Hudson cap al sud de Manhattan, que en principi té unes característiques semblants de categoria al nostre MACBA i també s'hi exposa art del segle XX i XXI, amb especial atenció, en les exposicions temporals, a l'art d'artistes vius. L'edifici també és emblemàtic, dissenyat pel famós arquitecte Renzo Piano, així com el nostre està signat per un altre reconegut arquitecte nord-americà Richar Meier, però aquí s'acaben les coincidències. En la seva exposició permanent, hi ha representades totes les tendències, estils, gèneres i suports que conformen l'art americà del segle XX. La pintura i escultura d'artistes americans de diferents tendències realistes de tot el segle XX, perfectament equiparables en qualitat a molts dels nostres artistes realistes, ocupa una part molt substanciosa del museu. Estem parlant d'artistes com Paul Cadmus, George Bellows, Robert Henri, Tomas Hart Benton etc.. En general, les obres estan exposades per afinitat de tendència i cronologia però també conviuen perfectament en harmonia a la mateixa sala les obres dels pintors realistes Edward Hopper i Andrew Wyeth amb les obres de la pintora avantguardista Georgia O'Keeffe que arriba a l'abstracció sense acabar de perdre del tot la figuració. Per suposat que també hi ha obres de les tendències que més ha interessat donar a conèixer aquí, com l'expressionisme abstracte de Jackson Pollock i de Mark Rothko, el pop art de l'Andy Warhol, l'avantguardisme d'Alexander Calder. També hi ha obra minimalista, instal·lacions de vídeo art etc… tot hi cap, com també hi cabria al nostre museu on hi ha molts espais infrautilitzats. Pel que fa a exposicions temporals, actualment n'hi ha una titulada The Eye Is Not Satisfied With Seeing que presenta l'obra dels últims deu anys d'una jove artista, Jennifer Packer's que és una feliç combinació d'art figuratiu realista amb abstracció, l'artista fa una revisió de gèneres pictòrics tan tradicionals com el retrat i la natura morta, amb intenció política. Les seves obres es poden veure amb l'explicació corresponent a la molt recomanable web del museu. https://whitney.org/visit .
El mateix criteri d'exposar de tot apliquen els dos grans museus d'art de Nova York, el Metropolitan Museum i el MoMA, on hi ha vàries exposicions d'art colonial d'artistes afroamericans, mexicans i de d'altres indrets de Sudamèrica. En moltes galeries novaiorqueses també domina aquest tipus d'art que en general és figuratiu, arrelat a la terra i també a l'esperit, utilitza tot tipus de suports i materials quotidians, des de plomes, robes bigarrades de diferents textures, boles de colors i tot tipus de pigments naturals…nosaltres encara som a les beceroles en aquest tema que aquí és especialment delicat i complex històricament.
A Nova York l'art realista, social, màgic, acolorit, sintètic, primitiu…. és tendència!