La revista francesa Lire publicava fa uns mesos un dossier sobre rècords d'escriptors que no pretenia altra cosa sinó aplicar als llibres barems generalment utilitzats en l'esport o per a aclarir gestes tan dubtoses com ara saber qui és l'home del planeta capaç de menjar més plàtans en menys temps, o qui ha fet la botifarra més llarga de la història o quin és el nombre màxim de persones que mai ningú hagi estat capaç d'encabir en un 600, o el pes del carbassó més gran del món o qui té el rècord mundial d'encaixades de mà (19.592 en 8 hores). Tal com assenyalava l'autor de l'article que ens ha servit de base per a redactar aquest, és clar que cap dels escriptors esmentats a continuació no volia batre cap marca, ni pretenia superar cap rival. Es tracta més aviat de rècords involuntaris, que oferim sense cap afany de competició. Aquest és, doncs, el Guinness de les lletres.
L'escriptor més ben pagat. Només té 45 anys i és un especialista en novel·les d'enjoli i terror. Es diu Stephen King i en 1989 va aconseguir que li paguessin 26 milions de dòlars (2.800 milions de pessetes, aproximadament) com a avançament dels seus propers quatre llibres. Les novel·les de Stephen King acostumen a regnar al capdamunt de les llistes de llibres més venuts de tot el món. A més, obté quantitats encara més importants per drets d'adaptació cinematogràfics de les seves obres. Però, segons sembla, l'agost de l'any passat King fou superat per un altre escriptor nord-americà: Tom Clancy va rebre, en efecte, 14 milions de dòlars (1.600 milions de pessetes) en concepte d'avançament per la novel·la Without Remorse ("Sense pietat"), l'avançament més alt mai pagat per un sol llibre.
El llibre més gros. El Súper Book, editat en 1976 a Denver (Colorado, EUA). Obert, fa 2,75 x 3,07 metres. Pesa 250kg i té 300 pàgines.
El llibre més petit. Sembla que, el rècord, el té un conte d'infants, Old King Cole, publicat a Escòcia al 1985. Fa 1 mil·límetre d'alt per 1 mil·límetre d'ample. Per passar full cal ajudar-se amb unes pinces.
El poema més llarg. Manas, epopeia folklòrica en kirguís (llengua parlada pels kirguisos, poble musulmà del Kirguizistan). Publicat en 1958, té més de mig milió de versos.
La novel·la més llarga. La medalla d'or sembla que hauria de ser per a l'escriptor francès Jules Romains, autor d'Els homes de bona voluntat, una novel·la, l'edició original de la qual constava de 27 volums, escrits entre 1930 i 1944. Jules Romains definia la seva obra com una "àmplia narració en prosa".
La correspondència més llarga. Durant els seus molts viatges a l'estranger, Wiki Noda, ministre de la Construcció i del Tresor del Japó, tenia el bell costum d'escriure a la seva dona. Va morir en 1985, després d'haver-li escrit 1.307 cartes, avui publicades en 25 volums que sumen un total de 12.404 pàgines. Al filòsof Voltaire, li correspondria segurament el segon lloc. La seva correspondència -encara incompleta- ocupa actualment 13 volums de la col·lecció "La Pléiade".
La correspondència més concisa. Poc després de publicar Els miserables, Victor Hugo se'n va anar de vacances. Però, al cap d'uns dies, els nervisel rosegaven: volia saber si l'obra es venia bé. Va enviar una carta a l'editor que només deia: "?" La resposta fou tan concisa com la pregunta: "!"
El primer llibre imprès mecànicament. No seria, com hom pensa generalment, la Bíblia de Gutenberg (impresa en 1454), sinó un recull de poemes de la dinastia Tang (que es conserva a la Universitat Yonsei de Corea) i que hauria estat imprès amb caràcters tipogràfics de metall. El llibre té 28 pàgines. Segons estudis recents, a més, la Bíblia hauria estat batuda per una edició de la gramàtica llatina de Donatus, impresa en 1450.
El primer text català. Les Homiliesd'Organyà , nom donat als sermons i comentaris evangèlics, possiblement redactats als segles XII-XIII, i que foren descobertsper J. Miret al 1904. Tot i que després s'han trobat textos anteriors, les Homilies d'Organyà continuen sent considerades el primer testimoniatge conegut i el més important del català literari.
El títol de poema més llarg. Com en el cas del poema monosil·làbic de Pere Quart, també en aquesta categoria la literatura catalana optaria a una medalla (probablement d'or). J. V. Foix no feia gens curt quan es tractava de posar títol a les seves poesies. Per exemple:
"MIRÀVEM DE BONA HORA, EL MAR. -'GUAITA', EM DIU ELLA, 'QUIN FARALLÓ MÉS ALT, AIGÜES ENDINS, AHIR NO HI ERA'. -NO SABÍEM ACLARIR SI ERA CAP CASTELL, CAP TORRE MORESCA 0 CAP CAVALL-BERNAT. UNA ESCALA EN ESPIRAL LA CENYIA FINS DALT DE TOT. A MI, EM RECORDAVA LA TORRE DE BABEL TALMENT COM LA REPRESENTEN ELS PINTORS CINC-CENTISTES, INACABADA. HI ALEJAVEN CENTENARS DE NOIES AMB VESTES AIROSES, LES QUALS, EN VESPREJAR, FEIEN REMOR DEL PORT. HO HE CONTAT A UN PESCADOR, PERÒ LA GENT DEL POBLE NO S'HAVIA ADONAT DE RES". El costum de Foix de posar títols llarguíssims als seus poemes provocava anècdotes com aquesta: Durant la festa del 10è aniversari de Quaderns Crema, J. V. Foix -ja amb 94 anys- va recitar de memòria una de les Cròniques de l'ultrasò, que en aquells moments escrivia. Va començar a recitar; al cap d'una bona estona va fer una pausa. Martí de Riquer, que era al seu costat, va preguntar al poeta: Això deu ser el títol, oi?
L'autor més adaptat al cinema. En aquest cas la medalla d'or és incontestablement per a William Shakespeare. Hi ha més de 300 versions de les seves obres. Només de Hamlet se'n compten 41 adaptacions.
L'escriptor més traduït. Segons l'edició del 1992 de l'Anuari estadístic de la UNESCO, la millor font existent, Agatha Christie és l'escriptora traduïda més sovint i a més llengües. Només durant aquest any, l'autora de Deu negrets va ser objecte de 269 traduccions en 23 llengües.
Pel que fa als escriptors catalans contemporanis, la medalla d'or correspondria també a una escriptora. La plaça del diamant de Mercè Rodoreda és sens dubte l'obra més traduïda a l'estranger. Camí de sirga de Jesús Moncada pot arribar a ser un seriós competidor de la Colometa. Va ser publicada només fa quatre anys i ja ha estat traduïda al castellà, francès, danès, anglès, suec, noruec i holandès.
La biografia més llarga. El Sir Winston Churchill de Martin Gilbert, el seu biògraf oficial: 16.745 pàgines, més de vuit milions de paraules, vuit volums, sense comptar els annexos que contenen correspondència, documents, índexs...
La col·leció més gran d'ex-libris. La té un col·leccionista d'Arezzo (Itàlia). Es diu Mario De Filippis i assegura que en té més de 130.000.
El llibre manllevat durant més temps. L'any 1667, el coronel Robert Walpole va endur-se'n en préstec un llibre en alemany d'una de les biblioteques universitàries de Cambridge. Però l'home, es va descuidar de tornar-lo. 288 anys més tard va ser trobat pel professor Plumb a la biblioteca d'una marquesa del comtat de Norfolk que el va restituir.
L'editorial catalana més antiga. Probablement la marca editorial catalana més antiga encara existent deu ser Editorial Barcino, fundada l'any 1924 per Josep M. Casacuberta, i que fou una peça fonamental en la recuperació cultural catalana. Entre les col·leccions més emblemàtiques de Barcino cal destacar "Els nostres clàssics" i la "Col·lecció Popular Barcino".
La biblioteca més gran del món. Primer lloc indiscutible per a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, a Washington. 88 milions de publicacions diferents, de les quals 26 corresponen a llibres, disposats en 856 km de prestatges en una superfície de 26 hectàrees. Hi ha llibres de tots els països i en totes les llengües. La Llibreria Porter de Barcelona (que estava situada a la cantonada del Portal de l'Àngel i del carrer de la Canuda), va ser durant molt de temps el proveïdor català d'aquesta biblioteca monumental.
El llibre més traduït del món. La Bíblia ocupa, altre cop, el primer lloc de la classificació. Ha estat traduïda a més de dues mil llengües.
L'editorial catalana amb més títols publicats. La medalla d'or recauria sens dubte a Edicions 62. Trenta anys després de la seva fundació, el seu catàleg és format per 2.623 títols -dividits, curiosament, en 62 col·leccions-, dels quals se n'han fet més de dues mil reedicions. Hi figuren 1.975 noms, entre autors, traductors, antòlegs, etcètera. El primer llibre publicat per Edicions 62 va ser Nosaltres els valencians, de Joan Fuster.
El premi literari més ben dotat. Encara que li sàpiga greu, al senyor Lara, el premi més ben dotat del món continuasent el Nobel: sis milions de corones sueques (uns 110 milions de pessetes). Però, a aquesta xifra, caldria sumar-hi els avançaments que en concepte de drets d'autor rep el guanyador gràcies al premi, car és immediatament traduït a nombrosos idiomes. El Premi Planeta convocat pel senyor Lara, i la quantia del qual creix d'any en any, obtindria molt probablement la medalla de plata.
La densitat més gran d'escriptors per metre quadrat. Peredelikino, un poble creat per Stalin en 1935, a una quinzena de quilòmetres exactes metres de Moscou. Aquí van viure BorísPàsternark, el poeta Evtuixenko, Anatoli Rybàkov i molts altres. Encara avui més d'un centenar de datxes del poble pertanyen a la Unió d'Escriptors.
La medalla de plata seria per a Missoula, (Montana, EUA), on han viscut o viuen Raymond Carver, Richard Ford, Tom MacGuane i Dorothy Johnson, entre altres, Missoula va reemplaçar Key West com a lloc predilecte dels escriptors nord-americans. Per aquesta illa entre Miami i Cuba, hi van passar Tennesse Williams, John Dos Passos i, sobretot, Ernest Hemingway.
La medalla de bronze, li correspongui o no, volem atorgar-la al barri del Carme de València, i sobretot als bars del carrer de Cavallers. Hi ha nits que al Cafè Lisboa hi ha més poetes i novel·listes que a tot el poble de Peredelikino.
La densitat més gran de llibreries per metre quadrat. Redu, un poblet de les Ardenes belgues. Tot i que només hi viuen 300 persones, hi ha 24 llibreries (!). Cada any, per Pasqua, milers de persones visiten aquest santuari de la lectura. La vila de Redu està agermanada amb un poblet En els seus darrers llibres de Gal·les, Haye-on-Wye que li va al darrere en aquesta peculiar i noble cursa.
La col·lecció més prestigiosa del món. "La Pléiade", de l'editorial francesa nGallimard. Més de 400 volums, que ocupen uns 15 metres de prestatges, més de 800 mil pàgines, en paper bíblia. Una col·lecció que reuneix els millors escriptors de tots els temps i de tot el món. Per a un escriptor, entrar a "La Pléiade" és un honor comparable al de rebre el Premi Nobel, però són molt pocs els que ho han aconseguit en vida. El volum més venut de "La Pléiade" és el de l'Obra Completa de Saint-Exupéry, l'autor d'El petit príncep.
Pel que fa a col·leccions catalanes, el primer lloc seria per a la col·lecció "Bernat Metge" publicada per l'Editorial Alpha. Va ser creada en 1923 sota el patrocini de Francesc Cambó, amb l'objectiu de difondre l'estudi dels clàssics grecs i llatins. Des d'aleshores ha anat completant el seu impressionant catalèg. La "Bernat Metge" és per molts alguna cosa més que una col·lecció de textos clàssics greco- llatins, és un dels monuments de la cultura catalana.
El país que ha guanyat el Nobel de literatura en més ocasions. Medalla d'or per a França, amb dotze guardonats, de Sully Prudhomme, que el va rebre en 1901, fins a Claude Simón, Premi Nobel 1985, passant per Jean-Paul Sartre, que en 1964 el va refusar. El segon lloc és per als Estats Units, amb nou guardonats, seguits de la Gran Bretanya, que s'ha de conformar amb el bronze.
L'escriptor més ràpid. El nord-americà Erle Stanley Gardner (1889-1970), especialista en novel·la negra de rerefons judicial. Era capaç d'escriure set novel·les alhora i de dictar 10.000 paraules per dia.
El personatge més portat al cinema. Sherlock Holmes, el cèlebre detectiu creat per Arthur Conan Doyle, ha estat dut al cinema en 197 ocasions, interpretat per setanta-dos actors diferents.
L'escriptor català més citat. Josep Pla. Segons Lluís Bonada, estudiós i biògraf de l'escriptor empordanès, l'autor d'El quadern gris és citat setmanalment a la premsa almenys unes quinze o vint vegades: "Tal com deia Josep Pla..."; "Com molt bé va dir Josep Pla...", "En una ocasió Josep Pla em va dir...", "Em sembla que va ser Josep Pla qui va dir..." D'altra banda, la descomunal obra de Pla i el fet que molta gent asseguri que ha sopat amb ell fa impossible de comprovar que allò que l'autor de l'article posa en boca de Pla hagi estat dit o escrit realment per Pla. A més de l'autor més citat, Pla obtindria, doncs, la medalla d'or en la categoria de l'escriptor amb més frases apòcrifes.
El palíndrom més llarg. Un palíndrom és una paraula o una frase que es pot llegir tant d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra. Doncs bé, la novel·la palindròmica més llarga de la història, la va escriure el nord-americà Lawrence Levine. L'obra es titula Dr. Awkward & Olson in Oslo i es compon de 31.594 paraules reversibles, és clar.
L'escriptor més prolíficament rosa. Barbara Cartland, l'escriptora anglesa de 91 anys i familiar de Lady Di. Les seves novel·les d'amor es venen pertot el món i molts dels seus llibres han superat el milió d'exemplars venuts.
El còmic més venut. En aquesta categoria sonaria sense discussió l'himne belga, ja que els còmics més venuts al món són obra del belga Hergé, el creador de Tintin, Milú i el capità Haddock. En segon lloc anirien els francesos Goscinny i Uderzo, els pares d'Astèrix i Obèlix.
L'escriptor català que té més carrers amb el seu nom. Es difícil de saber-ho • amb exactitud, però segurament que els llorers haurien de ser per a Mossèn Cinto Verdaguer (que podria ser també l'escriptor català amb més estàtues dedicades). En tot cas, Mossèn Cinto continua sent l'escriptor català més estimat i venerat.
L'escriptor català més premiat. Miquel López Crespí. Segons una informació publicada en el número 406 d'EL TEMPS, aquest mallorquí de Sa Pobla seria l'escriptor català que ha obtingut més premis literaris. Ha guanyat més de cent premis literaris des que va començar a escriure, ara fa vint anys. Al costat d'alguns de poca dotació econòmi-ca, com el Vila Joiosa, en el seu palmarès, n'hi ha de més coneguts, i més ben pagats, com el Ciutat de Palma o el Ciutat de València. López Crespí, que alguns consideren un "professional" dels premis, no creu que els premis "siguin una prova de subdesenvolupament cultural". Segons la mateixa font, la medalla d'argent seria per a un altre mallorquí, Jaume Pomar, la de bronze, en canvi, recauria en el valencià Manel Joan i Arinyó, un dels més prolífics escriptors catalans de les últimes generacions.
La manera més original de decidir el preu d'un llibre. Els catàlegs dels editors solen indicar, al costat del nom de l'autor i del títol de l'obra, el preu del llibre. Però el de les Éditions Guenot de Saint-Cloud (França), per comptes d'indicar el preu del llibre en dóna el pes en grams. E1 pes? Sí, sí, el pes. Una nota a peu de pàgina informa els interessats que per a calcular el preu de tal o tal llibre mirin quin és el preu de mercat de la tòfona i que el multipliquin pel pes indicat al catàleg.
La paraula més llarga del món: Agafin aire: Nordòstersjòkustartilleriflygspaningssimulatoranlàggningsmaterielunderhallsuppfóljiningssystemdiskussionsinlàggsfòrberedelsearbeten. Ja poden respirar. En suec això vol dir: treball preparatori per a la contribució al debat sobre el manteniment d'un sistema de subjecció del dispositiu de simulació de vol de l'aviació que forma part de l'artilleria instal·lada a la costa nord-est de la Bàltica. Ni en dubtin.
L'obra més avorrida. Evidentment, depèn dels gustos, però A la recerca del temps perdut deMarcel Proust és una de les obres que, potser per la seva llargària, alguns assenyalen com la més plom i pesada de la història: "La vida és massa breu i Proust massa llarg" (Anatole France); "No puc entendre que un senyor necessiti trenta pàgines per a descriure'ns com es gira i regira al llit abans d'agafar el son" (Marc Humblot, editor francès que va rebutjar el manuscrit de Proust).
L'escriptor amb més mala bava. Truman Capote, sense discussió. Les seves opinions sobre els col·legues de professió no perdonaven: "Thomas Pynchon: espantós"; "Barthelme: un escriptor que no puc suportar. És d'allò més avorrit i fraudulent"; "Jack Kerouac? De què em parla?"; "No crec que d'aquí a un temps ningú es recordi de Camus, mal que em pesi. Ni de Sartre, ni, Déu ho vulgui, de Simone de Beauvoir"; "Borges: un escriptor de segona categoria"; "Joyce Carol Oates és un monstre que caldria decapitar en un auditori públic"; "Hemingway: la reina dels wàters". Capote també guanyaria l'or en l'apartat de l'escriptor més viu: Per la seva obra inacabada Pregàries ateses va aconseguir cobrar més de cinc avançaments. Va morir al 1984 i encara no havia lliurat la novel·la a l'editor (després d'haver-la-hi promès reiteradament des del 1966).