Les turbines eòliques tenen noms de noia com Beatrice, Sofia o Morven i són els nous símbols del Mar del Nord. Centenars d’aquestes giren pels parcs eòlics marins de la costa britànica, i aviat n’hi haurà moltes més. El govern britànic vol connectar tota una sèrie de noves turbines per generar quatre vegades més electricitat ecològica en pocs anys.
Es podria pensar que el projecte està en consonància amb la Comissió Europea, la qual està preocupada pel clima, però en realitat és tot el contrari. Com que les licitacions afavoreixen les empreses que fabriquen les seves turbines a la Gran Bretanya, Brussel·les creu que els projectes violen el dret internacional. És per aquest motiu que l’autoritat va iniciar a finals de març un procediment contra el Regne Unit davant de l’Organització Mundial del Comerç. És la primera denúncia davant de l’OMC des que la Gran Bretanya va abandonar la UE.
El Brexit ha tornat, i com el monstre del llac Ness, el tema sempre apareix quan menys s‘espera. Mentre els governants dels països occidentals demostren la seva unitat contra Rússia a les seves cimeres, els polítics comercials de Brussel·les i Londres s’embranquen en una nova disputa sobre la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea.
Es tracta dels procediments duaners, els controls de mercaderies i les normes alimentàries i, com sempre, dels principis. “Sembla que Londres no està disposat a establir converses importants”, afirma Bernd Lange, president de la Comissió de Comerç del Parlament Europeu. “Per aquest motiu, també hem de formular més clarament els nostres interessos”. Els britànics i els europeus discuteixen com si no tinguessin altres preocupacions. Els països occidentals corren el risc de dispersar les seves forces en una gran guerra comercial, i de debilitar-se amb la veritable guerra amb Putin.
En realitat, els polítics dels dos costats del Canal de la Mànega esperaven temps millors després que el primer ministre Boris Johnson substituís el brexiter conservador David Frost per la ministra d‘Estat d’Afers Exteriors Liz Truss a finals de l‘any passat. De fet, la diplomàtica va aportar un to més amable, però no hi ha hagut grans resultats. I el que és pitjor és que a les velles polèmiques, que són cada cop més disputades, se li van afegir nous punts de discòrdia que aviat es van tornar igualment irreconciliables.
Al conflicte dels parcs eòlics del Mar del Nord, per exemple, els representants dels dos costats del Canal han buscat diverses vegades una solució. No obstant això, la queixa de Brussel·les que la norma “Made-in-Britain” “perjudica els importadors” i “viola la normativa internacional” no va sorprendre gaire el govern britànic. Londres es va mantenir obstinat, i és per això que les parts s‘han d‘emprendre ara davant l‘Organització Mundial del Comerç (OMC) a Ginebra. Si no hi ha acord, el procediment podria durar anys.
Els plans de Johnson de concedir subvencions a gran escala a les regions desfavorides també estan causant problemes. Per fer-ho, el primer ministre vol crear almenys vuit dels anomenats ports francs a ciutats com Plymouth, Harwich o Liverpool, on les empreses paguen menys impostos i reben més ajudes estatals que a la resta del país.
Aquests plans podrien perjudicar molt l’acord del Brexit, com adverteix el parlamentari europeu Lange. “El tractat estipula que les ajudes estatals han de tenir nivells similars als dos costats del Canal”, afirma. “No permetrem el dúmping a les empreses europees”.
I després hi ha l'actual disputa sobre els controls duaners del Mar d'Irlanda que els dos costats del Canal van acordar quan la Gran Bretanya va abandonar la UE. Se suposa que han d'impedir que els productes britànics entrin sense control a Irlanda del Nord i, des d'allà, al mercat interior de la UE.
Johnson veu la norma com una amenaça a la sobirania britànica, que en darrer terme havia de promoure el Brexit; i per això fa mesos que els dos costats del Canal lluiten per trobar un acord. Mentre que Brussel·les proposa limitar els procediments duaners al mínim, els britànics volen suprimir-los del tot en la mesura del que sigui possible.
Fins ara només hi ha hagut un petit apropament en les converses, diu un negociador frustrat de la UE. Les posicions estan "molt allunyades": tant a les normes per als productes agrícoles com al paper del Tribunal de Justícia Europeu o dels mètodes d'assaig . En aquest cas, els britànics només complirien les seves obligacions de manera “extremadament insuficient”.
El que no és suficient per a Brussel·les ho sol ser massa per als poderosos brexiters del partit de Johnson. Londres simplement hauria de posar fi a l'anomenat Protocol d'Irlanda del Nord i "aplicar les seves pròpies normes" a la província britànica, segons el veterà conservador Ian Duncan-Smith. Els seus representants ho exigeixen cada vegada amb més força.
"Les amenaces no ens porten enlloc", replica David McAllister, president de la Comissió d'Afers Exteriors del Parlament Europeu. "En vista de la guerra a Ucraïna, els dos costats del Canal han de negociar ara d’una forma constructiva". El Protocol d'Irlanda del Nord “no és el problema, sinó la solució”.
No obstant això, el govern anglès assenyala el contrari. Molts a Brussel·les assumeixen ara que Johnson es retirarà de l'acord. L'únic dubte és si això passarà abans o després de les eleccions regionals nord-irlandeses de principis de maig.
Brussel·les respondria llavors amb un paquet de sancions que podria consistir en aranzels addicionals i nous controls, en funció del nivell de violació del tractat. A la guerra de l'est d’Europa se sumaria un conflicte comercial a l'oest, cosa que seria vergonyosa i perjudicial per a la societat dels països occidentals.
"La nostra flexibilitat és gran, però no il·limitada", diu un negociador de la UE.
Traducció de Maria Zafra