“Fins que no s’assumeixin les responsabilitats polítiques, no podem recuperar les relacions amb l’Estat en els termes que es duien a terme la setmana passada”. Aquest ha estat el missatge que ha llançat aquest dimarts a la tarda el president de la Generalitat Pere Aragonès en una compareixença amb la resta del Govern català per valorar el cas d’espionatge massiu Catalangate.
El president català, que ha evitat concretar si aquest trencament de confiances suposava la interrupció de la taula de diàleg -ja de facto aturada des de fa vuit mesos- o la comissió bilateral, tot i que ha donat a entendre que així seria. “Avui està en qüestió el compromís de l’Estat. Si no es restaura la confiança mínima, no podrem avançar”, exposava el president català. Afegia també que “mai renunciarem al procés de negociació, però cal que l’estat s’hi comprometi i restablir els mínims de confiança”.
El primer mandatari català ha demanat també una reunió amb Pedro Sánchez per tractar la qüestió i ha matisat que tot el que “són els treballs sectorials i tècnics entre governs, es mantindran” -com per exemple la qüestió dels Jocs Olímpics d'hivern- i que el que quedaran afectades seran les “relacions polítiques”.
D’altra banda, ha instat a l’Estat a “iniciar una investigació interna amb supervisió independent”, “facilitar la feina de la comissió d’investigació que s’impulsarà des del Congrés” i assumir “totes les responsabilitats polítiques” en funció de les conclusions de les investigacions.
Aquests serien, pel Govern català, els mínims per normalitzar les converses amb l’Estat de nou. Aragonès, que ha fet una part de la seva intervenció en anglès, ha anunciat que presentaria una denúncia personal per vulneració de la seva intimitat i que la Generalitat oferiria defensa i acompanyament jurídica a les persones que havien estat víctimes de l’espionatge i que són o eren càrrecs públics en el moment de ser espiats.
També ha comunicat que el cos de Mossos d’Esquadra i l’Agència de Ciberseguretat iniciarien una investigació sobre els fets. Una agència, que el vicepresident Jordi Puigneró ha explicat que ja s’estava encarregant també de millorar la seguretat dels sistemes de comunicació del Govern.
D’altra banda, el mandatari ha apel·lat a la Comissió Europea “a moure's i a actuar de forma neutra per defensar els drets fonamentals en el marc de la Unió”. També ha estimat que aquest cas d’espionatge a l’independentisme podria haver costat a l’Estat uns vint milions d’euros.
Denuncia internacional
L'independentisme portarà el 'Catalangate' a la Unió Europea, l'ONU i els tribunals de l’Estat espanyol, del francès, d’Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Luxemburg. Així ho havien anunciat aquest dimarts al matí els líders d'ERC, Junts, la CUP, l'ANC i Òmnium Cultural en una roda de premsa al Parlament Europeu. Creuen que es tracta d’una "violació intolerable" dels seus drets fonamentals. "A Europa no hi ha espai per a l'espionatge il·legal de la dissidència", ha alertat el president del Consell per la República i líder de Junts, Carles Puigdemont.
L'exvicepresident Oriol Junqueras ha assegurat que ERC, partit que ell mateix lidera, serà "exigent" amb el govern de PSOE i Podem i que demanarà "explicacions". "Si ho van fer una part dels aparells de l'estat, amb consentiment o no, tenen l'obligació d'explicar-ho". En canvi, el diputat de la CUP Carles Riera ha acusat directament l'estat espanyol de l'espionatge.
Ja dilluns, Amnistia Internacional havia instat el Parlament Europeu perquè investigués els fets, i lamentava que “els governs de tot el món no han fet tant com calia per a investigar i aturar les violacions de drets humans causades per programes espia invasius com Pegasus”.
El 'Catalangate'
Els darrers presidents de la Generalitat han estat objectiu de ciberespionatge, segons el grup d'experts en ciberseguretat Citizen Lab. L'organització ha posat al descobert el nom de 65 polítics i membres de la societat civil catalana, la gran majoria víctimes del programa Pegasus, dissenyat per la israeliana NSO per accedir a ordinadors i dispositius mòbils. Hi figuren Artur Mas, l'entorn de Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. També han estat objecte de ciberespionatge dirigents de l'ANC i Òmnium Cultural com Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez o Marcel Mauri, a més d'una trentena de membres de JxCat, ERC i la CUP. Citizen Lab apunta que hi ha "nexes" entre aquest espionatge i "una o més entitats del govern espanyol".