L’editorial Vibop, possiblement l’única amb una col·lecció dedicada al vi i la cultura, ha rescatat l’oblidat De Vinis, d’Arnau de Vilanova, i li ha encarregat la traducció -del llatí al català- al poeta i escriptor rossellonès Patrick Gifreu, que ja n’havia fet una versió francesa. El resultat és una petita joia editorial, no pel preu sinó per la quantitat d’essències -olfactives i intel·lectuals- que transmet la traducció i les notes de context de Gifreu, que ens transporten als orígens remots -en el temps i en l’espai- de dotzenes d’espècies i flors.
El llibre va ser presentat ahir a Barcelona, a l’Espai Boqueria, per l’editora de Vibop, Montse Serra, i el filòleg expert en literatura medieval Joan Santanach. Prèviament havia estat apadrinat per Josep Roca en una presentació a la premsa al Celler de Can Roca, a Girona.
El llibre dels vins consta de 51 receptes de vins i una explicació de les seves propietats curatives. Com explicava Montse Serra, tots els vins «es fan a partir del most». Això, destaca Serra, «és interessant perquè d’aquesta manera construeixes realment el vi». No es tracta d’afegir-li coses a un vi preexistent sinó de fer un vi nou de la barreja del most amb «barreges d’herbes, espècies, fruites i flors». Serra hi ha detectat tres tècniques bàsiques: «Posar-hi condiments al most, infusionar-lo amb espècies o altres elements (dins d’un saquet) o amb una certa cocció», tècnica, aquesta última, que implicava més riscos perquè el foc transforma els ingredients i «s’havia de fer amb més compte». D’aquí sortiran preparacions tan originals com el vi cosmètic, el vi de roses, el vi de saüc, el vi per acolorir les galtes, el vi de mel o el vi de toaleta.
El tractat original de De Vinis es va escriure el 1311 i ha estat tradicionalment atribuït a Arnau de Vilanova, tot i que alguns experts qüestionen ara aquesta autoria. Podria ser també obra d’un deixeble seu. El fet és que a l’edat mitjana va ser un llibre molt consultat a Europa. Santanach ha destacat que a Alemanya se’n feren 34 edicions de la traducció a l’alemany durant els segles XV i XVI.
Tot i això Joan Santanach ha recordat que el valencià Arnau de Vilanova va ser un dels homes més importants de l’època. «En aquells moments, la cultura catalana es projectava a Europa a través de dos autors, Ramon Llull i Arnau de Vilanova». Santanach ha explicat que també va ser metge de Pere el Gran i dels seus dos fills, Alfons II i Jaume II, i de Frederic II, rei de Sicília, i de les dones respectives. «Jaume II li va arribar a tenir tanta confiança que el va fer tornar de Roma perquè tingués cura de la salut de Blanca d’Anjou», la seva muller.
Vilanova també va fer una estada a Nàpols i, molt probablement, és allà on va escriure El llibre dels vins. La fama dels seus coneixements mèdics el van fer metge també de tres papes: Bonifaci VIII, Benet XI i Climent V. La seva relació amb els papats, però, va estar sempre mediatitzada per la seva religiositat, propera als franciscans i que, en diverses ocasions, l’impulsà a anunciar l’arribada (imminent) de l’Anticrist. La primera vegada va ser a la universitat de La Sorbona i va crear un gran rebombori. Vilanova, explica Santanach, «volia aconseguir una proximitat a la divinitat per uns canals laics», i no pels eclesiàstics, i això «topa amb els inquisidors, els dominics i els Papes». Per sort, els Papes també el necessitaven com a metge. Però Vilanova era «un antisistema per la banda espiritual». D'aquí, argumenta el filòleg, han sortit «històries apòcrifes que el vinculen amb alquímia i ocultisme», versions que els experts consideren més aviat llegendes.
El valor d’aquesta edició rau principalment en la introducció i notes de Patrick Gifreu i en la recerca d’una llengua molt acurada, que ha estat possible, com ha recordat Montse Serra, gràcies a la traducció del propi Gifreu i de la correcció d'en Jem Cabanes.
La introducció d’en Gifreu contextualitza no només l’obra d’Arnau de Vilanova sinó també la societat medieval que la va inspirar: «Una part essencial de la dieta medieval és el vi», afirma Gifreu. «Les racions diàries de vi per a un treballador que viu en una regió mediterrània varien entre un litre i dos. I el cost d’aquest vi equival al 25% de la despesa alimentària total».
Un llibre sobre els vins que podien guarir malalties o millorar la salut era, doncs, imprescindible.